Per l'abolició del material nuclear
La cimera del TNP que ha tingut lloc a la seu de Nacions Unides del 4 a 9 de maig ha despertat poques esperances degut a la posició inmobilista de les potències respecte a la reducció de l'armament nuclear.
Però, paradoxalment, malgrat que els arsenals d’armes nuclears disponibles segueixen tenint la capacitat de destruir el món diverses vegades, de mica en mica s’incrementa el nombre de països que posseeixen la bomba atòmica; avui en són nou: Estats Units, Rússia, Regne Unit, França, Xina, Índia, Pakistan, Israel i Corea del Nord. Tot i que, un cop acabada la guerra freda, el risc de guerra nuclear entre EUA i Rússia ha disminuït, malauradament encara hi ha possibilitats que siguin utilitzades en crisis regionals, com ho van evidenciar els enfrontaments armats entre Índia i Pakistan el 1999 i el 2002.
Perill que s’incrementa amb la possibilitat que nous estats aspirin a aconseguir la bomba. És l’anomenada “proliferació”, que ens demostra el fracàs del Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP), que no ha aconseguit el seu propòsit inicial d’impedir l’aparició de nous estats nuclears, tampoc el desarmament que es pretenia, ni tan sols la reducció dels estocs que les potències tenien des de la signatura del TNP el 1968. És, per tant, un imperatiu seguir lluitant per aconseguir l’abolició de l’armament nuclear.
La propera Conferencia de revisió del TNP tindrà lloc del 4 al 20 de maig de 2010. S’esperà que EUA i Rússia arribin a un acord de reducció d’armes nuclears. Entre els assumptes a tractar en la Conferència, el més significatiu és la declaració de regions sense armes nuclears, en la qual els estats de la zona renunciïn a la seva possessió, però poca cosa més. I és que el TNP, per si mateix, no es suficient per aconseguir un món sense armes nuclears. Per això algunes campanyes proposen donar el salt a una Convenció d’Armes Nuclears. Convenció que prohibeixi el desenvolupament, assaig, producció, emmagatzematge, transferència i ús o amenaça d’armes nuclears. Aquesta Convenció també hauria de prohibir la producció de material fissible susceptible de ser utilitzat per a armes nuclears i destruir tots els mitjans (vectors) de llançament d’armes nuclears.
L’armament atòmic és la culminació de l’escalada armamentística portada a terme per la investigació militar al llarg de la seva història. Però amb un afegit, l’arma nuclear és l’arma més mortífera, una invenció militar que encarna amb cruesa el disbarat de la guerra, aquella que fa possible l’eliminació total de l’enemic, però que alhora posa en perill la supervivència humana en el planeta.
