Publicat a Directa (no disponible en castellà)

Del 4 al 6 de febrer va tenir lloc la 47ena Conferència de Seguretat de Munic, a Alemanya, i alguns dels temes principals que es van tractar van ser la no proliferació nuclear, el control d'armes i el desarmament.

(Article publicat a l'Ara)

El coneixement recent de les humiliacions i vexacions sofertes pels cadets del buc escola de la Marina alemanya Gorch Fock, que van arribar a cobrar-se la vida de dues dones cadets, han escandalitzat l'opinió pública.

Informe anual dels aconteixements sobre qüestions militars que han tingut lloc en el món durant l'any 2010

Dels 20 majors productors mundials d'armes, 4 empreses europees ocupen llocs importants. La primera d'elles és British BAE Systems (anteriorment British Aerospace).

Article publicat a El Mundo, el 3 de desembre del 2010

Segons el Tractat de l'Atlàntic Nord, aprovat el 1949, l'OTAN és una aliança militar de caràcter defensiu. Les úniques accions militars previstes es basen en el dret de legítima defensa, que s'exercirà si un dels Estats membres pateix un atac armat al territori d'Europa i Amèrica del Nord.

El 2007, el govern dels EUA va decidir incloure la Guàrdia Revolucionària iraniana en la seva llista d'organitzacions terroristes (1). Aquest cos militar d'elit, sorgit de la revolució islàmica de 1979, compta amb uns 350.000 efectius. La decisió referida va consistir, doncs, a considerar com a grup terrorista, una unitat militar comparable a la Guàrdia Civil, la Legió o les Companyies d'Operacions Especials de l'exèrcit espanyol.

La Unió Europea, de la mà de Política Exterior i Seguretat Comuna (PESC) d’una banda, i de l’altra, de Justícia i Assumptes d’Interior (JAI), han construït el Programa Europeu d’Investigació i Seguretat (ESRP). Un programa destinat a augmentar la seguretat interna dels estats membres de la UE.

Transcripció de la ponència de les Jornades del Centre Delàs de 2010
Michael T. Klare
Professor de pau i seguretat mundial al Hampshire College, EUA
Des del final de la Guerra Freda i la caiguda de la Unió Soviètica, la política exterior dels Estats Units ha tingut un objectiu cabdal: mantenir els Estats Units com l’única potència dominant a escala mundial.