Campanya "BBVA sense armes”
El 12 de juny, el Centre d'Estudis per a la Pau J.M. Delàs, de Justícia i Pau, i l'Observatori del Deute en la Globalització presentaren la campanya “BBVA sense armes, sense inversions contaminants, sense inversions sospitoses”.
Jesús Carrión (Observatori del Deute en la Globalització) i Jordi Calvo (Centre d’Estudis per a la Pau JM Delàs) This email address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it.. Materiales de Trabajo núm 32 (setiembre 2007)
A l'Estat espanyol les pràctiques irresponsables estan, lamentablement, molt esteses entre la patronal i lluny de desenvolupar pràctiques que respectin els drets humans i el medi ambient dels països on tenen les seves activitats o les seves inversions, actuen contra el medi ambient, erosionen greument la vida de comunitats i pobles en altres territoris, o afavoreixen mitjançant produccions perverses, com les armes, conflictes i guerres en diversos punts del planeta. La corporació financera BBVA no és un entitat aliena a aquestes pràctiques i actua irresponsablement mitjançant la participació en indústries militars com a accionista en empreses subministradores del sector de defensa; contra la naturalesa, finançant projectes empresarials altament contaminants, com l'Oleoducte de Crus Pesats a Equador o la megafactoria de cel·lulosa d’ENCE a Uruguay, i contra els països del Sud, mitjançant el suposat ús de la compra de voluntats polítiques als seus governants o blanquejant diners de procedència dubtosa.
Les inversions del BBVA en empreses productores d'armament van dirigides a Hispasat, indústria de comunicació per satèl·lit amb aplicacions militars: Ibèrica del Espacio, S.A., indústria aeronàutica i d'espai amb programes militars; l’empresa d'electrònica Indra, que dedica al voltant de la meitat de la seva producció a material militar (Eurofigther, fragates F-100, helicòpters Tigre, blindats, míssils), i RYMSA, fabricant de sistemes de comunicació i radar (fragates F-100). A més a més de CESCE, empresa que facilita exportacions d’armes, assegurant aquestes operacions.
Crida també l'atenció que el BBVA hagi destacat per ser una de les principals entitats financeres de les exportacions d'armes italianes. De fet, l'any 2002 va ocupar el primer lloc de la classificació per volum de finançaments, i el 2006, va finançar exportacions d'armes a països que no compleixen amb el Codi de Conducta de la Unió Europea, entre els quals destaquen Israel o Malàisia.
Per altra banda, en l'informe Inversions explosives. Institucions financeres i municions clúster, elaborat per Christophe Scheire, de l'organització belga Netwerk Vlaanderen, es fan paleses els vincles entre les entitats financeres i les empreses productores d'armes que fabriquen municions clúster. Entre les entitats hi ha, evidentment, el BBVA, que va participar amb 25 milions de dòlars en una agrupació internacional de trenta empreses financeres que va proporcionar un crèdit de 1.700 milions d'euros per a cinc anys a Raytheon (EUA), que produeix la Joint Standoff Weapon (JSOW), una bomba que es llança des de l'aire i que té algunes variants de municions clúster. També participa en l'agrupació internacional de vint-i-vuit bancs per un préstec a cinc anys de 1.500 milions d'euros a Thales, que produeix, a través de TDA (100% propietat de Thales), míssils, alguns dels quals són municions clúster. Així com en EADS, productora de l’avió de combat Eurofighter (de la qual forma part l'empresa espanyola Construccions Aeronàutiques S.A., CASA) a través d'una agrupació internacional de trenta-sis bancs que van proporcionar un crèdit a set anys de 3.000 milions d’euros a EADS.
D’entre les inversions contaminants, cal destacar que el BBVA participa en el finançament de l’Oleoducte de Crus Pesats d'Equador (OCP), aportant 150 milions de dòlars al préstec que van atorgar entre setze institucions financeres, el juliol de 2001. L’OCP d’Equador ha estat fortament criticat a causa dels seus impactes negatius sobre l'ecosistema d'Equador, provocant així el desplaçament de comunitats cap a altres regions no contaminades. Entre d’altres impactes podem esmentar la destrucció de sis volcans actius, d'un gran nombre de reserves d'aigua fresca i de jungla verge. Sumant a això les elevades possibilitats d'un accident mediambiental pel fet d’haver estat construït en gran part sobre territori amb una elevada inestabilitat sismogràfica.
