Análisis crítico sobre la cara oculta de SENER. Una empresa con múltiples relaciones con la producción militar. Un artículo de Estitxu Martínez de Guevara en nombre del Colectivo Gasteizkoak.

El 21 de juny de 2008, el diputat republicà Joan Tardà, per problemes burocràtics en el pas fronterer, no va aconseguir entrar a Nador (Marroc) per participar en el Segon Col·loqui Internacional sobre la guerra química contra el Rif.

Israel s’ha convertit en el major exportador d’armes per habitant del món, fent del conflicte armat, l’ocupació i la complicitat d’altres estats (dels EUA i de la Unió Europea, principalment) el seu modus vivendi.

L’explosió d’una arma nuclear en una ciutat mataria de forma immediata centenars de milers de persones. Unes altres centenars de milers més podrien quedar greument ferides (cegues, cremades, aixafades, amb múltiples fractures,...) i, moltes d’elles, moririen al cap d’un temps.

Com tots sabem, el 28 de juliol pròxim es compliran els cent anys del començament de la primera guerra mundial. No cal insistir en la seva rellevància històrica: res del que ha passat al llarg del segle XX es pot comprendre sense referir-s’hi.

La unión Europea es mostrada como ese espacio de libertad, de respeto de los derechos humanos, de la honestidad en la política, de la persecución de la corrupción y la promoción de la paz y la convivencia. Pero, ¿es esto cierto? Artículo publicado en Público.es el 06/04/2014.

L'auge de les activitats extractivistes miner-energètiques a Colòmbia dels últims anys ha vingut acompanyada d'una forta militarització de les zones on el sector miner-energètic opera. El govern colombià ha creat al llarg dels últims anys els anomenats Batallons Energètics, Miners i Vials. Article publicat a Notícias de los Especuladores de la Guerra (WRI-IRG), Abril 2014.

A Síria, com a la resta dels països del Nord d’Àfrica i el Pròxim Orient, ara fa tres anys va començar una revolta popular que demanava més llibertat i democràcia. Comunicat del Centre Delàs d'Estudis per la Pau.