Seguretat privada al mar

Article publicat a La Directa

La seguretat marítima ha esdevingut una nova àrea de negoci (suculenta i en expansió) per al sector privat de seguretat i defensa.

L'informe Small Arms Survey 2012 afirma que actualment un 25% dels vaixells en àrees d'alt risc ha contractat seguretat privada. I que, davant del desplegament al mar d'aquest sector, no s'ha reglamentat sobre tipus, obtenció i ús d'armes de foc. Els pirates somalis continuen usant fusells d'asalt, metralladores lleugeres i llençagranades. La seguretat privada utilitza una gran varietat d'armes, metralladores pesants, fusells sniper, fusells d'asalt totalment automàtics i moltes altres. Diu també l'informe que l'augment de l'oposició armada al mar ha provocat un augment, per part dels pirates, de la violència i el maltractament en els segrestos. I conclou que la presència d'agents privats armats a bord dels vaixells que transiten per l'Índic, és una bomba de temps que podria esclatar en mans dels presumptes protectors i protegits.

També a l'informe (en premsa) del centre Delàs Pirateria a Somàlia. Excusa o oportunitat geopolítica? s'assenyala un increment notable de la contribució dels grups de seguretat privada en el rebuig dels atacs dels pirates. De fet, l'any 2009 representava l'1,2% del total d'atacs frustrats, mentre que el 2010 ja era el 13,3% i el 2011 arribava al 49%.
Sembla que la seguretat privada està substituint la tasca de repel•lir els atacs que abans assumia la tripulació del vaixell. Però amb una diferència substancial: mentre que l’actuació de la tripulació era poc agressiva, els grups de seguretat privada utilitzen armes de llarg abast.

Pel que fa a l'Estat espanyol, el govern promou i col•labora en l'ús de vigilància privada a bord. Veiem-ho:
El juliol de 2011 l'exministra de defensa, Carme Chacón viatjava a les Seychelles per aconseguir el permís d'embarcament de metralladores pesants de 12,7 mm als vaixells tonyinaires a l'Índic. I el va obtenir. Fins llavors, els vaixells només podien embarcar fusells d'asalt (els més moderns de les Forces Armades) i metralladores de 7,62 mm, menys potents i de menys abast. I els armadors dels vaixells van pressionar el govern per aconseguir armament més potent. Les metralladores utilizades pels equips de seguretat privada pertanyen al Ministeri de Defensa i es transporten fins a les Seychelles en avions militars.
Defensa també assumeix la formació dels agents d'empreses privades i la gestió per al seu trasllat.
A més, el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí va subvencionar el 25% del cost de contractació de seguretat privada a bord. Administracions locals com el govern basc o la Xunta de Galicia aportaven un altre 25% addicional.

L'empresa Segur Ibèrica subministra la protecció armada als tonyinaires espanyols. El ministre de Defensa, Pedro Morenés, va ser president de Segur Ibèrica un any i tres mesos abans de ser designat ministre. L'any 2010 estava sent investigada per facturar hores de vigilància suposadament no realitzades i per utilitzar treballadors auxiliars d'altres empreses per fer tasques de vigilància, cosa prohibida per llei.
L'estafa afecta administracions públiques com els ministeris d'Hisenda, Cultura o de Política Territorial, ens provincials, autonòmics o locals, com la Generalitat catalana, l'Ajuntament de Barcelona, la Comissió Nacional del Mercat de Valors, la Comissió Europea o la Universitat Complutense, organismes depenents del Ministeri de Foment: ADIF, RENFE, AENA, FEVE... i el museu Reina Sofía. El muntant global de l'estafa en dos anys és de més de dos milions d'euros.

Una altra empresa que perseguia contractes de seguretat marítima (sembla, però, que sense aconseguir-ho) és Levantina de Seguridad, el president de la qual, José Luís Roberto, és dirigent de l'organització d'ultradreta España 2000. Espanya 2000 va ser denunciada per SOS Racisme per incitar a l'odi racial, la violència i la discriminació en les seves manifestacions, però el cas va acabar sense condemna.

La malfiança extrema que ens provoca aquest tipus d'empresa, ens fa témer si la proliferació al mar d'empreses privades de seguretat no generarà una escalada de violència. I que la presència d'agents armats en ports i aigües territorials no provoqui conflictes vinculats a l'ús de la força i d'armes de foc.