Líbia, un negoci prometedor per les Companyies Militars Privades
Article publicat a La Directa
El passat 9 de desembre, el portal d’informació United Press International difonia una article on s’informava dels moviments d’acostament a Líbia que estan realitzant algunes Companyies de Seguretat Privades (o Companyies Militars Privades) com ara Blue Mountain Group, Olive Group, AKE, Garda Security Group, Control Risks Group i Gallice Security1.
Les empreses que estan forçant la presència d’aquests actors de la seguretat privada en la nova Líbia són majoritàriament companyies petrolíferes internacionals que demanen que es garanteixi la seguretat al terreny abans d’enviar novament al personal especialitzat en l’extracció i el tractament del cru per recuperar els nivells de producció anteriors a la guerra.
Davant la impossibilitat de posar ràpidament en marxa un exèrcit; amb una colla de milícies encara fortament armades disperses pel territori que encara poden desafiar el lideratge provisional del Consell Nacional de Transició (CNT); i amb un poderós lobby d’empreses petrolíferes denunciant la paràlisi de l’extracció, sembla clar que el CNT ha canviat la seva posició inicial en aquest tema i ara està facilitant el desplegament d’aquestes companyies mitjançant l’emissió de certificats de no-objecció.
En juny de 2010, es publicava a La Directa un article que descrivia la proliferació d’aquest nou actor que suposen les companyies militars privades en escenaris inestables o postbèl•lics on els governs locals no han pogut assolir el poder real en tot el seu territori. Com denunciava en Tomàs Gisbert, s’ha de tenir en compte que els interessos d’aquestes empreses disten molt de facilitar l’estabilitat futura i la cohesió social dels territoris on operen ja que, en general, els seus objectius principals es concreten en mantenir vigents els contractes multimilionaris el màxim de temps que els hi sigui possible, i això sense considerar el buit legal existent i qüestionat àmpliament quan a qui te la responsabilitat de les accions i delictes que puguin cometre aquestes companyies.
Novament es posa de manifest que, fora d’aplaudir la intervenció militar de l’OTAN, l’ONU –i per extensió la comunitat internacional- es mostren incapaços de posar en marxa iniciatives civils creatives i noviolentes de cohesió a l’hora de construir sistemes democràtics reals en territoris que han patit un conflicte armat sagnant com és el cas de Líbia, que acaba sent víctima dels interessos a curt termini de les companyies que havien tingut el control dels recursos quan estava el dictador, i que el volen continuar mantenint a qualsevol preu després de la seva caiguda independentment de la moralitat dels mitjans utilitzats per fer-lo caure.
1 Security firms hustle in lawless Libya: http://www.upi.com/Business_News/Security-Industry/2011/12/09/Security-firms-hustle-in-lawless-Libya/UPI-75871323450621/#ixzz1g4pT8ohL
