ONG i experts rebutgen la ingerència dels exèrcits en l'ajut humanitari
Els exèrcits ni estan preparats, ni són idonis, ni tenen per funció atendre la població en situacions de crisi, guerra o emergència humanitària i, quan ho fan, actuen normalment amb menor competència i eficiència que les organitzacions especialitzades, sovint creant més problemes que els que resolen. Aquesta és la principal conclusió de les Jornades organitzades pel Centre Delàs d'Estudis per la Pau de Justícia i Pau, en les quals van participar experts de diferents ONG, professors universitaris, periodistes i alguns militars.
Diversos oradors, com els professors Carlos Taibo, Itziar Ruiz Giménez i Arcadi Oliveres o l'investigador del Centre Delàs Alejandro Pozo, van mostrar com el exèrcits, per la seva naturalesa, responen a la política exterior i interessos dels estats i, per tant, no poden complir els principis d'imparcialitat, independència i neutralitat que requereixen les operacions d'ajut humanitari quan es donen en el marc de conflictes armats. A més, ho fan pitjor, ja que actuen amb uns costos normalment molt superiors i sense la capacitació tècnica necessària.
Jordi Raich, treballador humanitari, va mostrar com la presència d'aquestes forces en zones de guerra, encara que respongui al mandat de Nacions Unides o altres organitzacions internacionals, pot complicar i posar en perill l'acció i el personal de les ONG i institucions que es dediquen a aquestes tasques, que sempre es veuen condicionades sobre el terreny per les estratègies de les forces militars.
Com bé van il·lustrar Carlos Taibo i Itziar Ruiz-Giménez, les intervencions militars internacionals o externes en conflictes armats, més freqüents que mai des del final de la guerra freda, i que han estat sovint batejades "d'humanitàries", tenen normalment una relació directa amb els interessos dels estats en la zona d'actuació o amb estatègies de política interior i exterior, malgrat que s'han volgut justificar amb l'objectiu de defensar els drets humans, promoure la pau o la democràcia, salvar vides... Alhora, en els últims anys, s'observa una creixent proximitat i interrelació entre forces militars i organismes d'ajut humanitari (actuacions conjuntes, trasvassament de personal, presència en fires i desfilades...). Per a la major part de ponents, és evident que els exèrcits utilitzen tots aquests tipus d'operacions i relacions per tal de legitimar la seva existència, mantenir i incrementar els seus pressupostos, experimentar noves armes o aparells, entrenar el seu personal i com a element de marketing que afavoreixi el cada cop més difícil reclutament de soldats.
Amb tot, alguns intervinents van defensar la necessitat, en casos excepcionals, de la intervenció militar, quan es tracti de l'única manera d'aturar genocidis o per interposar-se entre contendents i també per tal de donar suport logístic, garantir la seguretat o col·laborar, amb agilitat i eficàcia, en operacions d'ajut humanitari en circumstàncies especialment difícils o complexes. En aquest sentit, Pablo Muelas, tècnic de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional va posar de manifest com l'Agència fa ús d'avions militars per fer arribar amb seguretat i rapidesa aliments o medicines en zones on s'han produït catàstrofes humanitàries. Ara bé, aquesta col·laboració militar va ser molt discutida pels altres conferenciants, en entendre que aquestes circumstàncies es donen molt excepcionalment i que, en tot cas, l'actuació militar s'ha d'implementar com a últim recurs i sota el control i la direcció de les organitzacions civils especialitzades, cosa que mai no es dóna.
El Tinent Coronel Antonio Martínez de los Reyes, representant de la Direcció General de Relacions Institucionals del Ministeri de Defensa, va admetre que l'ajut humanitari no és la funció dels exèrcits ni la tasca per a la qual estan preparats, sinó la de garantir la seguretat en un entorn determinat per tal que l'ajut es pugui oferir. Ara bé, afirmà que sí és la seva obligació atendre les necessitats urgents de la població civil en aquelles àrees on l'exèrcit espanyol es troba desplegat quan no hi ha altres organitzacions o institucions que se'n ocupin. Amb tot, va precisar que les intervencions a l'estranger de l'exèrcit espanyol no tenen una missió humanitària, ni reben aquesta denominació, sinó que són "operacions de pau", ordenades pel Govern i que aquest n'és el responsable i a qui cal dirigir les crítiques.
