(article no disponible en català)
Recuperem pel seu interés aquest article de 1992 en el que es fa un repàs del canvis que en aquell moment s’estaven produint de la política de defensa europea i les tasques que això comportava per al moviment per la pau.
Arcadi Oliveres*. Mientras Tanto, núm 50 (maig-juny 1992)

En el món tots els països disposen d’un exèrcit propi o d’un organisme superior amb forces armades que el protegeix. Els estats legitimen l’ús de la violència amb l’argument de “la defensa de la seguretat del territori nacional”. Així, doncs, al llarg de la història i de manera constant s’ha difós la idea que existeix un enemic exterior que en qualsevol moment pot atacar i posar fi a la pau establerta.
Miquel González, Materials de Treball, núm. 34 (juny 2008)