D'Hiroshima a Txernòbil: la maledicció de l'urani

En els últims anys han aparegut noves generacions d'armes que sota l'etiqueta de "convencionals" incorporen potencialitat per a l’extermini, no només nuclear sinó també químic i biològic, sota una suposada aparença de major control que permetria minimitzar els seus efectes.
Jordi Foix, Materials de Treball, núm.29 (juliol 2006)

Originat a Hiroshima i Nagasaki per referir-se a les víctimes supervivents de les bombes nuclears llançades per l'exèrcit nord-americà, el terme "Hibakusha" és avui aplicable a molts llocs i situacions de la guerra actual, com és el cas de moltes poblacions afectades per la guerra dels Balcans, d'Afganistan o l'Iraq; també podem dir el mateix de les víctimes de Txernòbil.

Literalment, en japonès "hibakusha" significa "víctima de la radiació". En una entrevista realitzada a la directora de cinema japonesa Hitomi Kamanaka, realitzadora del film Hibakusha: en la fi del món, en el qual relata la lluita de les víctimes de la radiació nuclear, no només al Japó. En ser preguntada per l'origen de la seva pel·lícula, respon el següent: “Jo mateixa no tenia idea que havia altres víctimes a l'Iraq fins que vaig visitar aquest país el 1998 i vaig conèixer nens iraquians que estaven morint de leucèmia i altres tipus de càncer, perquè no tenien medecines.

Vaig tornar al Japó i un metge japonès que apareix en el film, Shuntaro Hida, em va explicar que els infants eren víctimes del que es diu ‘exposició de baixa intensitat a la radiació’".

Els nens havien estat exposats a aquest efecte de les armes amb urani empobrit que les forces nord-americanes van usar en la seva campanya contra l'Iraq.

Per altra banda, l'urani empobrit no distingeix entre els bàndols contendents. L'urani empobrit és volàtil, encara no forma part de les armes "intel·ligents", afecta tant agredits com agressors o, millor dit, aquells que, com carn de canó, són usats com arma humana i rebutjats pels veritables agressors quan ja no són útils o quan prenen consciència de la seva funció.

Si bé no es va poder demostrar en cap moment que hi hagués o no armes de destrucció massiva a l'Iraq en els prolegòmens de la segona Guerra del Golf, el que sí que podem afirmar és que actualment n’hi ha. Es tracta de les armes recobertes d'urani empobrit les conseqüències devastadores de les quals, immediates i a llarg termini, comencen a ser molt conegudes encara que poc publicitades en els grans mitjans de comunicació.

En una entrevista realitzada a Jimmy Massey, exmarine de l'exèrcit dels EUA i autor del llibre Cowboys de l'infern (Editorial Apòstrofe), membre d'una associació de veterans de guerra, en ser preguntat si està en deute amb els iraquians, respon el següent: "Sofreixo d'estrès postraumàtic, però a l'Iraq hi ha generacions de nens que sofriran això per a tota la vida. Pateixo una malaltia degenerativa a l'espina dorsal a causa del ús d'urani empobrit en les municions. I no sé quants civils iraquians han d'estar patint aquesta malaltia." (El Periódico de Catalunya, 12/6/2006).

L’ús militar dels residus nuclears civils

En l'article publicat en el número anterior (La inacabable proliferació nuclear), comentàvem la indissoluble unitat entre el material nuclear civil i militar. Les anomenades "bombes brutes" en són l'exemple més concret avui dia.

L'urani empobrit és un metall pesant, un subproducte radioactiu del procés d'enriquiment de l'urani natural per a la fabricació de combustible destinat als reactors de les centrals nuclears i per a la construcció de bombes atòmiques. L'urani empobrit s'utilitza per recobrir amb material radioactiu armes antitanc, míssils i projectils convencionals dotant-los de major capacitat destructiva. D'aquesta manera, quan exploten, a més de la destrucció immediata ho fan provocant un núvol radioactiu que afecta tot l'entorn viu on s'ha produït l'impacte. Les partícules radioactives que es desprenen una vegada inhalades o absorbides pel cos poden desenvolupar danys a llarg termini: malformacions congènites, leucèmia i altres tipus de càncer, tant en la persona que ha rebut els efectes de la radiació com en els seus fills.

Les armes recobertes amb urani empobrit es van utilitzar per primera vegada el 1991 en la primera Guerra del Golf per part dels exèrcits dels EUA i de Gran Bretanya. Des de llavors l'han utilitzat els exèrcits dels EUA i de l'OTAN en la guerra dels Balcans, a l’Afganistan i, posteriorment, altra vegada a l'Iraq. És a dir que des de 1991 podem afirmar que, sota la ignorància de les opinions públiques, existeix una guerra nuclear que podríem anomenar de "baixa intensitat" de conseqüències insospitables a llarg termini. Pot sonar exagerat, però evidentment no ho és per a les víctimes, centenars de milers, d'aquestes armes.

Observem últimament en la premsa oficial, a través de notícies de premsa aparentment objectives o a través d'articles d'opinió de tècnics suposadament independents, una ofensiva de rentat de cara de la qüestió nuclear. L'ús de la tecnologia nuclear per a la producció d'energia apareix com el "mal menor" necessari, i la seva crítica, com un exemple més del caràcter suposadament paranoic de pacifistes i ecologistes i altres alarmistes. Mentrestant, milers de tones d'urani empobrit es van acumulant i rebent altres usos, àdhuc més perversos que el fet de ser enterrats.

