Desobeir en temps de crisi
La crisi econòmica que ens colpeja té un responsable, el sector financer. I un còmplice, l’Estat que va abandonar la responsabilitat que tenia de regular el sistema.
Un sector financer que sense escrúpols havia inflat de manera desorbitada una bombolla especulativa mitjançant la comercialització d’uns actius (avui denominats com tòxics) que no valien el que es deia. Un sector que va esclatar arrossegant primer el sector immobiliari i al darrere a molts altres sectors productius, fins a l’extrem d’expulsar a milions de treballadors a l’atur.
La perversió del sistema que a permès aquesta situació arriba fins a l’extrem que, per fer front a la crisi, el govern de l’Estat opta per salvar el sector financer, és a dir, als culpables de la crisi. I per altra banda, castiga a la massa de la població assalariada arbitrant mesures d’ajust que retallen les cobertures dels drets socials dels més desfavorits. Deixant molt malmesa la qualitat de vida de les persones en totes les seves dimensions, fins a l’extrem, de veure com molta gent s’empobreix.
Però què es pot fer per canviar el rumb de les coses quan els governs no són capaços d’aturar el subdesenvolupament que ens envaeix? Una eina ben eficaç és la desobediència civil. Fixem-nos que hem estat educats a ser ciutadans submisos, a obeir les lleis i l’ordre social de l’Estat. Però, en canvi, no ens han ensenyat a revelar-nos ni a desobeir les injustícies.
En la nostra mitologia, Prometeu va desobeir als Déus robant-los el foc. La història de la humanitat està plena d’exemples que demostren que les societats han progressat i s’han transformat gràcies a que hi ha hagut gent que es va rebel•lar contra la injustícia. La democràcia és un ideal social i en aquest sentit, les democràcies del sistema capitalista en què vivim estan molt lluny encara d’arribar i omplir tots els àmbits de la nostra vida comunitària. Aquest és un sistema tremendament injust, que amb l’arribada de la crisi fa pagar a la majoria de la població les malifetes d’uns financers sense escrúpols. I a sobre, s’imposen retallades als avenços democràtics que havien costat molts sacrificis. És contra aquests ordenaments i lleis que fan retrocedir la democràcia que la desobediència pren tota la seva dimensió ètica i es presenta davant de la ciutadania com un exemple de bon comportament.
Avui, quan a Catalunya i Espanya veiem com el Govern es doblega a les exigències de governants externs (Merkel y Sarkozi); o d’una minoria que dicta les ordres dels d’organismes poc o gens democràtics (UE o FMI), i alhora assistim a retallades en drets en educació, sanitat i prestacions socials, la millor eina que té la societat civil i els moviments socials és la desobediència i no cooperar amb les lleis que retallen els drets i les llibertats de les persones. És què potser hem de quedar-nos creuats de braços quan veiem com es deteriora l’estat de benestar? Quan veiem com es traspassa al sector privat per convertir en lucrativa la sanitat, l’educació o els sistemes d’atenció social? Aleshores, desobeir és una regla moral per canviar el desordre per un ordre social més just.
Recordem que la desobediència és un acte conscient, públic, noviolent amb l’ànim de millorar la convivència social. Per tant la desobediència no va contra tot l’ordenament jurídic, sinó que va dirigit contra aquells elements que es poden considerar antisocials, és a dir, que són antidemocràtics perquè van en contra del benestar de la majoria de la població.
Recordem la gent que seguiren a Gandhi a l’Índia, a Evo Morales a Bolívia, a Luther King als EUA, o els desobedients que han fet caure els dictadors de Tunísia i Egipte, convertint la seva desobediència en una força capaç d’aconseguir els seus objectius. Aleshores, cal donar suport als desobedients que resisteixen a casa nostra contra els desnonaments, contra la privatització o reducció de l’assistència sanitària, aquells que defensen la qualitat de l’escola pública, les escoles bressol i les residències de la tercera edat.
La desobediència és, en primer lloc, una metodologia que pel seu caràcter noviolent està disposada a acceptar les conseqüències que els seus actes ocasionin, la qual cosa la presenta com exemplar davant de la societat. En segon lloc, és la millor eina de lluita de que disposa la gent per demanar als governs ampliar i profunditzar la democràcia. Finalment, la desobediència sempre es fonamenta en valors de caràcter universal, el que la carrega de força moral.
