Carta al Sr. Montilla

El Centre Delàs de Justícia i Pau escriu una carta al President de la Generalitat per demanar que no doni suport a dos nous projectes militars a Catalunya.

Molt Honorable Sr. José Montilla,

Ens hem assabentat que la Generalitat de Catalunya dóna suport a dos projectes armamentístics a Catalunya. Un d’ells és la candidatura catalana a la concessió del Centre d’Excel•lència d’Avions no Tripulats (UAV, segons les seves sigles en anglès) del consorci aeronàutic europeu EADS. La segona opció per fabricar armes a Catalunya és la de l’empresa catalana GTD que va presentar-se al concurs del Ministeri de Defensa per a l’adjudicació de 300 unitats del blindat VBR, amb un cost per a l’erari públic de 1.300 milions d’euros.

És bo de recordar que els conflictes militars i les guerres esclaten, entre altres motius, per l’alt grau de militarisme existent en el món, és a dir, per l’excés de forces armades i d'armes. Hi ha molts tipus d’armes. Algunes són adquirides pels estats i al final de la seva vida útil es llencen sense que, afortunadament, hagin estat mai utilitzades. Però els estats també en compren d'altres que sí es fan servir i, a més a més, en les guerres actuals. L’avió no tripulat i el blindat VBR esmentats formen part de l'armament que les tropes de l'OTAN actualment tenen i usen a l’Afganistan.

També voldriem que tingués en consideració que segons la Llei 21/2003, de 4 de juliol, de foment de la pau, al seu Preàmbul, la Generalitat es compromet a “la construcció de la seguretat global i el desarmament progressiu”. A més a més, al seu capítol I, dins les Disposicions Generals, un dels àmbits d’aplicació de la Llei es “el foment del desarmament global”.

Som conscients que en època de crisi el govern de la Generalitat de Catalunya ha d’impulsar la creació de llocs de treball nous i estables; però considerem que l'aposta per subvencionar o ajudar econòmicament el sector de producció d’armes, no és pas la millor. Està comprovat que la indústria d’armament requereix d’inversions econòmiques elevades, d’ajuts permanents de l’administració pública, i a més, no genera tants llocs de treball com altres sectors de l’economia productiva.

Cal una reflexió sobre si en època de crisi és adient dedicar ingents quantitats de diners per a la fabricació d’armes, però a més, en aquest cas la valoració a fer es refereix a la candidatura de Catalunya per albergar empreses d’armament i el seu rol en el negoci de la guerra. En el cas que, finalment, es fabriquessin armes a Catalunya, la Generalitat en tindria una part de responsabilitat. La Generalitat sembla que veu amb bons ulls que el desenvolupament industrial català es faci, en part, gràcies a la indústria d’armament. Fins i tot l’Institut Català de Finances està disposat a ajudar a la producció d’armes a casa nostra amb cinc milions d’euros.

La societat catalana s’ha mobilitzat en moltes ocasions en contra de les guerres i a favor de la pau. La millor manera de contribuir a una cultura de pau és treballar pel desarmament i la desmilitarització, la qual cosa recull la Llei de Foment de la Pau aprovada pel Parlament català. Ara és el moment de demostrar que aquella iniciativa no és un paper sense valor. Voldriem que la institució que vostè presideix no donés suport a la proposta que es fabriqui a Catalunya l’avió no tripulat UAV i el blindat VBR.