El Centre d’Estudis per a la pau JM Delàs participarà al V Fòrum Social Europeu
El Centre d’Estudis per a la pau JM Delàs participarà al European Peace Action Forum del V Fòrum Social europeu, que enguany es celebra a Mälmo (Suècia), fent una presentació del militarisme a l’Estat espanyol i de la campanya BBVA sense armes al seminari Globalisation of militarism; específicament en el taller en el què es parlarà de les campanyes contra els beneficis de la guerra (Campaigns against war profiteering), que tindrà lloc el dia 18 de setembre de 9,30 a 12,30h del matí. En aquest seminari, Pere Ortega farà una introducció de la situació de la industria militar a l’Estat espanyol, i Jordi Calvo mostrarà la campanya BBVA sense armes. Altres ponents de la taula seran Javier Garate, Cajsa Nyvist, Anna Sanne Göransson i Rolf Lindhal.
Un altre dels seminaris on el Centre d’Estudis per a la Pau participarà amb especial interès és el que sota el títol: “La creixent influencia de l’OTAN i la militarització de la UE”, debatrà sobre aquests temes i tindrà l’objectiu d’engegar una campanya contra l’OTAN per l’any que ve (2009), amb motiu del seu seixanta aniversari.Més informació: Fòrum Social Europeu
Iª crònica des del FSE 2008:
La participació de Justícia i Pau al Vè Fòrum Social Europeu ha començat el seu primer dia a l’espai dedicat a l’eix temàtic "Construïnt una Europa per a un món just, pacífic i solidari, contra la guerra i el militarisme". Una introducció sobre l’entramat industrial-militar ha donat pas a les intervencions que diverses organitzacions pacifistes europees han fet sobre les resistències a les infraestructures militars i les campanyes contra els beneficis de la guerra.
Al taller sobre els beneficis de la guerra, Pere Ortega (membre del Centre d’Estudis per a la Pau Delàs de Justícia i Pau) ha fet una introducció als beneficis que la guerra dóna a la indústria militar, posant especial èmfasi a les ajudes que reben les empreses d’armes de les administracions públiques i a les exportacions d’armes espanyoles, que han situat l’Estat espanyol en el vuitè lloc del rànquing mundial d’exportadors d’armes. L’informe d’esportacions d’armes espanyoles 1996-2007 del Centre d’Estudis per a la Pau JM Delàs ha sigut acollit amb molt d’interés pels diferents activistes i estudiosos del comerç d’armes europeus presents al seminari.
Jordi Calvo, membre també del Centre Delàs, ha presentat a continuació la campanya "BBVA sense armes", mostrant la importància que les entitats financeres tenen en el comerç d’armes, finançant exportacions; en la operativitat de les indústries militars, mitjançant els crèdits sindicats; i amb les participacions accionarials dins aquestes empreses. Ha sorprés especialment el mapa de connexions accionarials entre els bancs i caixes espanyoles i les indústries militars. Alguns dels presents han descobert que alguna entitat financera originària del seu país té accions d’empreses d’armes espanyoles.
Les següents intervencions han estat realitzades per organitzacions de la Xarxa Europea contra el Comerç d’Armes (ENAAT en les seves sigles en anglès), on han explicat altres campanyes contra les entitats financeres que inverteixen en armes, com les de Bèlgica (My money clear conscience?); i també treballs de recerca que han identificat que armes fabricades a Suècia estan sent utilitzades a la guerra d’Iraq. Finalment, l’organització sueca Ofog ha tractat el treball pel desarmament des de l’activisme no violent, amb innovadores idees per protestar davant les empreses productores d’armes amb un talant festiu i amicable que els ha fet aconseguir un gran impacte mediàtic, encara que aquestes accions han trencat el diàleg amb l’empresa d’armes.
En definitiva, hem vist diversistat de formes de treballar pel desarmament, hem fet contactes i hem après d’altres maneres de fer, que podrem aplicar a casa nostra.
Jordi Calvo
IIª crònica des del FSE 2008
Segon dia del Vè Fòrum Social Europeu. Les oficines d’informació del FSE no donen xifres d’inscrits, i la dispersió dels espais on es realitzen els seminaris fa difícil donar dades dels assistents, però la realitat es que comparat amb els Fòrums europeus anteriors, la xifra d’inscrits ha disminuit considerablement. A l'espera de la manifestació de demà dissabte on podrem tenir un nombre aproximat d'altermundialistes presents a Mälmo, avui, a molt estirar podem parlar de 8.000 assistents, bastans menys dels 20.000 que s'esperaven, i molt lluny dels 40.000 d'edicions anteriors. Però la quantitat de gent no dóna la mesura de la qualitat del FSM, i el cert és que la qualitat de les propostes dels seminaris ha estat molt alta. I les principals lluites i resistencies d’avui a Europa i bona part del món, s'estan discutint aquí, coordinant i reomplint.
