Observatory on disarmament, arms trade, armed conflict and culture of peace
joomla templates top joomla templates template joomla

El Viva la mort! d'EXPAL

Written by Pere Ortega on . Posted in Indústria i comerç d'armes

 

Explosivos Alaveses, S.A. (Expal), és una indústria espanyola dedicada exclusivament a la fabricació de material militar del subsector de municions i explosius.

És fabricant de tot tipus de projectils, espoletes, carcasses i bombes. En el passat, fins a la seva prohibició a l’Estat espanyol, va fabricar les perilloses mines antipersona i bombes de dispersió o clusters, d'efecte similar a les mines i considerades ambdues pels seus efectes indiscriminats sobre la població civil com a armes de destrucció massiva. Expal és un exportador d'armes i subministra habitualment als exèrcits de Turquia i Israel, països que mantenen una forta repressió dels drets humans de la població en els territoris de Kurdistan i Palestina; les mines d'Expal infecten les terres de Colòmbia i el Sahara Occidental; en la guerra Iraq-Iran, l’any 1984 se li va obrir una investigació per part de Nacions Unides, després de descobrir que Iraq va utilitzar armes químiques (gas mostassa) en carcasses fabricades per Expal. Per la direcció del grup empresarial han passat, entre d’altres, polítics com Josep Piqué o estafadors com Javier de la Rosa.

Aquesta indústria, a causa de la seva controvertida trajectòria i producció, ha estat, tant en el passat com avui, objecte de campanyes, denúncies i protestes del moviment pacifista, i també ha merescut especial atenció de la investigació per la pau.

Expal va tenir la seva seu a Vitòria, d'aquí el nom d'Explosivos Alaveses, que va tancar la seva factoria l'abril de 2004. El juny de 2006 reapareix iniciant una nova etapa, primer va nomenar president Francisco Torrent, exalmirall de l'armada espanyola, que solament uns mesos abans ostentava el càrrec de secretari general de Política de Defensa (Segenpol). Aquí tenim un exemple de representant del complex militar industrial on es barregen els interessos industrials i militars. Després d'aquest fitxatge els contractes d'Expal amb el Ministeri de Defensa van millorar notablement. Es va adjudicar diversos contractes, els últims: un de 2,1 milions € (gener/2009) per la venda de projectils de morter de 60 mm i 80 mm; va rebre un altre contracte de 9 milions € per subministrar càrregues de projecció i espoletes de 105 mm i 155 mm (juliol/2008); a més participa en la fabricació del míssil Iris-T per a l'avió EF-2000 i va ser adjudicatària d'un contracte de 4 milions € (juliol/2008) per a la destrucció de les 5.600 bombes de dispersió en possessió de les forces armades espanyoles, de les quals al seu torn havia estat fabricant. I ara (abril 2009) l’influència de Franscisco Torrente es torna a notar amb l’anunci d'un acord de compra per part d’Expal de la factoria de Santa Bàrbara a la localitat de Murcia, els terrenys de la qual són propietat del Ministeri de Defensa.

Expal pertany al holding MaxamCorp, abans denominat Unió Espanyola d'Explosius (UEE). Maxam agrupa sis empreses a Espanya dedicades a la fabricació de tota classe d'explosius, tant en el terreny civil com en el militar (Vegeu la Cronologia), tres de les quals són: Explosivos de Burgos, Fabricaciones Extremeñas i Fabricaciones Metalúrgicas de Albacete, també de caràcter militar. Maxam és una transnacional amb presència en nombrosos països a través de convenis i tres indústries pròpies. Els seus actuals propietaris son José Federico Sánchez Junco, amb un 50%, el Banc Santander amb un 23% a través de Vista Capital controlada pel BSCH al 100% i Ibersuizas del Banco Pastor, amb un 17%.

La recent signatura per part de l'Estat espanyol del Tractat d'Oslo que prohibeix les municions de dispersió o clusters ha afectat Expal, que s'ha vist privada d'un dels seus productes estrella, la bomba de dispersió BME 330, que conté entre 180 i 512 submunicions i que fabricava en diverses versions. Ara ens arriba la notícia que Expal ha signat un contracte de col•laboració amb dues empreses brasileres Imbel i Engepron. D'ambdues, Imbel es dedica a la fabricació d'explosius i municions. La signatura del conveni amb Imbel és doblement preocupant, ja que Brasil no solament no ha signat el Tractat d'Oslo sobre armes de dispersió, sinó que al seu torn és un dels principals productors i exportadors d'armaments d'escassa tecnologia, com és el cas de les bombes clusters, i cap la possibilitat que el conveni inclogui el traspàs de tecnologia per a la fabricació d'aquest tipus de municions.

