La transformació de l'OTAN en una organització militar d'àmbit planetari que pot actuar al marge del dret internacional es va portar a terme amb l'aprovació del Nou Concepte Estratègic en 1999.

Zapatero va signar el 30 de desembre passat la nova Directiva de Defensa Nacional¹ que ha de guiar la política de defensa en aquesta legislatura. Carme Chacón, la titular del ministeri de defensa, ha presentat la nova directiva com un canvi significatiu en la política de defensa a l'englobar-la en una visió de la seguretat més àmplia, integral, que va més enllà de la defensa militar.

(Publicat a La Directa el 4 de març de 2009)

La campanya anti-OTAN impulsada per Justícia i Pau i la Plataforma Aturem la Guerra, amb motiu del 60è aniversari d’aquesta organització enguany, arriba al seu moment més àlgid. Es tracta de mobilitzar-nos per anar a Estrasburg del 3 al 5 d’abril, per manifestar-nos contra aquesta organització.

<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 10pt; font-family: Arial;">Publicat a revista Athanor </span><span style="font-size: 10pt; font-family: Arial;">núm. 72 (</span><span style="font-size: 10pt; font-family: Arial;">novembre/desembre 2008)</span></p>
<p style="margin-bottom: 0cm;" align="justify" lang="ca-ES">Mentre uns pocs es lucren gràcies al negoci de la guerra i la violència armada, molts altres pateixen la conseqüència de l'existència i ús de les armes.</p>
<p></p>

<hr id="system-readmore" />

<meta http-equiv="CONTENT-TYPE" content="text/html; charset=utf-8" />
<title></title>
<meta name="GENERATOR" content="OpenOffice.org 3.0 (Win32)" />
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES">S'estima que actualment existeixen 639 milions d'armes lleugeres en el món, més de la meitat en mans privades. Les estimacions més conservadores afirmen que la despesa militar total mundial supera el bilió de dòlars, el que es correspon amb el 2,5% del PIB mundial. Aquesta xifra pot ser molt superior, fins a arribar a els 2 bilions de dòlars, si es tinguessin en compte partides que, encara destinant-se a despeses militars, es troben ocultes en els pressupostos dels Estats, en departaments de ministeris que no entren en la comptabilitat de les despeses de defensa.</p>
<div style="text-align: justify;"></div>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES">No és difícil trobar infinitat d'exemples de destinació dels diners públics molt més útils per a la humanitat que la indústria de la guerra. Un d'ells és que pel preu que un avió de combat Eurofighter ha tingut per a Espanya (124 milions d'euros) podrien construir-se tres hospitals. Espanya ha adquirit 87 avions Eurofighter, amb un cost total de 10.795,40 milions d'euros (i té previst adquirir 33 més pròximament). És a dir, vam renunciar a 360 hospitals, per tenir 120 avions de guerra que afortunadament mai usem. En 2008 Espanya dedicarà 5.509 milions d'euros a Ajuda Oficial al Desenvolupament, mentre la despesa militar espanyol serà de 18.926,83 milions d'euros.</p>
<div style="text-align: justify;"></div>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES">Encara que sigui una perogrullada dir-ho, no està de més recordar que la violència armada necessita de les armes per a manifestar-se. Unes poques xifres ens poden fer visualitzar fàcilment la magnitud que la tragèdia de la guerra suposa sobre la població civil. En els anys 90, tres milions sis-cents mil persones van morir víctimes de conflictes violents en tot el món, el 90% d'aquestes víctimes van ser civils.</p>
<div style="text-align: justify;"></div>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES">L'Estat espanyol no és aliè al comerç d'armes. Encara és més, es troba entre els principals productors i exportadors d'armes de tot el món. Espanya ha ocupat el vuitè lloc en el rànquing mundial d'exportadors d'armes de 2006, any que el volum d'exportacions d'armes pesades ha estat de 845 milions d'euros, el 3% del total de les armes mundials. Recentment, el Govern espanyol acaba de presentar l'informe preceptiu sobre les exportacions espanyoles d'armes en el 2007, en el qual mostra que s'ha arribat als 932 milions d'euros, un 10% més que l'any anterior. En aquest últim informe el govern espanyol afirma sense rubor que ha venut armes a Colòmbia, el Marroc, Pakistan i Israel, països involucrats en algun conflicte armat. També ha venut material de doble ús (que pot ser usat com un arma) a altres països on l'ús de l'armament pot ser destinat amb un elevat grau de probabilitat a funcions repressores sobre la seva població civil, com és el cas d'Iran, Xina o Myanmar.</p>
