Sobre el Projecte de Llei Orgànica de Defensa Nacional

Justícia i Pau (12 de maig de 2005)
Amb motiu de la discussió en el congrés dels Diputats dels projecte de Llei Orgànica de la Defensa Nacional, Justícia i Pau vol manifestar el següent:

1. En primer lloc, volem expressar la nostra decepció pel fet que el projecte de llei continuï mantenint la competència de la jurisdicció militar, fins i tot en temps de pau. Al nostre parer, la Jurisdicció militar és un anacronisme que cal abolir, almenys en temps de pau, ja que no ofereix prou garanties per als acusats i no respecta els principis d’independència i imparcialitat judicial establerts a la Constitució, degut principalment als seus mecanismes de designació de jutges dins de l’àmbit militar.

2. Per altra banda, pel que fa al Règim Disciplinari de les Forces Armades, el projecte continua autoritzant a l’administració (militar) la imposició de sancions privatives de llibertat sense preveure mecanismes de tutela judicial efectiva. Aquesta possibilitat no s’ajusta a les garanties judicials per a tota privació de llibertat previstes en el Conveni Europeu de Drets Humans, raó per la qual l’Estat espanyol va formular reserves als arts. 5 i 6 de l’esmentat Conveni. En conseqüència, demanem que s’introdueixin les modificacions oportunes per garantir el control judicial de qualsevol privació de llibertat en el procediment disciplinari militar, per tal que l’Estat espanyol pugui assumir sense reserves el que estableix el Conveni Europeu dels Drets Humans.

3. El projecte de llei formula un codi de conducta de les forces armades en el qual es fa expressa menció al dret i al deure de tot militar de respectar i exigir el respecte a la dignitat i als drets inviolables de la persona. Però això no és suficient, ja que aquesta mateixa formulació és vigent des de l’any 1978 i no ha impedit que s’hagin produït en aquest temps un gran nombre de violacions greus als drets de les persones en el si de les forces armades, fins i tot després de la professionalització de l’exèrcit, així com casos de violència de gènere contra les dones. Per tant, aquesta llei hauria d’articular mesures efectives que garanteixin el respecte a la dignitat de les persones en l’àmbit militar.

4. En aquest sentit, seria oportuna la creació d’un Observatori Permanent de la Vida Militar, amb la funció de vetllar permanentment pel respecte als drets i a la dignitat de la persona. Aquest Observatori hauria d'estar format per persones de reconegut prestigi, amb la capacitat d’investigar, a partir d’informacions, queixes o denúncies, les condicions de vida a les casernes i totes aquelles violacions de la dignitat de les persones, amb especial atenció als militars de tropa. Aquesta institució hauria d'estar dotada d’amplis poders d'inspecció i control i hauria de poder accedir, sense necessitat de previ avís, als llocs on es desenvolupa la vida militar.

5. Finalment, lamentem que el projecte de llei en discussió abordi la seguretat des d’una perspectiva exclusivament militar. Ens sumem a aquelles veus que han posat de manifest que els reptes o amenaces principals a la nostra seguretat no són de naturalesa militar i, per tant, no s’han d’abordar per mitjans militars