La recentment aprovada Llei orgànica dels drets i deures del membres de les forces armades ha creat una nova figura, l’Observatori de la Vida Militar. Aquest observatori neix de la proposta que Justícia i Pau, conjuntament amb 25 ONG catalanes, va fer i que va ser assumida per la Llei de la defensa nacional de 2005.

Article publicat a El Triangle

Un dels esdeveniments destacats d'aquesta primavera ha estat l'accident de la central nuclear de Fukushima. Quan es produí l'accident de Txernòbil es van criticar, per part d'Occident, els sistemes de seguretat de les centrals nuclears soviètiques.

El presIdent Rodríguez Zapatero, el Secretari de Defensa d'EUA, Leon Panetta, Anders Fogh Rasmussen han subscrit un acord militar per a que la base militar de Rota aculli l'escut antimissils que EUA vol instal·lar a Europa.

L'escut antimíssils augmenta la inseguretat global i rellança la cursa d'armaments

(Article publicat a La Directa)

Un Govern que es postula com a responsable de la seguretat, mentre aplica fortes retallades en gairebé tots els serveis i prestacions socials, incorre, al meu entendre, en una greu contradicció. Aquesta incoherència es posa de manifest sempre i quan s'entengui per seguretat quelcom més enllà de l’àmbit militar i policial, que contempli també aspectes socio-econòmics.

La crisi econòmica empenta als governs a desmontar l'estat del benestar que tants sacrificis ha costat construir, un dels instruments que tenim per aturar aquests estat de coses, sinó el millor, és la desobediència.

(Article publicat a La Directa)

La primavera passada ressorgia un debat, tan arcaic com ineludible, sobre la necessitat de la intervenció militar de la OTAN a Líbia. Curiosament, les masses de gent que vuit anys enrere ompliren els carrers de les principals ciutats europees pel “No a la guerra” d'Iraq, en aquell moment restaven silencioses.

Artículo publicado en www.solomirar.com

(no disponible en catalàn)

Dos años antes del 11-S, en noviembre de 1999, Richard Cheney impartió una conferencia en el Instituto del petróleo de Londres, en la que dejó caer unas cuantas afirmaciones campanudas. Entre otras, que “el petróleo es el fundamento sobre el que se sustenta todo el edificio de la economía mundial”.