Thoreau és, sobretot, conegut per l’esperit de rebel•lia dels seus escrits. És una rebel•lia profunda, un refús total a la submissió a l’absurd del Sistema. Va defensar la idea de que tota reforma espiritual, individual o col•lectiva, ha de partir de l’interior de l’ésser humà.Carme Romia i Agustí (març 2004)

Henry David Thoreau nasqué a Concord (Massachusetts, EEUU), el 12 de juliol de 1.817 i va morir l’any 1.862.

Llegir Kant com un «clàssic» no ens interessa tant per «allò que vertaderament va dir», quant per de quina manera les seues propostes serveixen per pensar el nostre present: com ens interpel•la i ens fa estar d’acord i en desacord amb el que diu
Vicent Martínez Guzmán (març 2004)

En aquest article s'aborden que són les armes desde una perspectiva filosòfica, intentant desconstruir la idea que les armes són productes inevitables i que donen seguretat al gènere humà. És a la vegada una reflexió que pretén ajudar als moviments socials i en concret al moviment per la pau a cargar-se de raons pragmàtiques (realistes diu l'autor) davant les idees irreals dels defensors de la violència i la guerra com a solució dels conflictes.
Vicent Martínez Guzman (novembre 2005)

“Per damunt de tot, recordeu la vostra humanitat”. Amb aquesta apel•lació a l’ésser humà que tota ciutadana i ciutadà porten dins, el desaparegut científic britànic d’origen polonès Joseph Rotblat finalitzava el seu discurs en la recepció del Premi Nobel de la Pau de 1995 compartit amb les Conferències Pugwash.
Centre Delàs. Materials de Treball, núm. 27 (novembre 2005)

(Article no disponible en català)
Los grupos pacifistas y antimilitaristas tienen tres grandes retos. El primero, seguir realizando acciones de protesta contra la guerra de Irak y mantener una actividad regular sobre los conflictos armados actuales. Por otra parte, lograr que se produzca una reflexión sobre las ideas pacifistas y antimilitaristas con el objetivo de que los ciudadanos no solo protesten contra la guerra sino que también se opongan a todo lo que contribuye a su preparación y al incremento del militarismo, y que se extienda en la sociedad la cultura de la paz. Y un tercer reto es la articulación de una estrategia de lucha sostenida en el tiempo, en torno a un conjunto de actividades pacifistas y un variado repertorio de formas acción, combinando las manifestaciones ciudadanas y la desobediencia civil.
Enric Prat (julio 2005)

Les Nacions Unides posen fi a la seva Comissió de Drets Humans i creen un nou òrgan anomenat Consell de Drets Humans. Què hi ha darrera d'aquesta reforma?
Sabina Puig. Materials de Treball, núm. 28 (març de 2006)

Propostes pels Consells de Cooperació dels municipis per ajudar a desenvolupar entre la ciutadania una cultura de pau.
Sabina Puig, Centre Delas, juny 2006

Anàlisi sobre com el moviment per la pau ha qüestionat els diferents àmbits de l’economia de la defensa o components del cicle armamentístic (despeses militars dels estats, investigació amb finalitat bèl•lica, indústries d’armaments i comerç d’armes) a través de diferents campanyes i objeccions de consciència. [En castellà]
Enric Prat, Viento Sur, núm. 88 (septiembre de 2006)