<div style="text-align: justify;"></div>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"></p>
<div style="text-align: justify;"></div>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><strong>La banca armada a Espanya</strong></p>
<div style="text-align: justify;"></div>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES">Un dels factors de major importància per a fer viable una empresa d'armes és el suport financer que rebi, perquè moltes de les operacions de la indústria militar són amb Estats que alberguen dubtes sobre la capacitat de pagament dels seus deutes, contretes en molts casos per governs dictatorials o de dubtosa representativitat democràtica, que ofereixen menors garanties financeres a les empreses que els proveïxen d'armes. És en aquests casos quan és de vital importància la participació de les entitats que asseguren les exportacions. En Espanya qui s'encarrega de tal funció és el CESCE (Companyia Espanyola d'Assegurances i Crèdits a l'Exportació), del com la meitat del seu accionariat és de titularitat pública i la resta està controlat pel , Banc Santander, , Banc Sabadell, BPE, Banc Pastor, Deustche Bank i Barclays Bank.</p>
<div style="text-align: justify;"></div>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES">En l'actualitat, un bon nombre de bancs i caixes que operen en territori espanyol mantenen fortes relacions amb la indústria armamentística. És de lògica afirmar, per tant, que part del seu lucre prové de la violència armada.</p>
<div style="text-align: justify;"></div>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES">Aquestes relacions es poden donar de diverses maneres, segons el tipus d'operació vinculant entre l'entitat financera i l'empresa fabricadora d'armes. La banca armada aconsegueix lucre a través de les seves participacions accionarials en empreses productores d'armament, a través del finançament d'exportacions d'armes (algunes d'elles a països en conflicte armat), mitjançant infinitat de serveis bancaris, com l'obertura i manteniment de comptes corrents o de crèdit, les transferències monetàries entre aquestes empreses i els seus clients (alguns d'ells governs de dubtosa representativitat democràtica), i a través de la concessió de crèdits a les mateixes.</p>
<div style="text-align: justify;"></div>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES">Les dades als quals tenim major accés són les participacions accionarials, ja que són públiques i accessibles. Pel que fa a elles, al llistat que es facilita en el quadre 1 es pot observar que el llistat de bancs, caixes i inversores que operen en l'Estat espanyol que són accionistes de la indústria de les armes, és extraordinàriament extens. Destaquen com entitats financeres amb un elevat nombre de relacions directes i indirectes, a través de participacions significatives en altres empreses accionistes d'empreses d'armes, el BBVA, Banc Santander i Caja Castilla-la Mancha. Per a informació més detallada sobre el tipus de relació entre les entitats financeres que operen a Espanya i el negoci de les armes es pot consultar la pàgina web del Centre d’Estudis per a la Pau JM Delàs de Justícia i Pau i la de la Campanya BBVA sense armes.<a class="sdfootnoteanc" name="sdfootnote1anc" href="#sdfootnote1sym"></a>¹</p>
