Indústria d’armes a Catalunya Dels trabucs a l’aeronàutica
Article Index
La indústria militar a Catalunya no emprendria de nou la seva activitat de manera important fins al 8 de gener de 1908 amb la constitució de la societat mercantil J.M.Vallet y Cia., taller metal·lúrgic especialitzat en peces de precisió, situada al passeig de Sant Joan, 149, de Barcelona. Entre els socis fundadors figurava Arturo Elizalde, qui va adquirir la totalitat del solar de l’illa del passeig de Sant Joan situada entre Bailèn, Rosselló i Còrsega. Elizalde es va convertir en l’ànima de la nova indústria amb la intenció de posar en marxa la primera fàbrica d’automòbils a Catalunya. El 1914 la fàbrica passava a denominar-se Fábrica Española de Automóbiles Elizalde. Elizalde, que havia residit a París, estava estretament lligat a la indústria francesa Lorraine, de qui tenia la concessió per fabricar els seus motors. El 1917, mitjançant un acord amb l’Aviación Militar Española, començà la fabricació de motors d’avió militars fins a 150 CV. Tanmateix, malgrat els esforços d’Elizalde, no va arribar a materialitzar-se per decisió del Govern espanyol de rescindir el contracte per tal d’adquirir avions de segona mà procedents de la I Guerra Mundial.
El 1924, Aviación Militar Española torna a fer una comanda a Automóbiles Elizalde de fabricar motors d’avió de 450 CV. S’inaugurava, així, l’inici d’Elizalde com a primera indústria militar important en terres catalanes del segle XX. L’èxit de l’operació fa que el 1926 Elizalde abandoni la fabricació de cotxes i se centri exclusivament a fabricar motors d’avió i d’altres elements aeronàutics. S’arribaren a fabricar diversos tipus de motors d’avió de llicència francesa Lorraine i de la txeca Walter, de 110 i 450 CV. Però l’aixecament militar contra la República el 1936 i la convulsió que comporta la Guerra Civil fa que la fabrica Elizalde, com tota la indústria, es vegi arrossegada per la revolució que tingué lloc a Catalunya. Elizalde és col·lectivitzada, canvia el seu nom per SAF 8 i passa a fabricar armament de guerra, especialment bombes d’aviació, i també el motor d’avió rus M 25. Aquest serà el motiu pel qual Elizalde va patir diversos bombardeigs per aire, i també per mar, del creuer italià Eugeni de Savoia. Davant d’aquests atacs, la fabricació es va traslladar a altres punts de la província de Barcelona.
Acabada la Guerra Civil i recuperada la propietat per la família Elizalde, la fàbrica va col·laborar amb Construcciones Aeronáuticas, SA (CASA), acabada de crear i propietat de l’Instituto Nacional de Industria (INI), per al qual es fabricaven els motors dels avions JU-52 i Alcotán. Aquesta etapa va finalitzar el 1951, quan greus problemes interns de tot ordre van obligar a firmar un contracte de venda amb l’INI, el qual, argumentant “raons de defensa nacional” nacionalitza Elizalde, SA, que passarà a denominar-se Empresa Nacional de Motores de Aviación, SA. La situació de la indústria, però, en lloc de millorar, empitjora i l’INI decideix, l’any 1959, la privatització de l’empresa, que és adquirida per Mercedes Benz. L’empresa alemanya va abandonar la fabricació de motors d’avió per dedicar-se de nou al món de l’automòbil, en aquest cas de les furgonetes. Pocs anys després, va abandonar definitivament l’espai de passeig de Sant Joan.