La llei de comerç d'armes
El Congrés de Diputats de l'estat espanyol ha aprobat el Projecte de llei sobre el control del comerç exterior de material de defensa i de doble ús. El Centre Delàs de Justícia i Pau valora críticament una Llei continuista de l'actual reglament vigent que sanciona el secretisme en el comerç d'armes, doncs es continuarà amagant el tipus d'arma que s'exporta, l'empresa venedora i el nom del comprador.22/11/2007
Després de l'aprovació en el Congrés dels Diputats del Projecte de llei sobre el control del comerç exterior de material de defensa i de doble ús, només queda pendent la seva aprovació pel senat. És poc probable que es produeixin modificacions en el seu contingut. En aquesta nota es realitzarà un comentari crític al seu contingut.
LLEI D'OCULTACIÓ DE LES VENDES D'ARMES
Per a poder exportar armes es necessita una autorització administrativa que concedeix el Ministeri d'Indústria. Aquesta autorització es concedeix sempre que hi hagi un informe favorable de la Junta Interministerial Reguladora del Comerç Exterior de Material de Defensa i de Doble Ús (JIMDDU), que és l'òrgan que valora que les exportacions compleixin els requisits establerts per la llei. Per llei la JIMDDU ha de vetllar pel compliment del Codi de Conducta de la UE, codi que ha quedat recollit en la mateixa llei. Aquest codi estableix que no s’han de vendre armes a països sancionats, inestables, en conflicte armat, que vulnerin els drets humans, que no condemnin el terrorisme o que tinguin un nivell de benestar delicat. A la vista d'això, com cal interpretar les exportacions d'armes espanyoles a Turquia, Aràbia Saudita, El Marroc, Equador, Colòmbia, Índia, Israel, Veneçuela, Unió dels Emirats Àrabs, Indonèsia, Singapur, Tailàndia, Sri Lanka, Angola, Ghana, Pakistan i Kenya? A la llum d'aquestes exportacions, com comprovar que la JIMDDU compleix la llei si les seves decisions i les seves actes són secretes.
Des de Justícia i Pau entenem que una veritable transparència té com a condició prèvia que es prohibeixi classificar com a secret d'estat el contingut de les actes de la Junta Interministerial Reguladora del Comerç Exterior de Material de Defensa i de Doble Ús (JIMDDU). Mentre es mantingui el contingut d'aquestes actes com a secret d'Estat, parlar de transparència en matèria de comerç d'armes és una forma de manipulació.
El secret d'Estat en el comerç d'armes impedeix parlar de transparència i a més atorga la cobertura necessària per ocultar el descontrol existent en el comerç d'armes. Un descontrol que la nova llei no tallarà mentre mantingui les seves autèntiques causes: el secretisme i els poders arbitraris que s'atorguen a la JIMDDU.
Mantenir les actes de la JIMDDU classificades com a secret d'Estat suposa que la informació sobre el comerç d'armes no pot ser coneguda per l'opinió pública ni sotmesa a control parlamentari. Precisament per això s'han classificat com a secret d'Estat, per ocultar a la ciutadania i al Parlament els aspectes més escandalosos del comerç d'armes.
El comerç d'armes és així un negoci secret, que només coneixen les indústries armamentístiques i l'Administració. El secretisme impossibilita en la pràctica que es pugui portar a terme un control judicial de les autoritzacions administratives d'exportació atorgades. Jurídicament aquesta classificació de secret vulnera la Llei sobre secrets oficials, que només permet declarar com a secret aquella informació el coneixement públic de la qual «pugui danyar o posar en risc la seguretat i defensa de l'Estat» (article 2).
Un altre dels aspectes més negatius de la llei és que atorga a la JIMDDU el poder de no exigir informe previ ni documents de control en aquelles exportacions que es determinin reglamentàriament (article 14, apartat 3). El reglament vigent permet a la JIMDDU una llibertat total en aquest sentit, situació que molt probablement no canviï amb el nou reglament. La llei no impedeix que la JIMDDU decideixi no controlar determinades exportacions, poder que podrà utilitzar al seu lliure arbitri. Si sumem secretisme i arbitrarietat el resultat no pot ser altre que el descontrol (o falta de control) en el comerç d'armes.
