Últimes mesures contra la crisi: el govern es converteix en traficant d'armes
Comunicat del Centre Delàs sobre el Reial Decret 19/2012, de 25 de maig, de mesures urgents de liberalització del comerç d'armes espanyol
El recent Reial Decret Llei 19/2012, de 25 de maig, de mesures urgents de liberalització del comerç i de determinats serveis (publicat al BOE de 26 de maig) contè una sorpresa: un nou mecanisme de suport a l'exportació d'armament.
La novetat consisteix que el Govern, a través del Ministeri de Defensa, podrà fer contractes d'exportació d'armes amb un govern estranger. En realitat, el Ministeri de Defensa signarà dos contractes. Un amb el govern estranger; contracte pel qual el Ministeri de Defensa es compromet a garantir el subministrament de l'armament fabricat per una empresa espanyola, supervisant l'execució del contracte i el subministrament del material. En aquest primer contracte, el Ministeri de Defensa actua en nom i representació del govern estranger. El segon contracte es farà entre el Ministeri de Defensa i l'empresa subministradora de l'armament.
D'aquesta manera, és el Govern espanyol el que garanteix la realització de les operacions de transferència de material de defensa. Aquesta garantia, que era prestada per altres governs, facilita que un govern estranger adquireixi armament produït a Espanya. Pensem en la possible venda a Aràbia Saudita de més de 200 tancs Leopard per un valor que podria ser superior als 3.000 milions d'euros, contracte que porta negociant des de maig de 2008 i que encara no s'ha tancat.
El Reial Decret Llei 19/2012 també permet que el Ministeri de Defensa supervisi el compliment dels contractes de subministrament d'armes entre governs estrangers i empreses amb domicili en territori espanyol; planegi i administri programes d'obtenció d'armament a favor d'altres governs; transmeti coneixement operatiu i tecnològic sobre material de defensa a governs estrangers; presti assessorament tècnic i operatiu per a l'execució d'un programa de material de defensa, o realitzi activitats d'assegurament de la qualitat.
Aquesta mesura suposa un salt qualitatiu en la política de foment de les exportacions d'armament que tradicionalment realitzava el Govern espanyol. Una política en què el suport institucional del Ministeri de Defensa ha estat constant i variat: oferint informació a les empreses espanyoles a través de l'Oficina de Suport Exterior del Ministeri, i garantint l'opacitat en el control del comerç d'armament en haver classificat com a secret el contingut de les actes de l'òrgan administratiu que autoritza les exportacions de material de defensa, la JIMDU (Junta Interministerial Reguladora del Comerç Exterior de Material de Defensa i de Doble Ús).
Encara que la política espanyola de foment de les exportacions d'armes ha estat molt important, fins ara el Ministeri de Defensa no havia assumit per si mateix dur a terme l'exportació d'armament. Eren les empreses les que feien els contractes d'armament amb els governs estrangers i els qui s'encarregaven de complir aquests contractes. En altres paraules, el Ministeri de Defensa facilitava que es realitzessin contractes d'exportació d'armament, però no portava a terme l'exportació. A partir d'ara, el Ministeri de Defensa pot signar els contractes d'exportació d'armes, rebent l'armament contractat i encarregant-se de enviar-lo al país que l'ha adquirit. Per tant, no és una exageració afirmar que el Govern espanyol s'ha convertit en un traficant d'armes. Ja que, segons el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola traficar significa, en la seva primera accepció, comerciar, negociar amb els diners i les mercaderies.
Amb aquesta mesura el Govern protegeix els interessos de la indústria armamentística, a la qual considera com un «sector essencial de l'activitat econòmica del país». Caldrà estar pendent dels efectes que aquest important canvi tindrà en matèria de control de les exportacions.
Segons el Reial Decret Llei 19/2012, les exportacions d'armes que es realitzin amb base en un contracte signat pel Ministeri de Defensa s'han de sotmetre al control de la JIMDDU. No obstant això, sembla raonable pensar que, un cop que el Ministeri de Defensa hagi signat un contracte d'exportació amb un govern estranger, és impossible que la JIMDDU no autoritzi aquesta operació. En altres paraules, es pot convertir en paper mullat la Llei 53/2007, de 28 de desembre, sobre el control del comerç exterior de material de defensa i de doble ús, així com la Posició Comuna de la Unió Europea 2008/944/PESC sobre control de les exportacions de tecnologia i equip militars. Això és una cosa que, en certa mesura, està succeint ja. Vulnerant la normativa esmentada anteriorment, la JIMDDU està autoritzant exportacions d'armament a països que violen els drets humans o que pateixen conflictes armats, com el Marroc, Colòmbia, Israel o Aràbia Saudita.
Espanya s'ha convertit en el setè país del món en exportacions d'armament. Durant el 2011, les exportacions van assolir la xifra rècord de 2.400 milions d'euros. Això s'ha aconseguit, en gran mesura, gràcies a la política governamental de suport a les exportacions. El Reial Decret Llei 19/2012 pretén mantenir, i fins i tot millorar, aquesta posició durant els propers anys.
El Govern espanyol sembla disposat a oblidar que el comerç d'armament pot facilitar les violacions de drets humans, afavorir el sorgiment de conflictes o agreujar conflictes ja existents, o limitar les possibilitats de desenvolupament de països amb escassos recursos. Cal recordar constantment que es tracta d'un negoci tacat de sang.
Centre Delàs d’Estudis per la Pau, de Justícia i Pau. Barcelona, 31 de maig de 2012
