El debat sobre l’exèrcit espanyol a l’Afganistan

El passat 11 de maig de 2006 va tenir lloc al Congrés dels Diputats un debat sobre la pertinència d'enviar a l’Afganistan un nou contingent de 150 soldats espanyols. Es materialitzava així per primera vegada l'obligatorietat de sotmetre a aprovació qualsevol tipus d'intervenció militar a l'exterior, tal com es recull a l'article 17.1 de la nova Llei orgànica de la defensa nacional, de 17 de novembre de 2005.
Centre Delàs, Materials de Treball, núm.29 (juliol 2006)

En l'últim Materials de Treball (núm. 28) vam evidenciar que els arguments que presentaven els diferents portaveus per justificar la seva posició pel que fa a l’Afganistan eren contradictoris, ja que abastaven des de raonaments humanitaris fins a altres d’interès nacional, passant per temes relacionats amb la droga, la situació de les dones afganeses o el terrorisme.

Aquesta realitat va arribar a la seva màxima expressió al debat del Congrés, que va seguir el de la Comissió de Defensa, fet dos dies abans. Els diferents grups parlamentaris van tornar a argumentar diferents motius pels quals donaven suport o rebutjaven el nou enviament de tropes. Mil i un raonaments que, no obstant això, no estaven ni estan inclosos en el mandat de la Força Internacional d'Assistència per a la Seguretat a l’Afganistan (ISAF), en la qual participa Espanya. Una vegada més, volem recordar que aquest mandat consisteix a garantir un entorn segur, controlar l'aeroport de Kabul i les comunicacions aèries, i millorar les capacitats de la policia i l'exèrcit (així ho recull fins i tot la mateixa web de l'OTAN).

Els parlamentaris es van afartar de reivindicar la legalitat de les funcions de l'exèrcit espanyol a Afganistan. Al contrari d’allò que va reiterar textualment una vegada i una altra el delegat del Govern,[1] insistim que la ISAF no és una missió de Nacions Unides. És una operació de l'OTAN, autoritzada per l'ONU, però no portada a terme mitjançant la fórmula de cascs blaus. Des del punt de vista del dret internacional, la presència de la ISAF és legal, ja que està expressament autoritzada pel Consell de Seguretat,  però les seves actuacions també han de ser-ho. La ISAF només està autoritzada a implementar determinades funcions, i no té carta blanca per fer el que vulgui. La legitimitat de la ISAF se sustenta en el fet de complir escrupolosament les resolucions del Consell de Seguretat de l'ONU. Aquestes resolucions, recordem-ho, no esmenten (ni per tant autoritzen) la lluita contra el narcotràfic o el terrorisme, la implementació física de tasques humanitàries o l’“interès nacional” que pugui tenir Espanya a l’Afganistan.

La confusió és general, i l'absència de debat crític i plural propicia la instrumentació demagògica per part de determinades posicions polítiques. Tot això s'està desenvolupant amb la connivència i el seguidisme dels mitjans de comunicació de masses, que reprodueixen les posicions oficials amb aparent amnèsia sobre els orígens del conflicte: la represàlia dels EUA pels atacs terroristes rebuts l’11 de setembre de 2001.

Les intervencions parlamentàries no van incloure el que calia debatre, la pertinència que l'exèrcit espanyol faci tasques humanitàries.[2] Sí que es va parlar, no obstant això, de les intencions de fusionar les dues operacions militars presents a Afganistan: la ISAF i l'operació Llibertat Duradora, de lluita contra el terrorisme, que continua operant a Afganistan amb absoluta impunitat i il·legalitat.[3] Van ser diversos els partits que es van oposar que aquesta fusió es dugués finalment a terme, i el representant socialista va intentar calmar els ànims afirmant que aquestes dues operacions militars estan separades perquè així es va votar el passat 8 de desembre i perquè així ho han volgut governs com l'espanyol, entre d’altres.[4] Aquestes declaracions contradiuen les de l'anterior ministre de defensa, José Bono, de febrer de 2006. També contradiuen la realitat: les dues operacions militars duen molt de temps col·laborant; els Equips de Reconstrucció Provincial (PRT) de la ISAF són usats com a centres de col·lecta d'informació per l'operació Llibertat Duradora; ja s'ha anunciat el “traspàs” (així es denomina oficialment) de 3.000 soldats dels EUA del sud i est d'Afganistan i el seu reemplaçament per 6.000 tropes de l'OTAN (fins i tot es tractarà dels mateixos soldats, britànics i canadencs, que canviaran oficialment de barret sense gairebé variar l'essència de les seves actuacions);[5] i tant en la teoria com en la pràctica, tot indica que les dues operacions estaran aviat breu integrades en una única caserna general i obeiran a un mateix comandament suprem, un tinent general nord-americà. [6] Oficialment, les dues operacions continuen separades. Però això no hi ha qui s'ho cregui.

 Centre Delàs

[1] Transcripció del debat del Congrés dels Diputats. Diari de Sessions, núm. 175, 11 de maig de 2006. Pàg. 8789-8790.

[2] Llegiu referent a això el manifest de Justícia i Pau de 5 de maig de 2006, disponible a http://www.justiciaipau.org/centredelas/modulis.php?op=modload&name=News&file=article&sid=323&mode=thread&order=0&thold=0.

[3] Per a aclariments, llegiu l'article “És legal el que fa Espanya a l’Afganistan?”, disponible a http://www.justiciaipau.org/centredelas/modulis.php?op=modload&name=News&file=article&sid=289&mode=thread&order=0&thold=0.

[4] Congrés dels Diputats, Diari de Sessions, núm. 175, 11 de maig de 2006. Pàg. 8789-8790.

[5] La Vanguardia, 19 de maig de 2006, pàg. 3.

[6] El País, 5 de juny de 2006, pàg. 34.