D'aquesta manera, les transnacionals d'armament espanyoles tenen una fórmula per burlar els avanços que la societat civil va assolint sobre desarmament, traslladant la seva producció a països no signants on tenen assentades factories o signant convenis amb indústries d'estats menys escrupolosos amb la pau i el respecte als drets humans.

Cronologia d'Expal:

 
1872. Alfred Nobel, conegut pels premis que va deixar com llegat, però al seu torn important fabricant d'armes europeu, funda a Galdakano la Societat Espanyola de la Dinamita Privilegis Nobel.
1873. Es crea The Rio Tinto Company, més tard Mines Rio Tinto, empresa química britànica dedicada a l'extracció de pirites a Riotinto.
1888. Primera gran manifestació mediambiental a Espanya en protesta per les emanacions de sulfur de l'explotació a cel obert. L'exèrcit va obrir foc sobre els manifestants i es van produir unes 100 morts.
1896. L’empresa de Nobel s'integra a Unión Española de Explosivos (UEE).
1911. UEE comença el subministrament de pólvores i explosius a les forces armades espanyoles.
1946. UEE crea a Vitòria Explosivos Alaveses (Expal), íntegrament dedicada a la producció d'explosius militars.
1969. UEE es fusiona amb Mines Rio Tinto i neix Unión Explosivos Rio Tinto (ERT).
1970. ERT desapareix i es recupera la denominació UEE. Formen part del grup les empreses Expal, Explosivos de Burgos, Fabricaciones Extremeñas i Bresel.
1983. Expal d' UEE és el primer fabricant de mines antipersona i bombes de dispersió de l'Estat espanyol; exportava per valor de 1.000 milions de pessetes.
1984. Durant la guerra Iraq/Iran, Expal és investigada per l'ONU per subministrar carcasses de bombes que contenien gas mostassa a l'Iraq. En aquesta etapa UEE és la quarta empresa fabricant d'explosius a escala mundial amb 65 empreses operatives en 20 països, entre d'altres a Camerun, Ghana, Mali, Colòmbia, El Marroc, Kazakhstan...
1986. El grup kuwaití KIO adquireix ERT i UEE.
1988. Cros, S.A. adquireix ERT i neix el nou grup ERCROS, llavors dirigit per Josep Piqué, més tard ministre del Govern amb el Partit Popular.
1989. ERCROS i UEE se separen. UEE (propietat del kuwaití Kio) a través d’Expal subministra a l'Iraq bombes que probablement van ser utilitzades en la invasió de Kuwait el 1991. Entra en escena Javier de la Rosa, principal gestor de KIO que més tard serà condemnat per desviar els fons de KIO cap a altres carteres.
1994. UEE és adquirida per Pallas Invest, holding holandès amb domicili en un paradís fiscal, Curaçao (Noves Antilles).
1997. El Centre Delàs (llavors C3A) planteja un estudi de conversió d’Expal. Els sindicats d’Expal no col•laboren i l'estudi s'abandona.
2004. A l'abril la factoria d’Expal a Vitòria tanca les seves portes i trasllada la seva producció a Explosivos de Burgos i Fabricaciones Extremeñas.
2006. El grup UEE canvia de mans i passa a denominar-se MaxamCorp, sota control de l'equip directiu presidit per José Federico Sánchez Junco amb un 50%; Vista Capital, amb un 23% controlada pel BSCH 100% i Ibersuizas del Banc Pastor, amb un 17%.
2006. Al juny, l'almirall Francisco Torrente secretari general de Política de Defensa (Segenpol), cessa en el seu càrrec i reapareix investit president d'Expal.
2007. A l'octubre Maxam rep el major crèdit sindicat de la història bancària espanyola, 300 milions d'euros. El crèdit és encapçalat pel BBVA i Caixa de Catalunya fins a un total de 18 entitats financeres.
2009. Expal signa acords de col•laboració amb empreses d'armament a Brasil, Imbel i Ingepron. Imbel podria ser fabricador de bombes de dispersió.
2009. Expal arriba a un acord de compra de la factoria de Santa Bàrbara a la localitat de Múrcia, els terrenys de la qual són propietat del Ministeri de Defensa.
 

Working with:

sipri

Member of:

aipazenaatipbwar-resisters
lafedecmciansaican
killer-robots inewgcoms

Centre d'Estudis per la Pau JM Delàs

Adress: Carrer Erasme de Janer, 8 (Entresol - despatx 9)
08001 Barcelona SPAIN
Phone: +(34) 93 441 19 47
Email: info@centredelas.org