(Artícle no disponible en català).  La creación de Eurofor y Euromarfor, también denominado euroejército de sur, por parte de España, Francia, Italia y Portugal ha despertado recelos y reabierto la polémica sobre si realmente existen peligros en el sur del Mediterraneo.  Pere Ortega (verano de 1995). Mientras Tanto, núm 62.

(Artícle no disponible en català). 
Conclusiones del ámbito de seguridad de la Conferencia Mediterránea Alternativa celebrada en Barcelona en noviembre de 1995 paralelamente a la oficial Conferencia Europea del Mediterráneo promovida por la Unión Europea. En ella participaron 305 entidades no gubernamentales procedentes de 18 países de las tres riberas del Mediterráneo.
En el ámbito de seguridad estuvieron presentes Paco Cascón, Jordi Foix, Arcadi Oliveres, Tica Font, Pere Ortega y Rafael Grasa. Hacia un mar común, ed. Icaria, 1996.

(Article no disponible en català)
Radhika Coomaraswamy, relatora especial de la Comisión de Derechos Humanos de la ONU sobre la violencia contra la mujer, presentó un estremecedor informe sobre la violencia contra la mujer en los conflictos armados en el que destaca el aumento de casos de violación y abusos sexuales cometidos por las fuerzas de mantenimiento de la paz y personal de Naciones Unidas.
Tomàs Gisbert. (Noviembre 2001). Materiales de Trabajo 19.

Des del final de la Guerra Freda s'han constituït un gran nombre d'empreses que ofereixen serveis militars a governs, cossos diplomàtics, multinacionals, empreses mineres, petrolieres, agències de Nacions Unides, institucions internacionals o organitzacions no governamentals; són les anomenades Corporacions Militars Privades (CMP)
Sander Ammann (abril 2004). Materials de treball, núm.24

L’orientació actual de la Unió Europea és manifestament decebedora. En comptes d’apostar decididament per estendre un model de relacions internacionals basat en la cooperació, la generació de confiança mútua, la diplomàcia, la resolució pacifica de conflictes i el dret internacional, sembla que la UE continua ancorada en una concepció militarista de la seguretat, basada en l’amenaça de la violència i en l’ús de les forces armades i que es mostra disposada a continuar fent negoci amb les armes i a utilitzar els exèrcits en qualsevol lloc del planeta per assegurar els seus interessos.  Redacció: Tomàs Gisbert i Pere Ortega. Recerca, tractament de la informació i aportacions: Sander Ammann, Tica Font, Whitney Gantt i Èlia Susanna (maig 2004) Quaderns per a la solidaritat, núm.19.

Amb la proclamació el passat 30 de desembre de la nova Directiva de Defensa Nacional(1) el govern del PSOE obria un nou procés de reforma de les Forces Armades espanyoles. Malauradament aquest nou procés no suposarà cap canvi substancial sobre la política militar que han vingut desenvolupant els diferents governs des de la transició.
Tomàs Gisbert (abril 2005)

Justícia i Pau (12 de maig de 2005)
Amb motiu de la discussió en el congrés dels Diputats dels projecte de Llei Orgànica de la Defensa Nacional, Justícia i Pau vol manifestar el següent:

La violència juga un paper important per a que els exèrcits satisfacin la seva funció de preparació per a la guerra, convertint persones en soldats disposats a lluitar i si cal matar. L’Observatori de la vida militar haurà de vigilar que aquesta es desenvolupi en el respecte als drets i a la dignitat de les persones.
Tomàs Gisbert, octubre 2005.