<div style="text-align: justify;"></div>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES">Els crèdits sindicats de diverses entitats financeres a les companyies d'armament és l'altra de les operacions de les quals disposem d'informació rellevant. En aquest aspecte destaquen els bancs espanyols més importants, és a dir el BBVA i el Banco Santander, encara que som coneixedors que alguna caixa d'estalvis, com Caixa Catalunya, s'ha embarcat recentment en la concessió de crèdits a empreses d'armes. En el quadre 2 es facilita un llistat d'entitats financeres que han realitzat aquest tipus d'operacions, entre les quals es troben alguns dels bancs i caixes que operen a Espanya.</p>
<div style="text-align: justify;"></div>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"></p>
<div style="text-align: justify;"></div>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><span style="font-size: 10pt;"><strong>Quadre 1. Participacions directes de les entitats financeres en la indústria de les armes a Espanya</strong></span></p>
<div style="text-align: justify;"></div>
<p style="margin-bottom: 0.35cm; text-align: justify;" lang="ca-ES">
<meta name="GENERATOR" content="OpenOffice.org 3.0 (Win32)" />
</p>
<table border="1" bordercolor="#c0c0c0" cellpadding="7" cellspacing="1" style="width: 621px;">
<colgroup><col width="335" /> <col width="253" /></colgroup>
<tbody>
<tr valign="top">
<td width="335">
<p align="center" lang="ca-ES"><span style="font-size: 10pt;">Empreses militars</span></p>
</td>
<td width="253">
<p align="center"><span style="font-size: 10pt;">Participació entitats financeres</span></p>
</td>
</tr>
<tr valign="top">
<td width="335">
<p style="margin-bottom: 0cm;" lang="ca-ES"><span style="font-size: 10pt;">AERNNOVA</span></p>
<p lang="ca-ES"><span style="font-size: 10pt;">Estructures metàl·liques: fusellatges, ales avió militar A400M</span></p>
</td>
<td width="253">
<p style="widows: 0; orphans: 0;"><span style="font-size: 10pt;">Caja Castilla la Mancha 80%</span></p>
</td>
</tr>
<tr valign="top">
<td width="335">
<p style="margin-bottom: 0cm;" lang="ca-ES"><span style="font-size: 10pt;">AMPER, S. a. </span></p>
<p lang="ca-ES"><span style="font-size: 10pt;">Electrònica de defensa, participa en grans projectes militars</span></p>
</td>
<td width="253">
<p style="widows: 0; orphans: 0;"><span style="font-size: 10pt;">Caja Castilla la Mancha 8,08%, Arlington Capital 5,8%, Bancaja 2,18%, JP Morgan 2,08%, Clearsteam Bank 1,26%, Cia. Andaluza Rentas 5,16%, Banco Popular 1,5% Banco Sabadell 1,04%</span></p>
</td>
</tr>
<tr valign="top">
<td width="335">
<p style="margin-bottom: 0cm;" lang="ca-ES"><span style="font-size: 10pt;">CESCE</span></p>
<p lang="ca-ES"><span style="font-size: 10pt;">Empresa de serveis i segurs, implicada en l'exportació d'armes a l'exterior</span></p>
</td>
<td width="253">
<p style="widows: 0; orphans: 0;"><span style="font-size: 10pt;">BBVA 14,3%, Banco Santander 13,95%, Banesto 6,4%, Banco Sabadell 3,4%, BPE 1,8%, Banco Pastor 1%, Deustche Bank 1%, Barclays Bank 1%</span></p>
</td>
</tr>
<tr valign="top">
<td width="335">
<p style="margin-bottom: 0cm; widows: 0; orphans: 0;" lang="ca-ES"><span style="font-size: 10pt;">CONSTRUCCIONES AUXILIAR FERROCARRILES (CAF)</span></p>
<p lang="ca-ES"><span style="font-size: 10pt;">Modernització carros de combat i blindats</span></p>
</td>
<td width="253">
<p style="widows: 0; orphans: 0;"><span style="font-size: 10pt;">BBK 10,8% Kutxa 11%, Cajavital 3%, Bestinver 9,96%, BNP Paribas 47%</span></p>
</td>
</tr>
<tr valign="top">
<td width="335">
<p style="margin-bottom: 0cm;" lang="ca-ES"><span style="font-size: 10pt;">EXPLOSIVOS ALAVESES, S.A. – EXPAL (Maxam Group, abans Unión Española de Explosivos, S.A.)</span></p>
<p lang="ca-ES"><span style="font-size: 10pt;">Tota classe d'explosius, bombes penjoll, clusters, fragmentació, carcasses, detonadors, espoletes, etc</span></p>
</td>
<td width="253">
<p style="widows: 0; orphans: 0;"><span style="font-size: 10pt;">Ibersuizas 27%, Vista Capital 23%</span></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td width="335">
<p style="margin-bottom: 0cm;" lang="ca-ES"><span style="font-size: 10pt;">GAS GAS MOTOS </span></p>
<p lang="ca-ES"><span style="font-size: 10pt;">Motocicletes per a les forces armades</span></p>
</td>
<td width="253">
<p style="widows: 0; orphans: 0;"><span style="font-size: 10pt;">Vector Capital (Caixa Penedés) 45%</span></p>
