Espanya i Israel signen un conveni militar

El govern espanyol ha signat un conveni de col.laboració militar amb l'estat d'Israel. 

Article aparegut en el setmani la Directa del 14 d'abril de 2010. (No disponible en castellà).

La ministra de Defensa, Carme Chacón, acaba de signar (15/3/10) amb el seu homòleg israelià Ehud Barak, a Madrid, un Conveni per impulsar la cooperació i el intercanvi tecnològic en matèria de defensa entre els dos països. El conveni ha estat molt elogiat pel ministre israelià Barak, doncs servirà de “marc jurídic" per les relacions bilaterals en matèria de col•laboració en defensa i principalment per possibilitar els intercanvis en I+D militar.

És el primer cop que un ministre de Defensa de Israel visita oficialment Espanya per evidenciar quelcom que l’opinió pública no sabia: que existeixen fructíferes relacions comercials entre les indústries militars espanyoles i les israelianes. Aquest intercanvi està basat, sobre tot, en les transferències de tecnologies militars, i beneficia amb dues parts, especialment a Israel, donat que aquest país és posseïdor de tecnologia militar molt més avançada que Espanya. Doncs, en l’actualitat, la majoria dels intercanvis entre els dos països es produeixen en el sentit d’enviar components d’armes espanyoles perquè les indústries de guerra israelianes les transformin i després retornin a Espanya per a ser integrades en els grans projectes militars espanyols, com ara l’avió de combat Eurofigther, missils, o els helicòpters Tigre entre d’altres. Mentre que el comerç d’armes entre els dos països és en l’actualitat poc significatiu.

La noticia no ens hauria d’estranyar, donat que l’Estat espanyol manté en tots els àmbits comercials excel•lents relacions amb Israel. Però ens dol. Per què en definitiva, constata la doble moral del govern espanyol. Doncs per una banda, censura l’excessiu ús de la força que utilitza Israel en els territoris ocupats de Palestina, o els atacs a Gaza de desembre de 2008,  i per un altre, manté un fructífer intercanvi de tecnologia dea guerra.

A més, durant aquesta visita d’Ehud Barak a Madrid, es va entrevistar amb el Ministre d’Afers Exteriors espanyol Miguel Moratinos, qui va expressar a Barak, el desig del Govern espanyol, que aviat pugui ser una realitat l’existència d’un Estat palestí que ajudi a pacificar la regió. Aleshores, cal preguntar-se, la transferència de tecnologia militar és la millor manera d’ajudar a pacificar la regió? És que potser en un futur Espanya també establirà convenis militars amb l’estat palestí? Potser fins i tot se li vendren armes a Palestina?

També en l’entrevista amb la ministra Chacón, aquesta va fer saber a Ehud Barak, que aprofitant la presidència espanyola de la UE, José Luís Zapatero vol establir relacions d’Israel amb la recentment creada Unió per la Mediterrània (UM) amb seu a Barcelona i avançar en les relacions d’Israel amb l’OTAN.

Respecte a la UM, només dir que té un futur incert, doncs l’anterior procés Euromediterrani va acabar en fracàs degut precisament al conflicte palestí que divideix i enfronta als països àrabs de la riba sud del Mediterrani amb Israel.

Molt més preocupant és la segona qüestió. La d’avançar en les relacions entre Israel i l’OTAN. Aquí cal recordar que l’expresident José María Aznar des de la FAES, s’ha pronunciat en diverses ocasions sobre la necessitat d’integrar l’estat d’Israel en l’Aliança Atlàntica. Si l’estretament de relacions han d’anar en aquest sentit, vol dir que l’aliança militar de l’OTAN establirà compromisos de defensa amb Israel, i per tant, aquesta possible aliança es convertirà en un factor més de divisió entre les dues ribes del Mediterrani, i provocarà un enfrontament més viu entre l’eix àrab/musulmà i l’eix euro/americà.

És a dir, tot plegat un despropòsit. L’aliança entre l’Estat espanyol i Israel mitjançant convenis de col•laboració militar són afegir llenya al foc al conflicte àrab/israelià i un entrebanc per afavorir unes bones relacions entre Espanya i la riba sud del Mediterrani.