Aeronàutica militar a Catalunya
El president Pasqual Maragall, en el discurs de política general presentat en el Parlament de Catalunya, va anunciar la creació del Centre Tecnològic de l’Aeronàutica i de l’Espai i va afegir que un dels objetius del seu mandat actual és el suport a l’expansió del sector industrial aeronàutic a Catalunya.
Centre d’Estudis per la Pau J.M.Delàs (gener 2005), Materials de Treball núm. 25
Aquest fet hauria de ser motiu d’alarma entre la gent de pau de Catalunya, ja que la indústria aeronàutica comporta implícits, desgraciadament en aquest cas, aspectes militars. Si s’observa el consorci aeronàutic al qual es pretén lligar l’assentament industrial a Catalunya, l’European Aeronautic Defence and Space (EADS), como el seu nom indica molt bé, és una indústria militar i, dels quatre grans projectes que desenvolupa, l’avió de transport Airbus A-380 és civil, pero els tres restants, l’Airbus A-400M de transport, l’helicòpter de combat Tigre i el caça d’Eurofighter, són militares.
Els passos donats els últims temps pel sector industrial català arrenquen amb la creació de Barcelona Aeronàutica de l’Espai (BAiE), associació empresarial que agrupa els industrials que pretenen treballar en aquest sector. La seva finalitat és aconseguir ajudes per a la seva expansió a Catalunya. Ajudes públiques que s’han concretat en la concessió de 4,8 milions d’euros per part de la Generalitat i la ubicació a Viladecans d’un Parc Aeroespacial públic que faciliti la implantació d’empreses, i també el ja anomenat Centre Tecnològic de l’Aeronàutica i de l’Espai. Al front de BAiE s’hi ha situat como a president Fernando de Caralt, qui, en el passat, va ocupar diversos càrrecs de responsabilitat en indústrias militars, va ser president de Construcciones Aerunauticas, SA (CASA), avui integrada a EADS, i va ser fundador i primer president d’AFARMADE, l’associació que agrupava tots els fabricants d’armes de l’Estat espanyol.
Una altra notícia inquietant que abona la hipòtesi d’expansió del sector militar industrial a Catalunya és la instal·lació en el districte 22@ del Poblenou de Barcelona de la indústria electrònica Indra en una sola seu de 8.000 metres, indústria que destina entre el 30 i el 40% de la seva producció electrònica a tot tipus d’armaments, tant de terra com de mar o aire. La més alarmant de les notícies es va produir en el Parlament de Catalunya, quan la Comissió de Comerç i Indústria va presentar la candidatura de Catalunya per instal·lar una factoria per al muntatge de l’helicòpter de combat Tigre de la firma EADS.
Cal recordar que va ser després de l’arribada del PSOE al govern espanyol el 1982 quan es va impulsar el desenvolupament de la indústria militar a l’Estat espanyol, a la qual es van destinar grans recursos públics. Pocs anys més tard, Espanya va passar a figurar al vuité lloc en el rànquing mundial d’exportadors d’armes. Si això es pot interpretar com un èxit, el resultat econòmic va ser pèssim, ja que la majoria de les indústries van continuar acumulant pèrdues malgrat les ajudes rebudes, algunes van tancar, les públiques es van privatitzar i algunes altres, com Izar, estan en situació de fallida. Aquest pot ser un bon moment per fer balanç d’aquestes polítiques i decidir si la millor opció per contrarestar la deslocalització industrial és apostar per la indústria militar com a motor de l’economia.
