Agències de Crèdit a la Exportació: complicitat dels estats del Nord en els negocis bruts

Són coneguts per tothom els nombrosos recursos que al llarg de la història han utilitzat els estats industrialitzats i rics del Nord per poder fer negocis lucratius que impliquin els països pobres del Sud, com ara l’extracció i explotació dels seus recursos naturals, la venda de dubtosos projectes disfressats d’ajuda al desenvolupament o la venda d’armament. Moltes vegades, el risc que suposa el projecte del negoci amb el país de destí a causa de la seva pobresa o inseguretat estructural desaconsella la participació de les grans entitats de finançament internacional, com és el cas del Grup del Banc Mundial, que es neguen a finançar les empreses implicades.
Francesc Benítez. Materials de Treball núm.32 (setembre 2007)

 

En aquest escenari és on intervenen les anomenades Agències de Crèdit a l’Exportació (d’ara endavant ECA, per les seves sigles en anglès Export Credit Agencies) que són empreses d’assegurances amb participació pública i privada. El mecanisme habitual d’intervenció és el següent: una companyia AA de l’Estat A vol fer una gran venda de materials o serveis a una altra companyia BB de l’Estat B, però aquest Estat mostra una molt poca o nul·la solvència en els indicadors financers internacionals, o fins i tot ja té un gran deute extern. La companyia AA llavors es posa en contacte amb l’ECA del seu Estat explicant-li el seu projecte, i aquesta li proporciona una assegurança pel valor de la venda que s’executaria si la companyia BB deixés de complir els pagaments compromesos.

Per fer aquesta assegurança, l’ECA d’A ha de fer “signar” un contracte a BB i a B de manera que l’Estat B avali la companyia BB mitjançant l’anomenada Garantia Sobirana per la qual l’Estat B es compromet a complir les obligacions de pagament relatives a l’amortització del capital que es deu a A en cas de fallida de BB. Amb aquest pervers mecanisme, les pèrdues que hauria tingut AA per la fallida del seu negoci les està aportant l’Estat B en forma de deute extern nacional contra l’Estat A a causa de la subsidiarietat pública de la seva ECA.

Actualment tots els estats industrialitzats tenen una ECA, malgrat que també en podem trobar a alguns països llatinoamericans, com Brasil o Mèxic. No cal dir que aquests organismes tenen una responsabilitat fonamental pel que fa als efectes més perversos i negatius de la globalització econòmica en els estats pobres o en desenvolupament. Com ara la major part de la generació actual de deute extern, la realització de projectes d’infraestructura o d’extracció de recursos naturals amb greus impactes al medi ambient, o el finançament de la venda d’armament. Per exemple, a França i al Regne Unit, el 30% de les activitats de les ECA estan destinades a finançar i assegurar la venda d’armes.

A l’Estat espanyol, l’ECA és una companyia d’assegurances anomenada Compañía Española de Seguros de Crédito a la Exportación (d’ara endavant CESCE(1)), formada per un 50,25% de capital públic i per un 49,75% de capital privat.(2) Entre altres productes en el sector de les assegurances per compte propi, aquesta companyia cobreix per compte de l’Estat els anomenats riscos comercials a llarg termini i els riscos polítics en tots els seus terminis, que són paràmetres que tenen en compte les companyies espanyoles en les seves activitats exteriors. Els primers es refereixen a situacions de fallida, suspensió de pagaments i morositat prolongada de les empreses privades. Els segons estan relacionats amb les actuacions sobiranes dels estats, com ara omissió de transferència de divises, impagaments de compradors públics, catàstrofes, guerres, revolucions o conflictes similars.

Un dels aspectes més negatius del funcionament del CESCE és que les seves activitats estan emparades pel secret i la confidencialitat sobre la informació i dades dels seus assegurats, tal com apareix en el text que configura el seu marc legal d’actuació (Orden ECO/180/2003, de 22 de gener). Malgrat això, gràcies al seguiment de les seves activitats per part de diversos observatoris provinents dels moviments socials com ECA Iberia,(3) s’han pogut conèixer algunes dades interessants: a finals de 2002, el deute extern degut al CESCE era el 52% del total i arribava als 6.013 milions d’euros, i el 54% de les seves operacions el 2002 es van produir en estats amb un nivell molt deficient de control democràtic.(4)

Pel que fa a la seva relació amb el comerç d’armament, a hores d’ara és pràcticament impossible tenir dades fiables a causa de la “clàusula de confidencialitat” anterior. Tanmateix, per altres vies s’ha mostrat la seva relació amb el finançament de vendes d’armes a Equador o en operacions d’exportacions a Iraq adreçades a la seva “reconstrucció”. En qualsevol cas, si s’examina la difícil situació que pateix part del sector armamentístic espanyol, i també les pèrdues que mostren de manera global les assegurances sobre les vendes d’armament, es pot induir fàcilment que les activitats del CESCE en aquest terreny responen a la voluntat política de donar suport i subvencionar amb diners públics, però de manera encoberta, el sector de la indústria d’armament.(5)

Finalment, voldríem concloure amb les recomanacions de l’informe European Credit Agencies and the Financing of Arms Trade realitzat per un grup d’investigadors que pertanyen a l’ENAAT (European Network Against ArmsTrade) pel que fa a l’anàlisi de 12 ECA de diversos membres de la Unió Europea:(6)

- L’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) hauria d’ampliar el criteri de despesa no productiva a les compres d’armament per evitar que aquestes esdevinguin motius de préstec i/o finançament.(7)
- La OCDE i la UE, i els estats europeus haurien d’obligar les ECA a donar informació de cada transacció i operació en què participin.
- Les ECA haurien d’excloure les companyies condemnades per pagar suborns.
- Com que la utilització de les ECA per part de les empreses dificulta el compliment del Codi de Conducta de la UE sobre Exportació d’Armes, la UE hauria d’excloure les vendes d’armament de les funcions de les ECA.

 

------------------------

Notes:

1 Hi ha diferents pàgines web relacionades amb els seus productes i serveis: www.cesce.es, www.informa.es i www.cesceriesgopais.com

2 Els bancs Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, Banco Santander Central Hispano, Banco Español de Crédito, Banco de Sabadell i el Banco Popular tenen un conseller a CESCE.

3 La pàgina web de l’observatori ECA Iberia és www.eca-iberia.org. Un altre observatori d’àmbit més global és l’ECA Watch a www.eca-watch.org

4 Dades obtingudes del ECA Iberia a www.eca-iberia.org

5 Ídem.

6 L’informe complet es pot trobar a www.enaat.org/publications/ECA-ArmsTrade.pdf

7 Els països de l’OCDE han acordat no prestar diners als països més empobrits per despeses improductives. Les armes evidentment ho són, però sota l’excusa que són vitals per a la “seguretat nacional” per poder combatre el tràfic de drogues, el contraban o la pirateria, per exemple, s’obre la porta al finançament de tot tipus de compra d’armes i equipaments militars.