Una de les qüestions per les quals pot haver disminuit l'assistencia, rau en que una part de les esquerres polítiques europees hagin abandonat el FSE, perquè ja no el veuen com un espai on les seves minoritàries consignes polítiques tenen el ressó que desitjen; també perquè les seves propostes queden diluides entre les altres moltes alternatives presents en el FSE. Així que, el que per alguns pot semblar un problema, per molts altres altermundialistes és una sort, doncs s'han lliurat de la presència i intervencions abusives de militants que no representen, moltes vegades, lluites socials. Això es pot advertir sobre tot, en els seminaris on es parla de justícia global, coordinar les lluites contra les corporacions transnacionals, o contra la OTAN, on els debats no han estat crispats pels enfrontaments entre tendències polítiques, i la serenitat i la facilitat d'arribar a consens en els acords ha estat molt ampli. Potser, això ha estat degut per la qüestió de que ens trobem en els països escandinaus, on el seny és més abundant que la rauxa llatina. El fet és que el FSE de Mälmo, és un pas endavant dels moviments socials compromesos en transformar l'Europa liberal actual. Moltes veus escoltades en diferents seminaris posaven l'èmfasi en dir que la crisi, per altres, colapse de l'ecomonmia financera actual, és una gran oportunitat per canviar el rumb del capitalisme. A veure si és cert.
Si ahir estàvem presents en el seminari sobre les campanyes contra la indústria militar, el comerç d'armes i la complicitat de la banca, presentant les nostres propostes, avui Justícia i Pau (Pere Ortega i Jordi Calvo) ha compartit taula amb entitats pacifistes europees com Campaing Nuclear Desarmament, War Resisters Internartional, Internacional Peace Bureau o el Moviment par la Paix, en l'Assamblea preparatòria de la Campanya contra la OTAN que estem organitzat pel 60è aniversari del seu naixement que tindrà lloc el 4 d'abril del 2009, data en que es prepara una gran manifestació de protesta davant del Parlament Europeu a Estrasburg, lloc escollit per la OTAN. Un verdader escarni que sigui el Parlament, seu dels representants dels ciutadans europeus, on una organització belicista celebri la festa del seu aniversari.
Pere Ortega
III Crònica del FSE
La tercera jornada del Fòrum Social Europeu va començar amb el cap a la manifestació que tenia lloc a la tarda. Al matí diverses assemblees de moviments socials per temes o sectors mostraven que arribàvem al final d'aquest V FSE.
Dissabte al matí, a <EM>l'assemblea del moviment contra la guerra, el militarisme, les bases militars i la indústria d'armes</EM>, la delegació del Centre d'Estudis per a la Pau Delàs de Justícia i Pau, Pere Ortega i Jordi Calvo, van explicar la campanya que s'està engegant sobre la guerra a Afganistan, presentant les Jornades sobre aquest tema que tindran lloc a Barcelona els dies 28, 29 i 30 d'octubre. També es van poder establir contactes amb la campanya a nivell europeu recentment engegada.
La manifestació de la tarda va ser tota una sorpresa. Si a la segona jornada comentàvem la baixa assistència al Fòrum, o si més, la disminució respecte trobades anteriors, a la manifestació es van congregar unes 15.000 persones, provinents de diferents organitzacions i de diferents països. Cal destacar la numerosa presència de manifestants provinents d'Amèrica Llatina que denunciaven les polítiques comercials de la Unió Europea amb aquell continent.
Diumenge era l'últim dia de seminaris i assemblees. Justícia i Pau va assistir al seminari sobre les causes i conseqüències dels Tractats de Lliure Comerç (TLC- EPAs) de la Unió Europea amb els estats de l'Àfrica, Carib i Pacífic. En aquest seminari es va poder compartir les experiències de la campanya a nivell europeu Stop EPAs, i de les diferents campanyes d'alguns països europeus que ja fa més anys que van començar a treballar al tema. A nivell català, vam explicar l'acció de denúncia i sensibilització que es va dur a terme ahir, dia de La Mercè, a Barcelona.
Esperem poder compartir tots aquests espais amb tots aquells presents a Malmö i molts més moviments socials al proper Fòrum Social Europeu que tindrà lloc el 2010 a Estambul, però no hem d'oblidar que la propera trobada és el mes de gener de 2009 a Belem (Brasil) al Fòrum Social Mundial.
