Desarmament nuclear, el rol de l’Estat espanyol
Publicat a Directa
El passat 5 de desembre va expirar el tractat bilateral STAR-I sobre armament nuclear entre EEUU i Rússia.
Malgrat que el President Obama volia portar el nou tractat signat sota el braç a la cerimònia del premi Nobel per justificar el seu controvertit nomenament, aquest encara a hores d’ara no ha estat finalitzat. A més, no s’espera de les negociacions que s’estan duent a terme a Ginebra avenços significatius pel que fa a la reducció dels arsenals nuclears.
Per altra banda hi ha certa expectació sobre la propera Conferència de Revisió del Tractat de No Proliferació (TNP) que es celebrarà entre el 3 i el 28 de maig de 2010. Els motius que diferencien aquesta edició de la precedent del 2005 es poden resumir en tres punts. En primer lloc, el canvi de posicionament del govern d’EUA constatat al Comitè Preparatori del 2009. En segon, l’exigència d’iniciar negociacions sobre la Convenció d’Armes Nuclears encapçalada per Costa Rica i Malàisia i recolzada pel Moviment de Països no Alineats, nombrosos països no nuclearitzats i les ONG. Finalment, les propostes puntuals de diversos països d’anar acotant el desplegament d’aquest tipus d’armament, pas previ per a la definitiva prohibició. N’és un bon exemple la recent demanda dels ministeris d’afers exteriors d’Alemanya, Bèlgica i Holanda de retirar les 200 bombes nuclears dels EUA que encara romanen a Turquia, Itàlia, Bèlgica, Holanda i Alemanya, estats membres de l’OTAN. Aquestes circumstàncies, és clar, no són garantia d’iniciar el camí cap a la definitiva prohibició de l’armament nuclear.
En aquest context, el rol de l’estat espanyol hauria de ser significatiu. Per una banda, el govern, a través dels seus delegats a la conferència del TNP, s’ha de posicionar incondicionalment a favor de la proposta de Costa Rica. Per l’altra, com a membre de l’OTAN i en qualitat d’estat president de la UE, ha de recolzar iniciatives com la d’alemanya per anar retallant l’espai vital de les armes nuclears, cosa que facilitarà a la llarga l’adopció de tractats definitius.
