Comerç d’armes: un projecte de llei amb poques novetats
La nova llei continua deixant en mans de la mateixa Junta Interministerial (formada per representants dels departaments d'Indústria, Exteriors, Defensa, Economia i Interior) la concessió de llicències a l'exportació. Les actes d'aquesta Junta són secretes i els seus informes no solament són preceptius sinó també vinculants.
Centre Delàs, Materials de Treball núm 30 (Gener 2007)
A instàncies d'un acord unànime del Congrés dels Diputats del 13 de desembre de 2005, el 2 de gener de 2007 el Consell de Ministres va aprovar el projecte de llei sobre el Control del Comerç Exterior de Material de Defensa i de Doble Ús. Aquest projecte es troba ara pendent d'aprovació per part del Parlament. ´
És decebedor que per a l’elaboració d’aquest futur instrument jurídic només s’hagi consultat l’opinió de la indústria armamentística i no s’hagi tingut en compte les propostes de ONG com Amnistia Internacional, Greenpeace i Intermón Oxfam, que lideren una campanya mundial per a la transparència en el comerç d’armes.
L'acord parlamentari de 2005 reclamava garanties perquè el procediment d'autorització d'exportació de material de defensa i doble ús es basés en l'aplicació estricta i en una interpretació rigorosa dels vuit criteris del Codi de Conducta Europeu aprovat el juny de 1998. Aquest Codi assenyala que l'autorització o denegació d'exportacions tindrà en consideració l'existència d'indicis racionals que el material exportat pugui ser emprat en accions que pertorbin la pau, l'estabilitat o la seguretat en un àmbit estatal, regional o mundial, que puguin provocar un augment de les tensions o conflictes latents, que puguin ser utilitzats per a vulnerar els drets humans o amb finalitats repressives, que puguin impedir el desenvolupament humà i econòmic del país. Quan existeixin indicis d'aquest tipus, es denegarà l'autorització a l'exportació.
Cal valorar positivament que el projecte de llei inclogui els criteris del Codi de Conducta de la UE, però el redactat del projecte deixa una porta oberta perquè aquests criteris no siguin d'obligat compliment. Afirma que aquests criteris no han de ser factors determinants, ja que han de ponderar-se amb altres criteris com “els interessos generals de la defensa nacional i de la política exterior de l'Estat”.
Una novetat positiva d’aquest projecte és l’ampliació del control de les exportacions d'armes a un nou producte, les armes de caça i tir esportiu i els seus components i municions, ja que també poden causar greus lesions quan s’utilitzen contra les persones.
Per altra banda, en matèria de transparència informativa, no sembla que es produeixin avanços. El projecte de llei consolida l'obligació del Govern d'enviar un informe semestral de les exportacions d'armes al Congrés i la compareixença anual del Secretari d'Estat de Comerç davant de la Comissió de Defensa del Parlament. Respecte al tipus d’informació que han d'aportar aquests informes, tampoc sembla que es produeixin avanços. El projecte assenyala que l'informe ha de contenir el valor de les exportacions per país de destinació i categoria de producte, les denegacions a l'exportació efectuades i els canvis legislatius. La mateixa informació que es remet actualment al Parlament. Tot indica que en un futur immediat els nous informes no aportaran més informació o detall dels quals actualment tenim.
També sembla que no tindrem accés a dades sobre quines armes han estat exportades a cada país. Els informes actuals només aporten la quantia econòmica per país i no el tipus de producte ni el nombre d'armes exportades, amb la qual cosa no podem verificar el grau de compliment del Codi de Conducta. Però el que és més important és que el projecte de llei no considera la possibilitat d'informar amb antelació sobre les autoritzacions a l'exportació i molt menys considera que totes o algunes exportacions, com les de major quantia o les que podrien violar el Codi de Conducta, requereixin l'autorització del Parlament.
La nova llei continua deixant en mans de la mateixa Junta Interministerial (formada per representants dels departaments d'Indústria, Exteriors, Defensa, Economia i Interior) la concessió de llicències a l'exportació. Les actes d'aquesta Junta són secretes i els seus informes no solament són preceptius sinó també vinculants.