Els intents de generar un consens mediàtic entorn de la qüestió nuclear no estan separats de l'actual lluita pel poder dels centres energètics planetaris i el control sobre la producció. Pel que fa a la qüestió militar, el model de dissuasió -l'amenaça de la destrucció total mútua assegurada- propi de l'era bipolar sembla obsolet i sorgeix una nova necessitat: contra el terrorisme global i els "estats canalles". Aquesta nova política militar exigeix nous tipus d'armes i el consens mediàtic de les poblacions del Nord pel que fa al seu ús. És així que Els intents de generar un consens mediàtic entorn de la qüestió nuclear no estan separats de l'actual lluita pel poder dels centres energètics planetaris i el control sobre la producció. Pel que fa a la qüestió militar, el model de dissuasió -l'amenaça de la destrucció total mútua assegurada- propi de l'era bipolar sembla obsolet i sorgeix una nova necessitat: contra el terrorisme global i els "estats canalles". Aquesta nova política militar exigeix nous tipus d'armes i el consens mediàtic de les poblacions del Nord pel que fa al seu ús. És així que hem vist aparèixer en els últims anys noves generacions d'armes que sota l'etiqueta de "convencionals" incorporen potencialitat per a l’extermini, no només nuclear sinó també químic i biològic, sota una suposada aparença de major control que permetria minimitzar els seus efectes.

Un genocidi ocult i a càmera lenta

L’anomenada "síndrome dels Balcans" així com la "síndrome de la guerra del Golf" són denominacions de les conseqüències en els exèrcits contendents en aquesta guerra nuclear i química amagada, "de nou tipus", que s'està produint des de fa anys. En el cas de les poblacions civils afectades no va més enllà, quan es reconeix, de ser "efectes col·laterals no desitjats" o simplement s'ignora la seva existència. No obstant això, segons fonts d'investigadors independents es constata que l'exposició a l'urani empobrit és causant dels problemes mèdics crònics denunciats per més de 250.000 veterans, és a dir, un terç de les forces armades que van participar en el conflicte. Igualment associacions de veterans de diferents països de l'OTAN que van participar en la guerra dels Balcans - Bòsnia, Sèrbia, Kosovo - han denunciat problemes mèdics causats pels efectes de la radiació amb urani empobrit, alguns d'ells actualment morts a causa de la leucèmia i de malalties tumorals limfàtiques.

En l’anomenada síndrome de la guerra del Golf es considera que a més de l'exposició a l'efecte de l'urani empobrit hi ha el contacte amb el gas nerviós sarín. Una altra mostra de la permanència de la síndrome és l'augment del desenvolupament de malformacions congènites i càncer, tant en fills de la població civil com de veterans de la guerra a l'Iraq o a l'antiga Iugoslàvia.

Seguint amb les consideracions anteriors respecte a com és tractat aquest tema pels mitjans de comunicació, de vegades apareix relacionat amb el terrorisme global. I, en canvi, els governs dels Estats Units i Anglaterra neguen la confirmació sobre la veracitat dels efectes de l'urani empobrit, encara que reconeixen el seu ús continuat. Una prova d'aquesta doble moral i cinisme dels governs pot realitzar-la qui llegeixi aquest article acostant-se per Internet a http://www.ndhan.gov/data/translation/Dirty%20Bombs-Spanish.pdf. En aquesta adreça, que pertany al Ministeri de Salut de Dakota del Nord, als Estats Units, apareix en pdf un document titulat Bombes brutes. Preguntes freqüents. En aquest document apareixen explicacions destinades a la població sobre el possible ús de l'urani empobrit per part de grups terroristes i què fer en cas de ser exposat a aquesta radiació.

Per altra banda, un informe realitzat el 2002 per la Real Acadèmia de Ciències en el Regne Unit recomana que "els soldats que han estat exposats a aquesta substància realitzin proves per verificar la presència d'urani empobrit en els ronyons i en l'orina".

En una entrevista realitzada al periodista i fotògraf japonès Takashi Morizumi (BBCMundo.com, 21/10/2003), davant la relativització dels efectes sobre la salut i el medi de l'ús en armes convencionals d'urani enriquit, contesta el següent:

Quin seria el meu rol com a periodista si ignorés la veu dels especialistes iraquians i doctors que creuen que l'ús d'armes amb urani empobrit n’és la causa?

He d'admetre que la majoria dels qüestionaments vénen dels mitjans occidentals que mostren simpatia cap al govern nord-americà i assenyalen que la informació que prové de l'Iraq és propaganda de Saddam. Això és simplement negar la realitat que apareix davant dels ulls.

Un dels fonaments per assenyalar l'ús d'urani empobrit com la causa d'aquest problema és la freqüència dels casos de càncer i malformacions a l'Iraq, Kosovo i Bòsnia. Són tots llocs on es van utilitzar armes d'urani empobrit.

Per trobar més informació sobre el tema, utilitzeu el cercador de http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/science/