Una llei per vendre armes
El novemdre passat el Congrès de Diputats aprovà una llei que regula el comerç exterior d'armament i material de defensa de doble ús.Pere Ortega, diari Avui, 7/12/2007
El Congrés de Diputats de l’Estat espanyol ha aprovat (22/11) el Projecte de llei sobre el control del comerç exterior de material de defensa i de doble ús. És poc probable que en el pas pel Senat es produeixin modificacions de contingut. Des de Justícia i Pau, després de vint anys d’haver endegat la primera Campanya Contra el Comerç d’Armes, la valoració que fem d’aquesta Llei no és positiva.
El projecte aprovat és limita a validar l’actual normativa que regulava l’execrable negoci del comerç d’armes. El principal defecte de la llei és que continua consagrant el secret d’Estat en el comerç d’armes, doncs l’Informe que emet el Govern al Congrés de Diputats continuarà ometen el tipus d’arma que s’exportarà, l’empresa exportadora, i tan poc sabrem el nom del comprador, si és empresa privada o pública, doncs tan sols s’informa del nom país receptor.
En l’actualitat, per exportar armes és necessària una autorització que concedeix el Ministeri d'Indústria. Aquesta permís es concedeix després s’hagi emès un informe favorable de la Junta Interministerial Reguladora del Comerç Exterior de Material de Defensa i de Doble Ús (JIMDDU), l'òrgan que valora que les exportacions compleixin els requisits establerts per la llei. La JIMDDU ha de vetllar que les exportacions d’armes s’ajustin al compliment del Codi de Conducta de la UE sobre aquesta matèria, i que estableix que no s’han de vendre armes a països en conflicte armat, sancionats, embargats per la onU, inestables, que vulnerin els drets humans, que no condemnin el terrorisme o que tinguin un dèbil nivell de benestar.
Atenen aquesta qüestió que sens dubte és el moll de l’ós de la Llei. Com cal interpretar les exportacions d'armes espanyoles de l’any 2006 a Turquia, Aràbia Saudita, Marroc, Colòmbia, Índia, Israel, Veneçuela, Emirats Àrabs, Indonèsia, Singapur, Tailàndia, Sri Lanka, Angola, Ghana, Pakistan, Kenya, o als propis Estats Units que estan en conflicte armat a l’Afganistan i Iraq?
Una autèntica transparència té com a condició que no es pugui classificar com a secret d'Estat el contingut de les actes de la JIMDDU. Mentre aquestes actes siguin secretes, parlar de transparència en matèria de comerç d'armes és una pressa de pèl i una manipulació que obra pas al descontrol. Descontrol per què amaga la informació sobre les exportacions d'armes al parlament i per extensió a l'opinió pública. Aquest és el motiu pel qual s'ha classificat com a secret d'Estat el comerç d’armes, per ocultar a la ciutadania i al Parlament els aspectes escandalosos d’aquest tràfic. Un comerç que només coneixen les indústries militars i l'Administració. Un secretisme que vulnera la Llei de secrets oficials que només pot ser al·legat per qüestions de seguretat nacional. Per què saber les vendes d’armes espanyoles a Ghana posen en perill la seguretat de l’Estat espanyol?
Fins ara el Govern enviava al Congrés dels Diputats un Informe amb el detall estadístic sobre les exportacions d'armes. Però el seu contingut era molt deficient, ja que impedia conèixer realment quines eren les armes exportades, només és classificaven per categories, per exemple bombes i explosius. Ara la Llei continua amb la mateixa pràctica, i continuarem sense saber quina classe de bombes, de torpedes, de míssils o municions de dispersió.
Una qüestió important, és que tampoc sabrem si el comprador és l’Estat o una empresa privada. I es clar, no és el mateix. Per què vol les armes una empresa privada? Per revendre-les? O potser és una multinacional de defensa que és dedica a fer de contractista en molts dels conflictes existents. Fet que a donat pas a que és parli de la privatització de la guerra?
Fixem-nos que l’administració de l’Estat ja disposa de departaments per promoure les exportacions d'armes espanyoles, l'Oficina de Suport Exterior del Ministeri de Defensa, així com dues empreses públiques DEFEX i ISDEFE generalment presents en les importats fires internacionals d’armes. I que el finançament i l’assegurança de les exportacions d’armes es fan a través de l'empresa pública Companyia Espanyola d'Assegurances de Crèdit a l'Exportació. Aleshores sembla raonable pensar que aquesta Llei s’integra perfectament en la política d'exportacions d'armes espanyoles.
En conclusió, aquesta Llei aprovada és una desil·lusió per la gent que durant molts anys hem estat demanant transparència, control i restriccions en el comerç d’armes per tal d’impedir violacions dels drets humans i guerres.