En definitiva, un projecte de llei amb molt poques novetats.
Centre Delàs, Materials de Treball núm 30 (Gener 2007)
A instàncies d'un acord unànime del Congrés dels Diputats del 13 de desembre de 2005, el 2 de gener de 2007 el Consell de Ministres va aprovar el projecte de llei sobre el Control del Comerç Exterior de Material de Defensa i de Doble Ús. Aquest projecte es troba ara pendent d'aprovació per part del Parlament. ´
És decebedor que per a l’elaboració d’aquest futur instrument jurídic només s’hagi consultat l’opinió de la indústria armamentística i no s’hagi tingut en compte les propostes de ONG com Amnistia Internacional, Greenpeace i Intermón Oxfam, que lideren una campanya mundial per a la transparència en el comerç d’armes.
L'acord parlamentari de 2005 reclamava garanties perquè el procediment d'autorització d'exportació de material de defensa i doble ús es basés en l'aplicació estricta i en una interpretació rigorosa dels vuit criteris del Codi de Conducta Europeu aprovat el juny de 1998. Aquest Codi assenyala que l'autorització o denegació d'exportacions tindrà en consideració l'existència d'indicis racionals que el material exportat pugui ser emprat en accions que pertorbin la pau, l'estabilitat o la seguretat en un àmbit estatal, regional o mundial, que puguin provocar un augment de les tensions o conflictes latents, que puguin ser utilitzats per a vulnerar els drets humans o amb finalitats repressives, que puguin impedir el desenvolupament humà i econòmic del país. Quan existeixin indicis d'aquest tipus, es denegarà l'autorització a l'exportació.
Cal valorar positivament que el projecte de llei inclogui els criteris del Codi de Conducta de la UE, però el redactat del projecte deixa una porta oberta perquè aquests criteris no siguin d'obligat compliment. Afirma que aquests criteris no han de ser factors determinants, ja que han de ponderar-se amb altres criteris com “els interessos generals de la defensa nacional i de la política exterior de l'Estat”.
Una novetat positiva d’aquest projecte és l’ampliació del control de les exportacions d'armes a un nou producte, les armes de caça i tir esportiu i els seus components i municions, ja que també poden causar greus lesions quan s’utilitzen contra les persones.
Per altra banda, en matèria de transparència informativa, no sembla que es produeixin avanços. El projecte de llei consolida l'obligació del Govern d'enviar un informe semestral de les exportacions d'armes al Congrés i la compareixença anual del Secretari d'Estat de Comerç davant de la Comissió de Defensa del Parlament. Respecte al tipus d’informació que han d'aportar aquests informes, tampoc sembla que es produeixin avanços. El projecte assenyala que l'informe ha de contenir el valor de les exportacions per país de destinació i categoria de producte, les denegacions a l'exportació efectuades i els canvis legislatius. La mateixa informació que es remet actualment al Parlament. Tot indica que en un futur immediat els nous informes no aportaran més informació o detall dels quals actualment tenim.
També sembla que no tindrem accés a dades sobre quines armes han estat exportades a cada país. Els informes actuals només aporten la quantia econòmica per país i no el tipus de producte ni el nombre d'armes exportades, amb la qual cosa no podem verificar el grau de compliment del Codi de Conducta. Però el que és més important és que el projecte de llei no considera la possibilitat d'informar amb antelació sobre les autoritzacions a l'exportació i molt menys considera que totes o algunes exportacions, com les de major quantia o les que podrien violar el Codi de Conducta, requereixin l'autorització del Parlament.
La nova llei continua deixant en mans de la mateixa Junta Interministerial (formada per representants dels departaments d'Indústria, Exteriors, Defensa, Economia i Interior) la concessió de llicències a l'exportació. Les actes d'aquesta Junta són secretes i els seus informes no solament són preceptius sinó també vinculants.
En definitiva, un projecte de llei amb molt poques novetats.
