Un tecnòcrata de les armes
Article publicat a l'Ara
L'alarma que ha creat el nomenament com a ministre de defensa de Pere Morenés no és una qüestió que el President Mariano Rajoy hauria de passar per alt.
Amb l’elecció d’aquest membre del complex militar-industrial espanyol, el president del govern central no ha manifestat el caràcter moderat pel qual és reconegut. Morenés té ara l'ocasió de comprovar per si mateix l'excel•lent funcionament de les portes giratòries entre l'administració i la indústria armamentística espanyoles.
Va ocupar rellevants càrrecs a la divisió de Construcció Naval de l'Institut Nacional d'Indústria, va ser secretari d'estat de Defensa, de Seguretat i de Política Científica i Tecnològica en l'època de José María Aznar, i d’allà va passar a una meteòrica carrera en la indústria armamentística privada. El nou ministre de Defensa ostentava fins fa molt poc dotze càrrecs d'alta responsabilitat en empreses d'armes, de seguretat i de representació empresarial. Ara la porta gira cap a dins del ministeri. Vegem cap a on ho fa quan deixi el seu acabat d'estrenar càrrec, ja que res és per sempre.
El temor sobre el paper de Pedro Morenés en la cartera de Defensa sorgeix de l’actuació d’empreses presidides o aconsellades per ell en almenys tres casos flagrants. Morenés ha estat president a Espanya del segon major productor mundial de míssils, MBDA, que va vendre l'any 2010 més de 20.000 míssils anti-vaixell, anti-tanc o per helicòpter a països tan qüestionables com Brunei, Índia, Líban, Indonèsia, Marroc, Oman, Qatar, Aràbia Saudita o Emirats Àrabs Units. Cal ressaltar que MBDA ha realitzat negocis amb el ministeri de Defensa que ara dirigeix Morenés, ha venut a Espanya míssils Mistral per als helicòpters de combat Tigre per 27,7 milions d'euros i ha signat un contracte per desenvolupar els míssils Meteor per més de 100 milions d'euros. A més a més, Morenés ha estat conseller o representant des de l'agost del 2005 fins a l’octubre del 2011 de l'empresa saragossana Instalaza, productora de bombes de dispersió fins que van ser prohibides el juliol del 2008. Gaddafi va llançar sobre Misrata bombes de dispersió MAT-120 fabricades per aquesta empresa i venudes al dictador libi poc abans de ser prohibides. Morenés era conseller o representant d’Instalaza quan va decidir fer aquesta operació i quan va presentar una demanda al Govern espanyol de 40 milions d'euros pel lucre cessant patit en no tenir la possibilitat de vendre les seves destructives bombes de dispersió a països com Líbia. El tercer cas que desperta recels és la seva relació amb Segur Ibérica, que amb diners públics i armes cedides per Defensa dóna seguretat privada als tonyinaires que operen en aigües somalis.
Amb un currículum com aquest, els dubtes que sorgeixen són molts ¿Ve el nou ministre a beneficiar les empreses en què ha treballat fins ara? ¿Està d'acord el senyor Morenés amb la prohibició de les bombes de dispersió? ¿Intentarà que Instalaza aconsegueixi els 40 milions d'euros que va reclamar al Govern, ara que és ell qui decideix? De quina manera el ministre presidirà la JIMMDU, l'organisme que decideix sobre el comerç d'armes espanyol? Aplicarà els mateixos criteris que en el seu pas pel sector privat, quan comerciava alegrement amb països on es violen els drets humans?
Ha arribat al Ministeri de Defensa un tecnòcrata de les armes, un expert en el negoci que ens porta a les guerres. Els empresaris d'armament tenen com a objectiu maximitzar el seu benefici a llarg termini, com tot empresari digne d’aquest nom. Per a això han d'aconseguir que es comprin armes ara i en el futur. Perquè es comprin armes es necessiten dues coses, o la renovació dels arsenals o que es gastin les ja existents. Les armes es gasten principalment en les guerres. La renovació dels arsenals serà difícil en moments de crisi econòmica i retallades pressupostàries; a més, per als propers anys el ministeri de Defensa ja té compromesos més de 30.000 milions d'euros pels contractes de nou armament signats en l'última dècada tant per Aznar com per Zapatero. Als empresaris de les armes només els queda l'esperança que hi hagi guerres. El que alhora és la desesperança de tota la humanitat.
El nou ministre de Defensa ha de demostrar que no promou els interessos del complex militar-industrial, perquè el seu currículum el converteix en sospitós, el col•loca en el punt de mira d'analistes i periodistes. Sortirem de dubtes durant la conformació dels pressupostos per al 2012, que el PP aprovarà estratègicament després de les eleccions andaluses. S’hi retallaran totes les partides, també la militar. S'atrevirà Don Pedro Morenés a aplicar una dràstica retallada de la despesa militar, ara que és més necessari que mai? O es deixarà influir pels seus antics companys del complex militar-industrial?