</td>
</tr>
<tr valign="top">
<td width="335">
<p style="margin-bottom: 0cm;" lang="ca-ES"><span style="font-size: 10pt;">HISPASAT, S. a. </span></p>
<p lang="ca-ES"><span style="font-size: 10pt;">Informació militar via satèl·lit</span></p>
</td>
<td width="253">
<p style="widows: 0; orphans: 0;"><span style="font-size: 10pt;">La Caixa 29%</span></p>
</td>
</tr>
<tr valign="top">
<td width="335">
<p style="margin-bottom: 0cm; widows: 0; orphans: 0;" lang="ca-ES"><span style="font-size: 10pt;">IBERIA MANTENIMIENTO</span></p>
<p lang="ca-ES"><span style="font-size: 10pt;">Revisió i reparació d'avions militars Harrier, Falcon, Hèrcules i Orion. Suport logístic a l'exèrcit de l'aire en aeroports</span></p>
</td>
<td width="253">
<p style="widows: 0; orphans: 0;"><span style="font-size: 10pt;">Caja Madrid 22,99%, Ibercaja 0,34%, Unicaja 0,11%</span></p>
</td>
</tr>
<tr valign="top">
<td width="335">
<p style="margin-bottom: 0cm;" lang="ca-ES"><span style="font-size: 10pt;">ICSA (Internacional de Composites S.A.) </span></p>
<p lang="ca-ES"><span style="font-size: 10pt;">Aeronàutica de defensa</span></p>
</td>
<td width="253">
<p style="widows: 0; orphans: 0;"><span style="font-size: 10pt;">Caja Castilla La Mancha 20%</span></p>
</td>
</tr>
<tr valign="top">
<td width="335">
<p style="margin-bottom: 0cm;" lang="ca-ES"><span style="font-size: 10pt;">INDRA, S. a. </span></p>
<p lang="ca-ES"><span style="font-size: 10pt;">Simuladors de vol, sistemes de tir, defensa electrònica, Eurofigther, fragates F-100, helicòpters Tigre, blindats, míssils </span></p>
</td>
<td width="253">
<p style="widows: 0; orphans: 0;" lang="en-GB"><span style="font-size: 10pt;">Caja Madrid 14,98%, Barclays Bank 5,14%, Cajastur 5%, Fidelity International 2,78%, Chase Nominees 10,08%, State Street Bank 6,5%, Chase Manhatan 5%, BBVA 1,56%, JP Morgan 5%, Caja Cantabria 1,2%, Banco Santander 0,92%, Citigroup 1,96%, Deustche Bank 1,6%, AXA 1,27%, Comerzbank 1,53%</span></p>
</td>
</tr>
<tr valign="top">
<td width="335">
<p style="margin-bottom: 0cm; widows: 0; orphans: 0;" lang="ca-ES"><span style="font-size: 10pt;">RYMSA (Radiación y Microondas, S.A.)</span></p>
<p lang="ca-ES"><span style="font-size: 10pt;">Comunicacions espai i defensa</span></p>
</td>
<td width="253">
<p style="widows: 0; orphans: 0;"><span style="font-size: 10pt;">IBV (BBVA) 65,69% </span></p>
</td>
</tr>
<tr valign="top">
<td width="335">
<p style="margin-bottom: 0cm; widows: 0; orphans: 0;" lang="ca-ES"><span style="font-size: 10pt;">SENER AERONÁUTICA</span></p>
<p lang="ca-ES"><span style="font-size: 10pt;">Guerra electrònica, míssils, helicòpters Tigre, avió A400.</span></p>
</td>
<td width="253">
<p style="widows: 0; orphans: 0;"><span style="font-size: 10pt;">Lehman Brothers 18%, Socade 10%</span></p>
</td>
</tr>
<tr valign="top">
<td width="335">
<p style="margin-bottom: 0cm;" lang="ca-ES"><span style="font-size: 10pt;">SACESA (Societat Andalusa de Components Espacials S.A.) </span></p>
<p lang="ca-ES"><span style="font-size: 10pt;">Components aeronàutics, acoblaments i panells</span></p>
</td>
<td width="253">
<p style="widows: 0; orphans: 0;"><span style="font-size: 10pt;">Cajasol 10%, UniCaja 5%</span></p>
</td>
</tr>
<tr valign="top">
<td width="335">
<p lang="ca-ES"><span style="font-size: 10pt;">TECNOBIT – COMITES COMUNICACIONES, S.A. Tecnologies i ensinistraments militars</span></p>
</td>
<td width="253">
<p style="widows: 0; orphans: 0;"><span style="font-size: 10pt;">Caja Castilla La Mancha 48%, IT Deusto 48%</span></p>
</td>
</tr>
</tbody>
</table>
<table dir="ltr" border="0" cellpadding="7" cellspacing="0" style="width: 617px;">
</table>
<table dir="ltr" border="0" cellpadding="7" cellspacing="0" style="width: 617px;">
</table>
<table dir="ltr" border="0" cellpadding="7" cellspacing="0" style="width: 617px;">
</table>
<table dir="ltr" border="0" cellpadding="7" cellspacing="0" style="width: 617px;">
</table>
<table dir="ltr" border="0" cellpadding="7" cellspacing="0" style="width: 617px;">
