Article publicat a la Directa

La història dels països del nord d’Àfrica no es pot entendre sense el pes de les forces armades, la despesa militar i el comerç d’armes en les seves polítiques internes. La Unió Europea i l’Estat espanyol, com moltes altres potències, han jugat un paper clau a la regió a l’hora de subministrar armament.

Artículo publicado en Diagonal

El control de las fronteras, la existencia de atractivos recursos naturales o la llamada guerra contra el terror, algunas de las razones de Occidente para fomentar el militarismo en el Magreb.

Article publicat al Diari Ara

Durant tot aquest any estem parlant molt de la Primera Guerra Mundial. Però hi ha un enfoc que es troba a faltar, el de les conseqüències i responsables de les guerres. En relació al primer, s'estima que a aquesta guerra va haver-hi prop de 10 milions de morts en combat i prop de 20 milions de morts civils com a conseqüència directa de la guerra o per malalties o malnutrició relacionada amb el conflicte armat. Als quals cal sumar més de 20 milions de ferits.

Amb l'any 2014 finalitzarà la Força Internacional d'Assistència per a la Seguretat a l'Afganistan (ISAF), l'operació militar liderada des d'agost del 2003 per l'OTAN en què ha participat Espanya des dels seus inicis al desembre del 2001. És així un bon moment per fer un breu balanç de la missió més costosa de la història de l’intervencionisme militar espanyol, tant en termes humans com econòmics.

La intervenció militar espanyola al Líban es pot explicar com un intent del Govern de millorar el prestigi internacional d'Espanya. La participació es produeix a partir de 2006, amb l'ampliació de funcions de la Força Provisional de les Nacions Unides al Líban (UNIFIL segons les seves sigles en anglès) que va dur a terme la Resolució del Consell de Seguretat 1701, de l’11 d'agost de 2006.

La revolta contra el règim de Qaddafi va semblar aconseguir el seu objectiu l’octubre del 2011. Amb l’ajut d’una coalició de 18 països i una flexible interpretació de la Resolució 1973 del Consell de Seguretat, l’anomenat ‘estat de masses’ va caure després de l’assassinat del dictador prop de Sirte. Però l’era post-Qaddafi ha dut també la inseguretat i la violència generalitzada al país i les iniciatives des de dins i fora del país per a aturar-ho no semblen tenir tan d’èxit.

RCA és un país on quatre dels cinc presidents han estat deposats per un cop d'estat, on hi ha 551.600 desplaçats interns, prop de la meitat només a la capital, Bangui, incloent-ne 70.000 vivint en miserables condicions a l'aeroport de la ciutat, i on a més 341.600 s'han refugiat a les veïnes Camerun, Txad, República Democràtica del Congo i la República del Congo. RCA ha estat i és un país que es troba en una crisi humanitària i política permanent, que ha vist agreujada la seva situació per enèsima vegada.

Editorial Materials de treball 50

Des que l’exèrcit espanyol va començar a participar en operacions militars a l’exterior l’any 1989, més de 137.000 militars han estat desplegats en més de cinquanta operacions en quatre continents.