Armes químiques, un risc present
Article publicat a l'Anuari 2013 (gener del 2014, Enciclopèdia Catalana SAU).
Des de la seva aparició, els agents tòxics utilitzats per produir armament han sigut objecte de rebuig generalitzat pels seus efectes perniciosos sobre la població civil i les seves seqüeles a llarg termini.
Després de la Segona Guerra Mundial es va començar un llarg procés que va culminar en la Convenció per la Prohibició de les Armes Químiques el 13 de gener del 1993, que va donar peu a la creació de la Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques (OPAQ) guardonada el 2013 amb el Premi Nobel de la Pau. Avui dia, els Estats membres de la OPAQ representen prop del 98% de la població mundial, així com el 98% de la indústria química de tot el món. Des de la recent adhesió de Síria, --que comportarà la destrucció d’almenys 1300 tones d’armes químiques entre les que s’inclou gas mostassa i gas Sarín--, només hi ha sis estats que no en formen part: Myanmar i Israel que l’han signat (1993) però no ratificat; i Sudan del Sud, Angola, Egipte i Corea del Nord, que ni tan sols l'han signat. L’OPAQ ha destruït més del 80% de l'arsenal declarat a tot el món (71.196 tones), a més de 4,97 milions de municions i contenidors químics, dels 8,67 declarats.
La indústria química fabrica algunes substàncies que poden servir, directament o mitjançant síntesi amb altres substàncies, com un arma química. Les armes químiques inclouen les substàncies químiques tòxiques i els reactius químics que intervenen en qualsevol fase de la producció d'una substància química tòxica. Una substància química tòxica és aquella que per la seva acció química sobre els processos vitals, pot causar la mort, la incapacitat temporal o lesions permanents a éssers humans o animals. L'agent tòxic d'una arma química es denomina “agent químic”. Destaquen els agents d'asfíxia com el clor, que afecten les vies respiratòries, irriten el nas, la gola i els pulmons. Aquests van ser àmpliament utilitzats durant la Primera Guerra Mundial. Un altre dels agents tristament més coneguts és l'agent mostassa, que actua a través de la inhalació o el contacte amb la pell i afecta els ulls, les vies respiratòries, la pell i òrgans interns, produint butllofes similars a cremades. Una de les seves variants va ser utilitzada en combat per primera vegada per Alemanya el 1917 i s'ha fet servir en diversos conflictes, especialment a la Guerra Iran-Iraq dels anys 80. A més de produeir la mort a un percentatge dels infectats, produeix ceguera o danys permanents al sistema respiratori. Un altre agent químic és el sanguini, que al ser inhalat es distribueix a través de la sang a tot el cos inhabilitant a les cèl·lules sanguínies la capacitat de transferir oxigen, provocant l'ofec. S'ha reportat que també va ser utilitzat per Iraq durant la guerra contra Iran i contra els Kurds, a més de pels Nazis a les càmeres de gas. Un altre dels agents químics tòxics és l’agent nerviós, que afecta la transmissió d'impulsos nerviosos, es propaguen com un gas, aerosol o líquid, i és absorbit per via tòpica i respiratòria. La seva producció és molt senzilla i barata. El gas Sarin n'és un bon exemple, utilitzat al metro de Tòquio el 1995 per una secta en un atac terrorista i recentment al conflicte sirià.
Hi ha, però, altres substàncies que poden ser utilitzades com un arma química, i que segons l'OPAQ suposen un veritable risc de ser desenvolupades amb finalitats bèl·liques. Ens referim a les armes químiques que afecten al sistema nerviós central provocant desordres psicòtics amb pèrdues de sensibilitat, paràlisis, rigidesa i impossibilitant la capacitat de prendre decisions a la persona afectada. Altres substàncies que poden convertir-se en potencials armes químiques són les provinents dels organismes vius, com és el cas de les bacteriològiques, que malgrat estar prohibides per una convenció internacional del 1972, el desenvolupament de la tecnologia genètica fa que sigui molt fàcil produir grans quantitats de toxines i que siguin utilitzades militarment. Si bé no es considera que les toxines puguin ser dispersades a gran escala podrien ser útils per sabotatges o contra individus. Per altra banda, altres substàncies químiques com el fòsfor blanc, no considerades oficialment com armes químiques susceptibles de ser prohibides, han sigut utilitzades per Israel contra la població palestina de la Franja de Gaza. És per això que cal complir amb la convenció i incloure-hi aquelles noves possibles armes químiques o d’efectes similars, perquè hi ha Estats que encara mantenen una amenaça d'utilització d'armes químiques i perquè grups armats poden tenir-hi accés.