</table>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><span style="font-size: 10pt;">Font: Elaboració pròpia a partir del quadre “Connexions entre indústria militar&nbsp;i corporacions financeres”</span><span style="font-size: 10pt;"><strong> </strong></span><span style="font-size: 10pt;">del</span><span style="font-size: 10pt;"><strong> </strong></span><span style="font-size: 10pt;">Centre d’Estudis per a la Pau JM Delàs de Justícia i Pau: www.justiciaipau.org/centredelas</span></p>
<div style="text-align: justify;"></div>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"></p>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"></p>
<div style="text-align: justify;"><strong>Quadre 2. Bancs que han concedit crèdits a empreses d'armes</strong></div>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES">
<meta http-equiv="CONTENT-TYPE" content="text/html; charset=utf-8" />
<title></title>
<meta name="GENERATOR" content="OpenOffice.org 3.0 (Win32)" />
</p>
<table border="1" bordercolor="#c0c0c0" cellpadding="7" cellspacing="1" style="width: 629px;">
<colgroup><col width="250" /> <col width="346" /></colgroup>
<tbody>
<tr valign="top">
<td width="250">
<p align="center"><span style="font-size: 10pt;"><em>Empres d'armes</em></span></p>
</td>
<td width="346">
<p align="center"><span style="font-size: 10pt;"><em>Bancs participants en el crèdit*</em></span></p>
</td>
</tr>
<tr valign="top">
<td width="250">
<p><span style="font-size: 10pt;">Raytheon (crèdit concedit al març de 2005)</span></p>
</td>
<td width="346">
<p lang="en-GB"><span style="font-size: 10pt;">BBVA, Bank of America, Barclays Bank, BNP Paribas, Citigroup, Commerzbank, JP Morgan Chase, Morgan Stanley, Société Générale, US Bank</span></p>
</td>
</tr>
<tr valign="top">
<td width="250">
<p><span style="font-size: 10pt;">Textron Inc. ( crèdit concedit al març de 2005)</span></p>
</td>
<td width="346">
<p lang="en-GB"><span style="font-size: 10pt;">Barclays Bank, BNP Paribas, Citigroup, Deutsche Bank, HSBC, JP Morgan Chase, Morgan Stanley, Société Générale, Bank of America</span></p>
</td>
</tr>
<tr valign="top">
<td width="250">
<p><span style="font-size: 10pt;">Thales ( crèdit concedit al gener de 2005)</span></p>
</td>
<td width="346">
<p lang="en-GB"><span style="font-size: 10pt;">ABN Amro Bank, Barclays Bank, BBVA, BNP Paribas, Citigroup, Commerzbank, Deutsche Bank, HSBC, ING Bank, JP Morgan Chase, Société Générale</span></p>
</td>
</tr>
<tr valign="top">
<td width="250">
<p><span style="font-size: 10pt;">EADS ( crèdit concedit al juliol de 2005)</span></p>
</td>
<td width="346">
<p lang="en-GB"><span style="font-size: 10pt;">ABN Amro Bank, Banc Santander, Barclays Bank, BBVA, BNP Paribas, Citigroup, Commerzbank, Deutsche Bank, HSBC, ING Bank, JP Morgan Chase, Morgan Stanley, Société Générale</span></p>
</td>
</tr>
<tr valign="top">
<td width="250">
<p><span style="font-size: 10pt;">Gencorp ( crèdit concedit al desembre de 2004)</span></p>
</td>
<td width="346">
<p><span style="font-size: 10pt;">JP Morgan Chase</span></p>
</td>
</tr>
<tr valign="top">
<td width="250">
<p><span style="font-size: 10pt;">Lockheed Martin ( crèdit concedit al juliol de 2005)</span></p>
</td>
<td width="346">
<p lang="en-GB"><span style="font-size: 10pt;">JP Morgan Chase, Citigoup, Bank of America, US Bank</span></p>
</td>
</tr>
</tbody>
</table>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"></p>
<table border="1" bordercolor="#c0c0c0" cellpadding="7" cellspacing="1" style="width: 629px;">
</table>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"></p>
<table border="1" bordercolor="#c0c0c0" cellpadding="7" cellspacing="1" style="width: 629px;">
</table>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"></p>
<div style="text-align: justify;"></div>
<div style="text-align: justify;"></div>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><span style="font-size: 10pt;">* En aquest llistat tan solament apareixen les entitats financeres amb major presència a Espanya.</span></p>
