Competència entre els EUA, Rússia i la UE per militaritzar el Pròxim Orient
I després els portaveus oficials parlen de dur la democràcia i la necessitat de pacificar la zona, però la veritat és que més enllà de les declaracions de bones intencions el mercat de les armes és més actiu que mai al Pròxim Orient.
Un exemple va ser la visita aquest estiu passat de la secretària d'Estat nord-americana Condolezza Rice i el secretari de defensa Robert Gates als sis països del Consell de Cooperació del Golf (Aràbia Saudita, Kuwait, Qatar, Unió dels Emirats Àrabs, Bahrain i Oman). El motiu, un contracte de venda d'armes per valor de 20.000 milions de dòlars. La justificació, segons la secretària d'Estat, era contrarestar la influència negativa de AlQaeda, Hizbula, Síria i Iran. Com a contrapartida a la venda d'armes als països àrabs, s'assegurava una ajuda militar a Israel de 3.000 milions de dòlars anuals en els pròxims 10 anys (La Vanguardia 19/8/07).
El que si que està clar és el bon temps per al complex militar industrial nord-americà i la situació explosiva que genera. L'Estat rus, per la seva banda, no vol ser menys, com va demostrar la visita aquest mateix any de Putin a l'Aràbia Saudita, Qatar i Jordània, país aquest últim al qual Rússia va vendre el 2006 armes per valor de 4.900 milions d'euros, segons l'Institut suec SIPRI. Actualment, els principals estats venedors d'armes als estats dels països que van del Marroc fins a Pakistan són, per aquest ordre: EUA, Rússia, Alemanya, França i Holanda
