Campanya “Stop Killer Robots”
Un dels canvis més profunds en la manera de fer la guerra des de que es va inventar la pólvora, el radar o l’avió, està sent l’ús creixent robots en el “camp de batalla”.
A principis de l’any 2000 l’exercit no anava acompanyat de cap robots, des de llavors l’exercit dels EUA tenen més de 7.000 aeronaus no tripulades “drons” (borinots) i més de 15.000 vehicles de terra inventariats; encarregant-se de missions que van des de buscar membres d’Al-Qaida en Pakistan, Afganistan, Iemen, Somàlia, etc., bombardejar suposats terroristes, processar informació, etc, Aquests drons ja han estat utilitats per trobar la casa d’Osama bin Laden, abans que els marines en la seva famosa missió el matessin o assassinar a altres suposats terroristes.
La utilització d’avions no tripulats (UAV en angles) en combat, ja es una realitat, son un instrument més de les forces armades. Aquests aparells van equipats amb sofisticats sensors, poden ser invisibles als radars, tenen visió nocturna, poden veure de dia i de nit, amb pluja, sol o núvols i no es cansen ni s’avorreixen treballant. El model Predator dotat de múltiples videocameres de gran potencia li permetent veure quan els enemics encenen una cigarreta, van al bany o fan l’amor.
Els UAV estan dirigits des de terra, el soldat està assegut a milers de quilometres, darrera d’una pantalla com les PlayStation. No son ràpid ni àgils, però el seu poder està en l’habilitat de veure i processar informació. Poden enlairar-se, aterrar i volar per si mateix, el soldat programa un destí o un àrea a patrullar , l’avio fa el que li han dit, mentre el militar pot concentrar-se en altres aspectes de la missió. La importància aquests robots i el seu paper en combat, ho remarca el fet que la indústria aerospacial nord-americana ha deixat d’invertir en recerca i desenvolupament en vehicles tripulats y es centren exclusivament en vehicles no tripulats.
Pel 2014 està previst que la policia utilitzi aquest drons per patrullar les ciutats, d’aquí poc els drons volaran pels carrers i directament ens enviaran les multes per SMS al mòbil. S’estan començant a adaptar drons per controls duaners i migracions.
Els drons son una petita part de l’acció robotica militar, l’exercit de terra ja utilitza robots “guerrers mecànics” per desarmar bombes, revisar camps de batalla, transportar carregues pesades per terrenys dificultosos. La Marina està experimentant amb màquines que puguin patrullar durant mesos sota l’aigua, que puguin pilotar-se de manera autònoma, estacionar-se a l’entrada de ports, etc. Alguns dels problemes tècnics a resoldre es la durada de les bateries, però ja han començat a treballar en el disseny de robots que puguin alimentar-se de matèria orgànica (marina o terrestre). El Pentàgon està treballant en un model de dron, el X-47B, que serà el primer dron capaç de complir sense control remot amb una missió prèviament programada a la seva computadora.
El 23 d’abril del 2013 Human Rights Watch ha iniciat una campanya per prohibir que es desenvolupin robots que de manera autònoma puguin seleccionar i atacar objectius sense la intervenció humana (http://www.hrw.org/es/news/2013/04/23/armas-nueva-campana-contra-los-robots-de-combate), Investigadors d’arreu del món ja estan treballant en desenvolupar màquines de guerra completament autònomes “robots assassins”, No es ciència ficció, no estem parlant de Star Trek, ja es una realitat. Aquests robots no tenen el sentit comú d’un humà, no tenen compassió humana per decidir si disparen o no, no tenen criteri per discernir si es humà o si es legal disparar o no, al igual que no poden diferenciar si uns nens s’han posat a jugar dintre de l’àrea d’atac. Els humans pensen en les conseqüències dels seus actes. Si un robot s’equivoca qui es el responsable?
La tecnologia està a punt de suplantar el militar, la robotica podrà ajudar a que morin menys soldats en combat, que no vol dir que morin menys persones per atacs de robots. Però la utilització de robots dintre “d’un conflicte armat” obre un gran debat sobre les implicacions ètiques, jurídiques i polítiques.
El debat està servit.
