ICIP Policy Paper núm. 16 - Ainhoa Ruiz - març 2018

Ens trobem davant d'un augment de la militarització mundial per part de les polítiques estatals: despesa militar, comerç d'armes, represa del servei militar obligatori, pressupost a la R+D militar, militarització de fronteres i procés de securitització de problemàtiques socials, que passen a ser tractades com a amenaces per la seguretat de l'Estat. En aquest context global, l'Estat Espanyol reprèn el projecte per introduir l’assignatura de "Cultura de Defensa" a les escoles, i els espais i fires que ofereixen sortides laborals i educatives als joves a Catalunya continuen mantenint la presència de l'exèrcit. La militarització es justifica com una qüestió de seguretat pel terrorisme transnacional principalment. Amb un rècord mundial de més de 65 milions de persones desplaçades de casa seva, el militarisme ha demostrat no ser capaç de resoldre els problemes de seguretat globals. En lloc d'avançar en polítiques de cooperació i seguretat humana, el militarisme -com li és propi- envaeix tots els sectors socials. Mentrestant, mocions històriques com la 55/XI aprovades al Parlament per la Desmilitarització de Catalunya continuen sense fer-se efectives.

Xavier Bohigas i Teresa de Fortuny - Revista Mientras Tanto - 22/03/2018

En los últimos tiempos los medios de comunicación se han ocupado en abundancia de Corea del Norte. Se ha magnificado el peligro que supone la capacidad nuclear de este país, entre otras cosas (pero no únicamente) porque se ha silenciado sistemáticamente que el potencial nuclear de los otros estados nuclearmente armados es muchísimo mayor. Hace siete décadas que la espada de Damocles del arsenal nuclear pende sobre la humanidad, pero esta amenaza no ha acaparado las portadas de los media hasta que Corea del Norte se ha incorporado a la carrera nuclear. Por otro lado, tampoco se ha valorado la necesidad de conocer el pasado reciente de Corea para entender su realidad en el contexto actual. Este artículo tiene por objetivo dar los primeros pasos para reducir ese déficit de información.

Pere Ortega - El Punt Avui - 29/03/2018

El president Mariano Rajoy, en la cimera de l’OTAN que tingué lloc a Gal·les el setembre del 2014, es va comprometre de paraula, com també van fer la resta de presidents de països presents, d’arribar al 2% del PIB en despesa militar l’any 2024. Sota aquesta justificació, la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, acaba d’anunciar el nou cicle inversor en armes concretat en set programes especials d’armament (PEA) amb un cost inicial de 10.805 milions. Aquestes noves armes, algunes de les quals ja anunciades, són els blindats 8×8 Piranya, la fragata F-110, 4 drons Reaper, helicòpters NH-90 i Chinook. Als quals s’han afegit: avions d’entrenament, avions de subministrament en vol i la modernització de sistemes de comandament i control aeri. Uns nous sistemes d’armes que engrossiran els PEA ja existents, alguns encara en construcció i que han representat un cost per a l’erari públic espanyol de 34.240 milions d’euros, i dels quals encara es deuen a les empreses que els fabriquen 21.351 milions (Comissió de Defensa 26/04/2017).

Pere Ortega - Público - 20/03/2018 

Se anuncian compras de armas por valor de 10.805 millones en los próximos años. 

Jordi Calvo - Diari Ara - 15/03/2018

Un conglomerat d’empreses militars fan de la necessitat de defensa permanent una perversa manera de lucrar-se

L’exèrcit espanyol és un any més al Saló de l’Ensenyament. Aquest any torna a tenir un ampli estand des del qual es dirigeix als joves que vulguin fer la carrera militar. I si bé és cert que teòricament enfoquen la seva presència al Saló mostrant-se com una opció educativa i formativa, les incongruències d’aquest missatge són moltes. Així ho denuncia, amb molt d’encert, la campanya Desmilitaritzem l’educació any rere any. Si l’educació no és una qüestió pròpia de l’estament militar, quines poden ser la veritables raons de la presència del ministeri de Defensa al Saló de l’Ensenyament?

Teresa de Fortuny i Xavier Bohigas - Diari Ara - 05/03/2018

L’ampliació de l’arsenal nuclear dels EUA pot desencadenar una nova cursa armamentista nuclear

El 2 de febrer l’administració Trump va publicar la nova Nuclear Posture Review (NPR), en què descriu tant el paper que assigna a les armes nuclears en la seva política de seguretat com l’armament necessari per a aquesta política. El document anuncia noves armes nuclears i l’ampliació dels escenaris en què els EUA podrien utilitzar el seu arsenal nuclear. S’amplia el rol de les armes nuclears per respondre a “atacs estratègics no nuclears”.

Pere Ortega - Público - 23/02/2018

La muerte de Gene Sharp, máximo teórico de las propuesta de noviolencia de Gandhi de ja a los movimiento sociopoliticos un gran legado.

Pere Brunet - Revista Per la Pau de l'ICIP - febrer de 2018

Avui en dia, en un món desigual i amb necessitats extremes, la ciència es fa indispensable en el treball per la pau i per tot allò que cal per a poder tenir cura de totes les persones, presents i futures. Perquè, com bé diu l’economista Herman Daly, el que ara ens cal és un plantejament ètic i ecològic radical, que ens porta a un gran repte: aquest segle, si volem sobreviure com a espècie, haurem de fer compatible un fort creixement del nivell de desenvolupament humà a escala planetària amb una reducció de recursos als països rics. No és una tasca fàcil, però és el que comporta qualsevol plantejament d’equilibri ecològic. Per sort, la ciència i la tecnologia ens donen i ens poden donar recursos per eradicar la fam i la pobresa, per millorar l’atenció sanitària, suprimir la injustícia energètica i assolir la resta d’objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU. Eines per a l’aprofitament de l’aigua, sistemes distribuïts d’accés a l’energia verda, nous mitjans per a fer front a les malalties i solucions per a molts altres problemes. És cert que es pot argumentar que la ciència també es troba al darrera dels grans avenços en armament i sistemes de destrucció, però és que moltes eines de la ciència i la tecnologia són de doble ús. Els drons, per exemple, poden salvar vides en rescats a la muntanya i també matar persones a distància. Hem après a fabricar eines meravelloses, però nosaltres som els únics responsables del seu ús. Tenim i tindrem eines molt poderoses per a construir la pau; només cal que decidim usar-les per a objectius ètics, de pau i de cura de les persones i no per a destruir. Perquè només nosaltres en som els responsables.