<div style="text-align: justify;"></div>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><span style="font-size: 10pt;">Font: Elaboració pròpia a partir de “Explosive Investments: financial institutions and cluster munitions” Briefing paper per Netwerk Vlaanderen. Febrer 2007.</span></p>
<div style="text-align: justify;"></div>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"></p>
<div style="text-align: justify;"></div>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><strong>La banca comença a limitar la seva relació amb el negoci de les armes</strong></p>
<div style="text-align: justify;"></div>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES">No tots els bancs són iguals. Hi ha fins i tot el que s'ha denominat banca ètica, que en contraposició a la banca tradicional, es regeix per criteris que, o bé limiten les seves inversions per no complir criteris ètics bàsics, o bé les promouen a través dels anomenats criteris positius, que fan que les operacions financeres de l'entitat ètica promoguin activitats amb beneficis socials evidents. Entre altres criteris, destaca que la banca ètica tingui en compte aspectes mediambientals, de drets humans i, per descomptat, de desarmament i de promoció de la cultura de pau. En aquest sentit, la banca ètica és l'única que garanteix que no manté cap tipus de relació amb la indústria armamentística.</p>
<div style="text-align: justify;"></div>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES">Per altra banda trobem a una part de la banca tradicional que, per diverses raons, decideix incorporar límits a les seves inversions i operacions financeres amb alguns sectors amb poca acceptació entre les seves actuals o potencials clients. El responsable d'aquest canvi d'actitud no sembla que sigui un sobtat atac de moralitat entre els propietaris i directius de tals entitats, sinó que existeix una creixent sensibilització de l'opinió pública en contra de la guerra i sobre la necessitat del desarmament per a construir un món en pau. <span style="color: #000000;"><span style="font-size: 10pt;">Com exemple podem citar al BBVA, que ha estat subjecte a la campanya ‘BBVA sense armes’, i que des de març de 2008 s'ha imposat limitacions a finançar algun tipus concret d'empreses productores d'armes controvertides (mines antipersona, armes de destrucció massiva) i a empreses que embenen armes a Estats que incompleixin el Codi Ètic de la UE. No obstant això, a pesar de comptar amb una normativa pròpia, el compromís del seu seguiment per part del BBVA encara deixa molt a desitjar.</span></span></p>
<div style="text-align: justify;"></div>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES">A més, la pressió institucional sobre les institucions financeres respecte a la seva relació amb la indústria de les armes va en augment. En la resolució del Parlament Europeu de juliol de 2005 per un món lliure de mines, fa una crida als Estats de la Unió a prohibir mitjançant la legislació oportuna les inversions directes i indirectes en companyies implicades en les mines antipersona i altre armament controvertit com les bombes de penjoll. Un gran avanç en aquest sentit es va donar a Bèlgica al març de 2007, quan es va aprovar una llei que prohibeix a les entitats financeres subjectes a la legislació belga que inverteixin en la producció de mines antipersona i bombes de dispersió.</p>
<div style="text-align: justify;"></div>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES">En conclusió, podem comprovar que la relació entre la banca i la indústria de les armes no és casual. Alguns bancs i caixes es lucren clarament amb el negoci de les armes. Afortunadament hi ha indicis de canvi entre la banca tradicional, que està incorporant algunes limitacions a les seves operacions financeres amb alguns tipus d'armes i en alguns dels seus serveis financers. Encara així, la banca ètica continua sent l'única opció que ens assegura que ni un sol cèntim dels nostres diners beneficiarà a la indústria de la guerra.</p>
<div style="text-align: justify;"></div>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"></p>
<div style="text-align: justify;"></div>
