La campanya "BBVA sense armes" intervé a la junta d'accionistes del BBVA
La campanya “BBVA sense armes” ha denunciat a la Junta d’Accionistes del BBVA del 14 de març, que part dels beneficis del BBVA provenen d’inversions i finançaments de la indústria de les armes, en especial de les que produeixen les mortíferes bombes de dispersió, així com finançaments i inversions en projectes contaminants i que violen els drets humans.
14 de març de 2008
Els membres del Centre Delàs de Justícia i Pau, Alejandro Pozo i Jordi Calvo, centraren les seves intervencions davant del president del BBVA i els centenars d’accionistes presents al palau de congressos de Bilbao Euskalduna, en les inversions i finançament d’armament, mentre Victor Maeso, membre de Setem, ho va fer sobre les inversions contaminants i de no respecte dels drets humans del BBVA en Amèrica Llatina.
En concret, es va denunciar que el BBVA finança la fabricació de bombes de dispersió, armes que pel seu funcionament no poden distingir entre persones combatents i civils. A més a més, tot i que actualment existeixen diverses iniciatives internacionals que demanen la seva prohibició, el BBVA continua promovent la fabricació d’aquestes armes, finançant operacions d’empreses fabricants de bombes de dispersió, com va passar el 2005 amb Raytheon, Thales i EADS-CASA, i el 2007 amb Explosivos Alaveses (Maxam).
També es va denunciar que el BBVA finança e inverteix en la indústria militar, a través de participacions accionarials directes o indirectes a Ibérica del Espacio, Hisdesat, Indra, Rymsa i Inmize, empreses del sector armamentístic espanyol que fabriquen fragates de guerra, avions de combat, carros de combat i míssils, entre un llarg llistat de productes militars.
Es deixà constància també de que el BBVA ha destacat a Itàlia per ser una de les principals entitats financeres de les exportacions d’ames italianes. Alguns dels països als quals anaven destinades les armes finançades pel BBVA no compleixen els requisits establerts pel Codi de Conducta de la Unió Europea per a l’exportació d’armes, com és el cas d’Israel i Malasia.
Finalment, es va insistir en que el BBVA finança projectes contaminants i que violen els drets humans, com és el cas de Tecpetrol, empresa que promou l’ampliació del projecte de construcció del gasoducte Camisea, ubicat a la Cuenca del Bajo Urubamba (Perú). Des del seu inici el 2004, aquest projecte ha rebut dures crítiques per destruir l’hàbitat de les comunitats indígenes i no complir normes nacionals i internacionals de Drets Humans. Cal destacar que ABN-AMRO i Citigroup rebutjaren participar al projecte per la oposició que aquest despertava entre la població i pel risc de reputació corporativa que comportava.
El president del BBVA, Francisco González, va donar la raó a les intervencions de Justícia i Pau i Setem, afirmant que la política del banc és la de reduir les seves inversions en armament, encara que supeditada a que la resta d’entitats financeres prenguin posicions similars. Es va comprometre a que el BBVA motivarà la resta dels sector financer a caminar en aquest sentit, així com que el banc aplicarà una nova política de reducció de certs finançaments d’exportacions i fabricació d’empreses d’armament (es referia només al finançament d’empreses que fabriquen bombes de dispersió, i no a les participacions accionarials en aquestes empreses). Pel que fa a les inversions contaminants en Amèrica Llatina, va fer menció del projecte de Camisea i que el BBVA està seguint les directrius del Banc Intermaericà de Desenvolupament i de la Corporació Financera Internacional, sense assumir cap responsabilitat sobre el terrible impacte del mencionat projecte en la vida de les comunitats de la zona afectada.