És significatiu, per la forma de fer negocis, el fet que abans de donar els diners, les institucions financeres van introduir garanties i mecanismes mitigadors de risc per assegurar-se que rebrien els seus diners fins i tot si el projecte moria. La principal condició consisteix que cada petroliera que utilitzi l'oleoducte ha de signar un contracte amb l’OCP Ltd. especificant el volum de cru que vol transportar i l'import que haurà de pagar per aquest volum contractat, independentment de si ho acaba transportant o no. Aquests contractes són el pilar de l'estructura financera, i redueixen el risc a només un: que una o diverses petrolieres fagi fallida (Encana, Occidental, AGIP i Repsol-YPF són considerades blue xip firms, amb un risc mínim). Podríem parlar, llavors, de negocis bruts d’alta seguretat financera.
Però no s’acaben aquí les denúncies. L’any 2001, els serveis jurídics del Banc d’Espanya van detectar que el BBVA havia mantingut durant tretze anys dos comptes secrets al paradís fiscal de Jersei, un altre a Liechtenstein i un quart a Suïssa, sumant un total de 37.343 milions de les antigues pessetes, 3.500 dels quals estaven invertits en vint-i-dos fons de pensions constituïts a nom de consellers del BBV, inclòs el mateix Ybarra.
Així el jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón va assumir la investigació. L’informe presentat per la Fiscalia Anticorrupció de l’Estat va al·legar que la trama es va estendre a més d’EUA a Mèxic, Colòmbia, Veneçuela i Perú. Tot això amb l’objectiu final d’obtenir “posicions majoritàries en determinades entitats financeres de Llatinoamèrica, ja comprant voluntats polítiques, ja legitimant capitals de procedència il·lícita”, és a dir, com a corruptor sistemàtic i, a vegades, blanquejador de diners del narcotràfic a països d'Amèrica Llatina.
Cal esmentar també que el BBV a Mèxic va ser acusat per la Fiscalia d'operacions de blanqueig de diners per aconseguir suports per fer-se amb el control del banc mexicà Probursa. Per a aquesta operació, el BBV va crear una filial a Puerto Rico (país amb condicions d'opacitat superiors als altres) –BBV IIC–, que operava a través de préstecs sense garantia. A l'operació van participar el president de Probursa, José Madariaga, i el seu home de confiança, Eduardo Pérez Montoya, situat pel FBI a l'òrbita del narcotràfic. Ell va ser qui va facilitar al BBV la participació majoritària a canvi de legitimar-li fons dipositats a Gran Cayman.
Atès que el BBVA, com hem vist en els diferents casos, inverteix de manera directa i indirecta en diverses empreses que produeixen armament i contaminen, els promotors de la campanya volem crear una opinió pública que afavoreixi un canvi d'actitud de les entitats financeres i la Corporació BBVA en particular, integrant controls efectius en el compliment dels drets humans i estudis d'impacte ambiental i social a totes les operacions que financen, i en tots els negocis en els quals participin com a accionistes. En conseqüència, demanem que cancel·li les seves inversions en les empreses productores d'armament relacionades i anul·li el finançament d'empreses altament contaminants, a més de garantir que no permeten operacions de caire sospitós, ja sigui per possibles compres de voluntats o per blanqueig de fons il·lícits.
Les organitzacions promotores de la campanya dediquem habitualment els nostres esforços a impulsar un món socialment més just, i avui, el militarisme, la guerra, la deterioració mediambiental, el comerç desigual i el deute extern que tenalla els no industrialitzats, són les principals causes de les desigualtats que sumeixen dos terços de la humanitat en la pobresa. Per això, creiem que la millor manera d'eradicar el sofriment de la guerra és “no preparar-la” mitjançant la fabricació d'armes. La millor manera d'evitar la corrupció en els països del Sud és no corrompent els seus funcionaris. La millor forma d'obstaculitzar l'acompliment de les xarxes criminals internacionals és abolint el secret bancari i els paradisos bancaris. Desgraciadament el BBVA no és una entitat aïllada en el panorama financer, per això també incloem entre les nostres demandes la total renúncia del sistema bancari i financer espanyol a participar en el negoci de les indústries de guerra.
