Manifest: Diguem no a les bombes de dispersió

Justícia i Pau (Centre Delàs d'Estudis per la Pau), Greenpeace, Moviment per la Pau, Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat i la Fundació per la Pau comencen una campanya per l'abolició de las bombes clusters o dispersió. S'adjunta el Manifesto inicial i el Comunicat de premsa.5/11/2007

Manifest:

Vam acabar la dècada dels noranta amb un Tractat que prohibia l'ús, la fabricació i l'emmagatzematge de les mines antipersones. Ara i avui, tenim un nou repte: aconseguir que la comunitat internacional prengui consciència de l'enorme patiment i de la flagrant violació del dret internacional humanitari que suposen les bombes de dispersió (també conegudes pel seu terme en anglès com a bombes cluster).

Les bombes de dispersió són com uns contenidor que una vegada llançats des de terra, mar o aire, s'obren i en la seva trajectòria deixen caure diverses càrregues explosives. Aquestes quedaran escampades per una àmplia zona, d'una extensió aproximada de fins a quatre camps de futbol. Òbviament, aquestes bombes actuen de forma indiscriminada, sense distingir entre civils i militars. De fet, el 98% de les víctimes causades per aquests explosius són civils. A més a més, les càrregues que porten sovint (entre un 5% i un 30%) no esclaten quan prenen contacte amb la superfície i romanen actives durant anys, actuant de facto com a mines, amb el conseqüent impacte sobre la vida de persones i comunitats.

Almenys 75 països tenen estocs de bombes dispersió. Uns 34 n'han produït més de 210 tipus diferents i se n'han utilitzat en almenys 20 territoris. Aquestes submunicions s'han fet servir en els conflictes de Kosovo, Afganistan i Iraq i més recentment al sud del Líban, l'estiu del 2006. Al Líban, se'n van arribar a llançar quatre milions d'unitats. I, d'aquestes, un any després, encara en queden centenars de milers per a localitzar i desactivar.

A l'Estat espanyol se'n fabriquen i l'exèrcit espanyol compra, disposa i emmagatzema aquest tipus d'armament, ja que considera que aquestes bombes són necessàries per mantenir l'operativitat de les Forces Armades. Així mateix, a l'Estat espanyol, diverses empreses fabriquen diversos models de bombes dispersió, i en sabem d'una que és importada dels EUA. Entre les indústries espanyoles que fabriquen municions dispersió figuren Instalaza i Explosivos Alaveses (Expal).

El greu impacte humanitari d'aquest tipus de bombes i la creixent pressió de la societat civil va portar a diversos països, liderats per Noruega, a obrir l'anomenat Procés d'Oslo. Així, a la capital noruega, el passat mes de febrer 46 països van signar una declaració per la qual es plantejava la necessitat d'un tractat internacional que prohibís les municions de dispersió que causen danys inacceptables per a la societat civil. Després d'altres conferències, ja són 81 els estats que s'hi han implicat. S'espera que, al llarg del 2008, s'aprovi un tractat efectiu i vinculant que prohibeixi les bombes de dispersió.

Les organitzacions sotasignants, Fundació per la Pau, Greenpeace, Moviment per la Pau Justícia i Pau i la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat fem una crida al conjunt de la societat civil a:

1. Sumar-se a aquest manifest i a posar en marxa diverses activitats i iniciatives que expressin la demanda de prohibició d'aquestes bombes.

2. Sol·licitar al Parlament de Catalunya que es pronunciï a favor del Procés d'Oslo i que doni suport la societat civil que el promou.

3. Demanar al Govern espanyol, en tant que Estat signatari de la Declaració d'Oslo, i en coherència amb el Dret Internacional Humanitari, la prohibició de l'ús, la fabricació i l'emmagatzematge i comercialització d'aquestes bombes.

 





NOTA DE PREMSA

5 de novembre, Dia Mundial d'Acció contra les bombes de dispersió

Cinc ONG llancen un manifest conjunt per aconseguir la prohibició de les bombes de dispersió.



Justícia i Pau, La Fundació per la Pau, Greenpeace, el Moviment per la Pau i la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat uneixen esforços per denunciar les greus conseqüències humanitàries d'aquestes bombes.

Coincidint amb la celebració, el 5 de novembre, del Dia Mundial d'Acció contra les bombes de dispersió, cinc ONG llancen el manifest conjunt "Diguem no a les bombes de dispersió" La Fundació per la Pau, Greenpeace, el Moviment per la Pau, Justícia i Pau i la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat demanaran al Parlament de Catalunya que es pronunciï a favor del procés d'Oslo i al Govern central que prohibeixi l'ús, la fabricació, l'emmagatzematge i la comercialització de les bombes de dispersió.

Aquesta jornada reivindicativa, que organitza la Clusters Munition Coalition a nivell internacional, s'ha convocat just un mes abans que se celebri la Conferència de Viena. La jornada, que se celebra en més de 25 països d'arreu del món, vol servir per cridar l'atenció als ciutadans sobre el terrible impacte de les bombes de dispersió en la població civil, i animar-los a que se sumin a les accions per aconseguir un tractat que les prohibeixi.

La Conferència de Viena és la propera trobada internacional sobre bombes de dispersió del procés d'Oslo i se celebrarà del 5 al 7 de desembre. Allà, els governs discutiran el contingut del futur tractat internacional i és important que la societat civil els hi faci arribar les seves demandes.

D'altra banda, el Parlament Europeu ha aprovat una resolució en suport al procés d'Oslo i a un tractat internacional per prohibir les bombes de dispersió. El text reclama a tots els estats membres de la UE que emprenguin mesures per prohibir l'ús, la producció, l'exportació i l'emmagatzematge d'aquestes bombes.

El 98 % de les víctimes són civils

Les bombes de dispersió són com uns contenidors de municions que una vegada llançats s'obren i deixen caure centenars de càrregues explosives que queden escampades per zones molt àmplies, en molts casos habitades per població civil. Teòricament, les càrregues han d'explotar quan arriben a terra però entre un 5 % i un 30 % dels casos això no passa i queden actives durant molts anys com si fossin mines antipersona. El 98 % de les víctimes que causen són civils que topen amb elles i es produeix l'explosió. Aquest fet fa que continuïn provocant un gran nombre de morts i ferits molt temps després de que s'acabi un conflicte i impedeixen que la població de la zona afectada pugui recuperar els seus cultius i la seva mobilitat.