Acabada la Guerra freda ens trobem que hi ha hagut un canvi substancial en en la violència armada, si abans s'enfrontaven grups que obeïen a ideologies determinades, ara ens trobem que la violència armada no obeeix a ideologies i si causes molt lligades al control de territoris, recursos o a l'economia delictiva.Tica Font (juliol 2005).

Els exèrcits han trobat en la implementació de tasques humanitàries una nova font de legitimació de la seva política exterior en contextos de conflicte armat. Abans, s'encarregaven de proporcionar un entorn segur perquè les organitzacions humanitàries poguessin prestar assistència a les víctimes de la violència. Ara, els soldats presten assistència mèdica, i construeixen escoles i centres de salut.Centre Delàs. Materials de Treball, núm. 28 (abril 2006)

Davant de la intenció expressada pel Govern espanyol d’incrementar els efectius militars a l’Afganistan, el Centre d’Estudis per a la Pau J.M. Delàs, de Justícia i Pau, desitja expressar la seva preocupació pels següents fets:

Un breu balanç quantitatiu dels primers cinc anys del segle XXI quant a l'evolució de tres de les possibles caracteritzacions dels conflictes: el seu caràcter intra o inter estatal, el seu desenvolupament regional i les seves principals causes.
Francesc Benítez, Materials de Treball,núm.29 (juliol 2006)

El passat 11 de maig de 2006 va tenir lloc al Congrés dels Diputats un debat sobre la pertinència d'enviar a l’Afganistan un nou contingent de 150 soldats espanyols. Es materialitzava així per primera vegada l'obligatorietat de sotmetre a aprovació qualsevol tipus d'intervenció militar a l'exterior, tal com es recull a l'article 17.1 de la nova Llei orgànica de la defensa nacional, de 17 de novembre de 2005.
Centre Delàs, Materials de Treball, núm.29 (juliol 2006)

Els exèrcits ni estan preparats, ni són idonis, ni tenen per funció atendre la població en situacions de crisi, guerra o emergència humanitària i, quan ho fan, actuen normalment amb menor competència i eficiència que les organitzacions especialitzades, sovint creant més problemes que els que resolen. Aquesta és la principal conclusió de les Jornades organitzades pel Centre Delàs d'Estudis per la Pau de Justícia i Pau, en les quals van participar experts de diferents ONG, professors universitaris, periodistes i alguns militars.

Els discursos actuals sobre el que ha passat a Somàlia presenten un còctel de molts dels estereotips pejoratius i concepcions simplistes que solen atribuir-se als africans i als musulmans. D'una banda, cal atribuir els missatges distorsionats a l'estesa ignorància de tot allò que representa Somàlia, oblidada pels grups d'informació i opinió des de fa més d'una dècada. Per l'altra banda, Somàlia reuneix els ingredients necessaris per convertir-se en el nou boc emissari de la política perversa duta a terme pels EUA sota la denominació de “Guerra contra el Terror”
Alejandro Pozo, Materials de Treball núm 30 (Gener 2007)

Les despeses de les missions militars a l'exterior es comptabilitzen en el pressupost de Defensa amb una quantitat molt inferior a la realment desemborsada al final de l'exercici. Això és així perquè, fins a cert punt, és comprensible que en el moment d'elaborar el pressupost no es puguin preveure les missions que es porten a terme. Amb la qual cosa es declaren aquestes partides ampliables i les van ampliant al llarg de l'any per fer front a les despeses extraordinàries ocasionades.
Pere Ortega, Materials de Treball, núm.31 (abril 2007)