El Congrés de Diputats de l’Estat espanyol ha aprovat (22/11) el Projecte de llei sobre el control del comerç exterior de material de defensa i de doble ús. És poc probable que en el pas pel Senat es produeixin modificacions de contingut. Des de Justícia i Pau, després de vint anys d’haver endegat la primera Campanya Contra el Comerç d’Armes, la valoració que fem d’aquesta Llei no és positiva.
El projecte aprovat és limita a validar l’actual normativa que regulava l’execrable negoci del comerç d’armes. El principal defecte de la llei és que continua consagrant el secret d’Estat en el comerç d’armes, doncs l’Informe que emet el Govern al Congrés de Diputats continuarà ometen el tipus d’arma que s’exportarà, l’empresa exportadora, i tan poc sabrem el nom del comprador, si és empresa privada o pública, doncs tan sols s’informa del nom país receptor.
En l’actualitat, per exportar armes és necessària una autorització que concedeix el Ministeri d'Indústria. Aquesta permís es concedeix després s’hagi emès un informe favorable de la Junta Interministerial Reguladora del Comerç Exterior de Material de Defensa i de Doble Ús (JIMDDU), l'òrgan que valora que les exportacions compleixin els requisits establerts per la llei. La JIMDDU ha de vetllar que les exportacions d’armes s’ajustin al compliment del Codi de Conducta de la UE sobre aquesta matèria, i que estableix que no s’han de vendre armes a països en conflicte armat, sancionats, embargats per la onU, inestables, que vulnerin els drets humans, que no condemnin el terrorisme o que tinguin un dèbil nivell de benestar.
Atenen aquesta qüestió que sens dubte és el moll de l’ós de la Llei. Com cal interpretar les exportacions d'armes espanyoles de l’any 2006 a Turquia, Aràbia Saudita, Marroc, Colòmbia, Índia, Israel, Veneçuela, Emirats Àrabs, Indonèsia, Singapur, Tailàndia, Sri Lanka, Angola, Ghana, Pakistan, Kenya, o als propis Estats Units que estan en conflicte armat a l’Afganistan i Iraq?
Una autèntica transparència té com a condició que no es pugui classificar com a secret d'Estat el contingut de les actes de la JIMDDU. Mentre aquestes actes siguin secretes, parlar de transparència en matèria de comerç d'armes és una pressa de pèl i una manipulació que obra pas al descontrol. Descontrol per què amaga la informació sobre les exportacions d'armes al parlament i per extensió a l'opinió pública. Aquest és el motiu pel qual s'ha classificat com a secret d'Estat el comerç d’armes, per ocultar a la ciutadania i al Parlament els aspectes escandalosos d’aquest tràfic. Un comerç que només coneixen les indústries militars i l'Administració. Un secretisme que vulnera la Llei de secrets oficials que només pot ser al·legat per qüestions de seguretat nacional. Per què saber les vendes d’armes espanyoles a Ghana posen en perill la seguretat de l’Estat espanyol?
Fins ara el Govern enviava al Congrés dels Diputats un Informe amb el detall estadístic sobre les exportacions d'armes. Però el seu contingut era molt deficient, ja que impedia conèixer realment quines eren les armes exportades, només és classificaven per categories, per exemple bombes i explosius. Ara la Llei continua amb la mateixa pràctica, i continuarem sense saber quina classe de bombes, de torpedes, de míssils o municions de dispersió.
Una qüestió important, és que tampoc sabrem si el comprador és l’Estat o una empresa privada. I es clar, no és el mateix. Per què vol les armes una empresa privada? Per revendre-les? O potser és una multinacional de defensa que és dedica a fer de contractista en molts dels conflictes existents. Fet que a donat pas a que és parli de la privatització de la guerra?
Fixem-nos que l’administració de l’Estat ja disposa de departaments per promoure les exportacions d'armes espanyoles, l'Oficina de Suport Exterior del Ministeri de Defensa, així com dues empreses públiques DEFEX i ISDEFE generalment presents en les importats fires internacionals d’armes. I que el finançament i l’assegurança de les exportacions d’armes es fan a través de l'empresa pública Companyia Espanyola d'Assegurances de Crèdit a l'Exportació. Aleshores sembla raonable pensar que aquesta Llei s’integra perfectament en la política d'exportacions d'armes espanyoles.
En conclusió, aquesta Llei aprovada és una desil·lusió per la gent que durant molts anys hem estat demanant transparència, control i restriccions en el comerç d’armes per tal d’impedir violacions dels drets humans i guerres.
