Els paranys de la R+D: interès públic o privat?
La crisi que travessa l'economia mundial ha colpejat especialment la Unió Europea afectant els diferents estats, molts dels quals immediatament han ajustat els seus pressupostos reduint la despesa pública. Una de les despeses que s’ha vist més afectada ha estat la militar.
Així, molts estats de la UE en els pressupostos per a l'any 2010 preveuen retallades de la despesa militar. Entre el 10% i el 15% en el Regne Unit; França parla de l'anul•lació d'alguns projectes militars per falta de crèdit; Itàlia redueix en mil milions el pressupost militar, i Polònia retalla el seu pressupost en un 20%.
L’Estat espanyol també ha reduït un 6,2% el seu pressupost de Defensa inicial. Desprès (2/2/10), en un nou ajust dels comptes públics, a causa de l’augment galopant del dèficit i l’endeutament de l’Estat, el Govern ha decidit que Defensa tindrà un nou retall de 141 M€ en les seves consignacions. Com ja hem aclarit en el nostre Informe de la Despesa i R+D militar de l’any 2010, aquest percentatge es veu reduït a un 2,4% si es tenen en compte moltes altres partides militars repartides per altres ministeris. I, a més, és important conèixer la liquidació del pressupost militar a final d’any, on trobem que la liquidació cada any s’incrementa entre un 10% i un 17% (2004/2009). Amb la qual cosa les denominades retallades de la despesa militar són una cortina de fum que en realitat amaguen augments al voltant de 1.500 M€.
Però les dificultats hi són, i molts del grans projectes militars han d’ajornar-se en el temps, cosa que es tradueix en increments del seu import final; o anul•lar-se, com ha estat el cas dels 24 míssils Tomahawk a EUA per un import de 100M€; o descartar l’adquisició d’una sisena fragata F-100 que es volia construir a Navantia. Això mateix és el que ha passat amb el projecte de l’avió de transport militar europeu A400-M que fabrica Airbus Military, del consorci EADS entre Alemanya, França, Regne Unit, Bèlgica, Luxemburg, Turquia i Espanya (l’Estat espanyol té el compromís d’adquirir 27 avions per un import de 4.452 M€). Un projecte que s’ha retardat tres anys i que suposa un cost addicional d’11.000 M€ als 22.000 M€ inicials, i que EADS vol que els estats implicats aportin, amenaçant en cas contrari d’anul•lar la fabricació de l’A400M.
Però la crisi que tenim instal•lada a la UE és tossuda, i en alguns països, com Espanya, a més de molta intensitat. I, per tant, la tan desitjada pels governants de la UE Europa de la defensa, de la qual el primer pas era la posada en marxa de l’Agència Europea d’Armament recollida en el Tractat de Lisboa, tindrà greus dificultats per arrencar i trigarà alguns anys a tornar a posar-se en marxa.
La R+D
Les queixes i manifestacions de la comunitat científica portades a terme per diverses associacions (Confederación de Sociedades Científicas de España) i d’altres grups de recerca (Centro de Investigación Biomédica en red de Enfermedades Neurodegenerativas) respecte a la disminució de les aportacions en R+D a la recerca dels centres públics per part del Govern han estat, en una petita part, rectificades en el Senat a l’hora d’aprovar de forma definitiva els pressupostos de la R+D de l’any 2010. Les queixes, fins i tot, havien arribat de Nature, prestigiosa revista científica internacional, on una editorial criticava la decisió del Govern espanyol, avisant que la societat espanyola a curt termini patiria les conseqüències dels retalls en R+D.
Si s’observa la quantia de 161,3 M€ incorporada en el Senat a la recerca de centres públics, és insignificant respecte als préstecs reemborsables a la innovació industrial que surten des del Ministeri d’Indústria destinats a empreses privades, i que són els que s’han incrementat de manera molt important (2.122,7 M€, un 23,8% respecte al 2009). Aquesta pràctica, molt criticada per la comunitat científica, és fonamentava en el fet que aquests crèdits augmenten de forma enganyosa l'ajut a la recerca. S’ha de fer notar que les aportacions a R+D del Govern espanyol sempre han estat a la cua dels països de l’OCDE, enguany l’aportació en R+D respecte del PIB serà d’1,27% i ocupa el lloc 21 dels 30 països membres.
En la R+D militar passa el mateix, mentre la recerca feta en els centres d’investigació del Ministeri de Defensa representa un 19,6% (231,9 M€), els crèdits reemborsables a empreses privades que surten del Ministeri d’Indústria representen el 80,4% restant (950,9 M€).
Els ajuts en R+D -no hi cap altra forma d’interpretar aquests préstecs a les industries privades- són una manera de traspassar la recerca del sector públic al privat. I en el cas de la R+D militar, han acumulat, des del seu inici fa tretze anys, una quantia de deute immensa, 14.205 M€, que fins ara no s’han retornat, malgrat que els crèdits eren a zero interès.
És evident que respecte a la R+D, el Govern espanyol ha anteposat l’interès particular per sobre de l’interès general dels ciutadans i ciutadanes de l’Estat. Traspassar recursos públics de la despesa militar industrial al sector civil productiu i fer més aportacions a la R+D dels centres públics seria un pas encertat en el camí per sortir de la crisi.