La llei també obliga el Govern a enviar al Congrés dels Diputats informació estadística sobre les exportacions d'armes (article 16). Es recull així legalment una pràctica que es realitza des de fa diversos anys. El contingut d'aquestes estadístiques és molt deficient, ja que impedeixen conèixer realment quines armes s'exporten. Per exemple, l'informe del 2006 recull que al Marroc s'han exportat armes per valor de 6.922.200 € en artefactes inclosos en la categoria 4 (bombes, torpedes, coets, míssils). És a dir, podem saber el valor de l'exportació per país, però no exactament el producte: s'han venut mines antipersona?, s'han venut bombes de dispersió a algun d'aquests països? Aquesta informació no l'ofereix l'informe del 2006 i no s'oferirà en els informes dels propers anys.
Se'ns presenta com avanç que l'article 16 inclogui que el govern informarà sobre l’usuari final i la naturalesa pública o privada de l'exportació. L'informe del 2006 facilita la informació següent; per exemple, les exportacions a Canadà en un 99,61% (del valor exportat) l'usuari és privat i l'importador és una empresa privada i en el 0,39% l'usuari són les forces armades i l'ús és públic. Canadà va rebre per categoria 4 (bombes, torpedes, coets, míssils) armes per valor de 1.031.850 €. Resulta alarmant que s'hagin pogut vendre a una empresa privada i per a ús privat bombes o míssils i que no puguem saber quina classe d'empresa és, a què es dedica i sota quins conceptes pot l'empresa utilitzar aquestes bombes o míssils. Signifiquen aquestes exportacions que comencem a privatitzar la guerra?. Si a això sumem l'aplicació del secret estadístic, que ja no es recull expressament en el text de llei però resulta aplicable en virtut de l'article 13 de la Llei 12/1989, de 9 de maig, de la funció estadística pública, les estadístiques d'exportació no inclouran dades relatives als exportadors i als productes exportats.
Finalment, la llei no prohibeix la fabricació i exportació de bombes de dispersió, sinó que es limita a assenyalar que el Govern promourà i donarà suport a les iniciatives nacionals i internacionals per restringir-les i, si s’escau, prohibir-les (disposició final tercera). A part del dubtós valor jurídic d'aquesta fórmula, el secretisme existent impedeix saber si realment s'estan exportant bombes penjoll.
En conclusió, contràriament a la seva denominació, la llei aprovada no és la llei del control del comerç d'armes, sinó la llei que garanteix el seu descontrol i la seva ocultació. La nostra valoració que aquesta llei no suposarà una millor pràctica del nostre Govern és avalada per altres polítiques que impulsa el Govern a través de diversos ministeris. No podem esperar que el nostre Govern sigui escrupolós en el compliment de l'esperit de la llei si des de diferents ministeris es porten a terme polítiques de suport a la indústria d'armament, com la política d'inversió o la política d'investigació i desenvolupament de noves armes, o la participació en projectes europeus de noves armes, o la política de foment de les exportacions d'armes espanyoles. Cal destacar la complexa organització administrativa dedicada a patrocinar les exportacions d'armes espanyoles, l'Oficina de Suport Exterior del Ministeri de Defensa, les Agregaduries de Defensa que hi ha en les ambaixades, i dues empreses públiques DEFEX S. A. i ISDEFE – Gerència de Cooperació Industrial.
Finalment cal destacar que moltes de les exportacions d'armes espanyoles es realitzen amb finançament públic o s'asseguren a través de l'empresa pública Companyia Espanyola d'Assegurances de Crèdit a l'Exportació, S. A. Sembla raonable pensar que no només a través de la legislació es regularà la política d'exportacions d'armes espanyoles, sinó que la forma amb què s'interpreta i aplica són unes peces més de la política de foment de les exportacions d'armes. Prova d'això són les poques denegacions d'autoritzacions que es produeixen (16 el 2005 i 3 el 2006, segons les estadístiques oficials).
Eduardo Melero i Tica Font
Centre d'Estudis per la Pau J.M. Delàs Justicía i Pau
