La cambra de diputats belga ha aprovat un projecte de llei per impedir als bancs i entitats de crèdit finançar els fabricants de bombes clúster. Les entitats financeres que col•laborin amb fabricants d’aquestes armes i operin en territori belga, tant si són nacionals com estrangeres, passaran a una llista negra elaborada pel govern belga que serà pública. (El País 2-3-07)

El fons de pensions de l’Estat Noruec, un dels fons de pensions públics més importants del món, format pels excedents de la venda de petroli, exclou les inversions en empreses fabricants d’armament o que no respectin els drets humans o el medi ambient. Aquest fons està regit per un Consell Ètic que emet recomanacions; una de les recomanacions que ha fet ha estat la d’excloure del fons el gegant nord-americà Wal-Mart per les seves pràctiques laborals poc escrupuloses. (El País 14-6-07)

Una de les notícies destacades de final de l'estiu passat va ser l'alliberament de cinc infermeres búlgares i un metge que duien vuit anys retingudes per l'Estat libi, acusades d'haver infectat el virus de la SIDA a més de 400 nens en un hospital de Bengasi, amb una actuació "estel•lar" del nou president de França, Nicolás Sarkozy. El que no va ser tan difós en un primer moment van ser les contrapartides que han aparegut posteriorment. Poc després d'aquesta notícia es va difondre l'existència de dos

I després els portaveus oficials parlen de dur la democràcia i la necessitat de pacificar la zona, però la veritat és que més enllà de les declaracions de bones intencions el mercat de les armes és més actiu que mai al Pròxim Orient.

El tècnic científic i activista antinuclear israelià Mordejai Vanunu va ser condemnat de nou el passat mes de juliol del 2007 per un tribunal de l'Estat d'Israel a sis mesos de presó (La Vanguardia, 3/7/07). El motiu va ser, segons el tribunal, violar la situació de llibertat condicional en què es trobava per connectar amb un mitjà de comunicació britànic, The Sunday Estafis.

Una altra conseqüència del propòsit del govern de Bush de desenvolupar l'escut antimíssils ha estat facilitar la suspensió de la participació de Rússia en el tractat de Forces Armades Convencionals a Europa (FACE). Putin va signar a mitjan juliol de l'any passat un decret pel qual se suspenia "un dels pactes mes significatius del final de la guerra freda i que limitava el desplegament de forces pesades entre l'oceà Atlàntic i la serralada dels Urals" (La Vanguardia, 11/7/07).

L'estat rus ha anunciat que està a punt de desplegar un nou míssil intercontinental, el Topol-M, un míssil autotransportat que pot situar-se en qualsevol lloc del territori rus. El projecte d'aquest míssil, que es va iniciar a principis dels anys 90, poc després de la desaparició de la Unió Soviètica, va ser reprès posteriorment i actualment serveix com a resposta a la insistència del govern de Washington de desenvolupar l'escut antimíssils a Europa oriental, en concret a Polònia i a la República Txeca. De fet aquest sistema de defensa antimíssils es una reedició de "la guerra de les galàxies" promoguda pel president Reagan els anys 80.

El congrés dels Estats Units va aprovar a la fi de desembre de 2007 una llei que introdueix una regulació en la venda d'armes de foc. Aquesta regulació denega el dret dels malalts mentals a tenir un arma de foc, introduint una sèrie de mesures que obliguen a comprovar els antecedents dels compradors. L'objectiu, segons assenyalen diverses fonts d’informació, és "millorar el sistema nacional de control d'antecedents criminals". Una lectura superficial de la notícia pot fer pensar que val més això que res, que sempre és bona una regulació encara que sigui escassa, però si es pensa un mica més enllà de llegir els titulars i la negreta, el tema ja no és tan simple. D'entrada és profundament injust i fals relacionar directament criminalitat, violència i malaltia mental, a la qual cosa desgraciadament ens tenen acostumats els mitjans de comunicació, siguin mes o menys "progressistes".