Violència cultural contra els immigrants
Publicat a Directa
Ja tenim a sobre la campanya electoral. Els partits polítics s'escarrassaran a arreplegar vots. Certs partits utilizen la immigració per guanyar-ne de nous. Fomenten i escampen rumors que vinculen els immigrants amb la insuficiència de recursos socials, la delinqüència, la dilució dels nostres costums. Pur oportunisme.
Als governants també els convé de disposar d'un boc expiatori que desviï l'atenció de la ciutadania respecte les greus retallades socials que estan introduint. Atiar l'animadversió cap als immigrants, generar conflicte entre la població, és una perversió irresponsable.
Cal refutar aquests rumors amb dades objectives:
Els immigrants paguen impostos. A Catalunya són el 12,2% dels afiliats a la Seguretat Social. I aporten més del que reben: l'any 2007 van aportar a la Seguretat Social el 6,6% del total estatal i van originar el 5,4% de la despesa. El 2008, la diferència entre aportacions a la Seguretat Social i despeses originades, va suposar a l'estat un benefici de 5.000 milions d'euros. Aquesta xifra seria molt superior si es regularitzés la situació dels treballadors de l'economia submergida. Això els beneficiaria, però no interessa als empresaris.
No ens treuen els ajuts. L'arribada d'immigració ha evidenciat les carències de l'estat del benestar, però no n'és la causa. La causa és la manca d'inversió en despesa pública. L'Estat espanyol té la despesa pública social per habitant més baixa de la UE-15. Gasta en l'estat del benestar molt menys del corresponent al seu nivell de riquesa. El PIB per càpita és el 93% del promig de la UE-15 i la despesa pública social per càpita és només el 74% del promig de la UE-15.
La gran despesa en serveis socials s’aplica en prestacions on els immigrants estan poc representats, és a dir les vinculades a la Llei de dependència, la gent gran i jubilacions. La població immigrant és jove i té pocs problemes de salut.
L’any 2006, a Catalunya, els immigrants eren quasi el 13% de la població i la seva despesa sanitària va ser el 4,3% del total.
Ni la feina. Els immigrants no desplacen els autòctons dels seus llocs de treball.
Els immigrants tenen més formació que els autòctons, però fan feines menys qualificades. El 43% dels immigrants que arriben a Catalunya són treballadors qualificats que ocupen llocs de treball per sota de la seva formació acadèmica i professional.
La població immigrada té pitjors condicions laborals, els llocs de feina més perillosos, precaris i penosos, pateix horaris abusius i rep salaris més baixos. Això només beneficia els empresaris.
No són uns delinqüents. No hi ha correlació entre immigrants i delinqüència: L'any 2006 es va doblar la població immigrada respecte l'any 2002, però la taxa de criminalitat del 2006 es va reduir en 1,5 punts respecte la de 2002. La majoria de detencions d'immigrants es deuen a la seva situació administrativa irregular.
Voluntat d'integració. Als cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística, el percentatge d'immigrants sobre el total d'inscrits ha pujat esglaonadament des del 16,5% del curs 2000-2001 al 81,6% del curs 2006-2007.
Pel que fa a la interrelació, enquestes del període 2005-2007 indiquen un increment d‘estrangers que es relacionen igual amb gent d'aquí que del seu país d‘origen o fins i tot més amb gent d'aquí.
La llei d'estrangeria dificulta l'accés a una situació regular i per tant, a una feina i a l'habitatge, elements bàsics per a la integració.
Catalunya ha estat de fa milers d'anys un país d'afluència de pobles i cultures diferents. Aquesta realitat ha configurat el nostre país tal com és. La immigració és un fet recurrent a la nostra història.
La immigració ajuda a rejovenir la població local. Es preveu que serem una de les poblacions més envellides d’Europa. L'any 2050 el 33,2% de la població serà major de 65 anys.
A causa d'interessos de partit i de classe, s'està assetjant la població immigrant amb una criminalització injusta que hem de combatre amb contundència.