<p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;" lang="ca-ES"><span style="font-size: 10pt;"><strong>Fonts consultades</strong></span></p>
<div style="text-align: justify;">
<ul>
<li>
<p style="margin-bottom: 0cm;">“<span style="font-size: 10pt;"><span lang="en-GB">Banktrack, Mind the Gap report, 2007”. </span></span><span style="font-size: 10pt;">Ver página web de Banktrack</span></p>
</li>
<li>
<p style="margin-bottom: 0cm;">“<span style="font-size: 10pt;">Informe de Desarrollo Humano 2005”, Programa de Naciones Unidas para el Desarrollo (PNUD), Nueva York. </span></p>
</li>
<li>
<p style="margin-bottom: 0cm;">“<span style="font-size: 10pt;">Informe de Desarrollo Humano 2006”, Programa de Naciones Unidas para el Desarrollo (PNUD), Nueva York.</span></p>
</li>
<li>
<p style="margin-bottom: 0cm;" lang="en-GB">“<span style="font-size: 10pt;">Armament, Disarmament and International Security”, SIPRI Yearbook 2006</span></p>
</li>
<li>
<p style="margin-bottom: 0cm;">“<span style="font-size: 10pt;"><span lang="en-GB">Ending harmful Investments” por Luc Weyn, Netwerk Vlannderen. </span></span><span style="font-size: 10pt;">Junio 2008</span></p>
</li>
<li>
<p style="margin-bottom: 0cm;">“<span style="font-size: 10pt;"><span lang="en-GB">Explosive Investments: financial institutions and cluster munitions” Briefing paper por Netwerk Vlaanderen. </span></span><span style="font-size: 10pt;">Febrero 2007.</span></p>
</li>
<li>
<p style="margin-bottom: 0cm;">“<span style="font-size: 10pt;">El escándalo de los créditos de I+D militar” por Pere Ortega, Materiales de Trabajo del Centre d’Estudis per a la Pau JM Delàs de Justícia i Pau. Julio 2008</span></p>
</li>
<li>
<p style="margin-bottom: 0cm;">“<span style="font-size: 10pt;">Informe 2007. Exportaciones españolas de armamento 1997 – 2006”. Centre d’Estudis per a la Pau JM Delàs de Justícia i Pau. Barcelona 2008</span></p>
</li>
<li>
<p style="margin-bottom: 0cm;">“<span style="font-size: 10pt;">Presupuestos Estatales 2008: más dinero para armas”. Centre d’Estudis per a la Pau JM Delàs de Justícia i Pau. Febrero 2007 (edición digital)</span></p>
</li>
<li>
<p style="margin-bottom: 0cm;" lang="ca-ES">“<span style="font-size: 10pt;">España destinará durante este año el 0,5% del PIB para ayuda al desarrollo” consultado en http://www.elmundo.es/elmundo/2008/01/18/solidaridad/1200665959.html</span></p>
</li>
</ul>
</div>
<div id="sdfootnote1">
<div style="text-align: justify;"></div>
<div style="text-align: justify;">
<div id="sdfootnote1">
<p class="sdfootnote"><a class="sdfootnotesym" name="sdfootnote1sym" href="/index2.php?task=translate.edit&amp;boxchecked=1&amp;catid=content&amp;cid%5B%5D=0%7C429%7C2&amp;option=com_joomfish#sdfootnote1anc"></a> <span style="color: #0000ff;"><span style="text-decoration: underline;"><a href="/http://www.justiciaipau.org/centredelas">www.justiciaipau.org/centredelas</a></span></span> i <span style="color: #0000ff;"><span style="text-decoration: underline;"><a href="/http://www.bbvasinarmas.org/">www.bbvasinarmas.org</a></span></span></p>
</div>
<a class="sdfootnotesym" name="sdfootnote1sym" href="#sdfootnote1anc"></a><span style="color: #0000ff;"><span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: 12pt;"><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: underline;"><span style="font-weight: normal;"><a href="/http://www.justiciaipau.org/centredelas"></a></span></span></span></span></span></span></span></div>
<p style="margin-bottom: 0cm;"></p>
</div>

Resulta xocant trobar en la web d'una de les empreses productores de bombes de dispersió espanyoles, que encara s'ofereixi en la seva llista de productes una bomba prohibida a Espanya. Es tracta d'una bomba de dispersió, anomenada MAT-120, de l'empresa Instalaza.

Jordi Calvo, Diario de un altermundista, publico.es, 24 de febrer de 2009

Després del rastre de destrucció i desolació que ha deixat l’ofensiva Israel a Gaza, un dels elements més preocupants, que dona poc marge per l’esperança, és que Israel ha convertit el llarg conflicte de Palestina en un negoci rendible.

Tomàs Gisbert, Setmanari d'Informació Directa (gener 2009)

Continue Reading