Indústria d’armes a Catalunya Dels trabucs a l’aeronàutica

L’aparició i expansió d’un sector industrial lligat al desenvolupament de l’aeronàutica va començar a final dels anys 90, quan diverses institucions catalanes, Generalitat, ajuntaments, universitats i empresaris van donar un impuls per a la creació d’un pol industrial aeronàutic a Catalunya. Els primer passos els va donar l’Ajuntament de Barcelona, sota el mandat de l’alcalde Joan Clos, aficionat a pilotar avions, qui l’any 1999 va donar l’impuls per crear una plataforma integrada per diverses empreses vinculades al sector aeronàutic entre les que es trobaven Gutmar, GTD, Indra Espacio i Sener. Aquesta plataforma va rebre el suport de la Generalitat i del Ministeri de Ciència i Tecnologia de l’Estat i va donar peu a la creació, l’any 2001, de l'associació Barcelona Aeronàutica i de l'Espai (BAIE), amb participació de la Generalitat de Catalunya, l'Administració central, les tres universitats de Barcelona, UB, UAB i Politècnica (UPC) i alguns ajuntaments, com l’esmentat de Barcelona, també els de Sabadell, Badia del Vallès, El Prat de Llobregat, Reus. BAIE neix per impulsar l'assentament d'indústries relacionades amb el sector aeronàutic a l'àrea metropolitana de Barcelona. 

El nomenament d’un nou president de BAIE, Fernando de Caralt, va representar un nou impuls. En el tercer any de vida l’associació agrupava 55 empreses amb un continu creixement de la producció, que va passar del 3% de tot l'Estat en l’exercici de 2003 al 5% el 2004, darrere de Madrid, amb el 60%, Euskadi, un 15%, i Andalusia, un altre 15%. BAIE va declarar que facturava 109 milions d’euros l’any 2003, xifra que es podria doblar en un curt espai de temps. Fernando de Caralt, a la vegada director de CIMSA, no és un desconegut dins del sector. És enginyer aeronàutic, ha estat pilot d’Iberia, ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat dins del sector, va ser president de Construcciones Aerunàuticas, SA (CASA), avui integrada dins European Aeronautic Defence and Space Company (EADS), i fou fundador i primer president d’Afarmade, l’associació patronal que agrupa els fabricants d’armes de l’Estat espanyol. 

Per altra banda, l'expansió del sector aeronàutic comptava amb la formació de nous professionals sortits de la UPC, d’on sorgeixen el 20% dels enginyers aeronàutics de l’Estat. I la mateixa UPC havia posat en marxa a Terrassa una Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial i Aeronàutica per a la formació d'enginyers tècnics especialitzats en reparacions aeronàutiques. Així mateix, la UPC reconeix mantenir diversos convenis de col·laboració per fer recerca amb diverses indústries lligades a l’aeronàutica, com Boeing, Sener, Indra i EADS-CASA, totes quatre vinculades també a la producció militar. Indra i Sener estan instal·lades al districte 22@ del Poblenou de Barcelona.

Un altre pas important per a la implantació de l’aeronàutica a Catalunya va ser anunciat per l’antic president de la Generalitat, Pasqual Maragall, el setembre de 2004, amb la creació del Centre Tecnològic per a la Indústria Aeronàutica i de l’Espai (CTAE) ubicat en el Parc Aeroespacial de Viladecans, en el qual participa BAIE, la UPC, la Caixa, el Banc de Sabadell, AENA (aeroports del Prat i Sabadell), la Generalitat i els diversos ajuntaments abans enumerats. S’anunciaven inversions públiques per un import de 35 milions d’euros, i les empreses catalanes del sector han rebut ajuts del Ministeri de Ciència i Tecnologia i de l'Institut Català de Finances (ICF) per un import de 48 milions d’euros. I en R+D, la inversió que més ha de contribuir a una millora substancial de la qualitat de vida de la societat catalana. Des de les línies gestionades per la Secretaria d'Indústria i Energia (SIE) i el Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) de la Conselleria d’Indústria de la Generalitat de Catalunya, les subvencions atorgades en els darrers deu anys (1997-2006) a les empreses que dediquen part de la seva producció al sector militar han rebut 8,45 milions d’euros (veure Taula 1), la majoria d’elles lligades al sector aeronàutic i espacial. L’aposta feta per la Generalitat per desenvolupar aquest sector aeronàutic a Catalunya arriba a partir de l’entrada d’un nou govern d’esquerres (novembre de 2003) que impulsa un sector sense gaires escrúpols morals degut a la seva implicació en fabricació de productes militars. Així els ajuts en R+D a partir de l’any 2004 es multipliquen si els comparem amb els set anys anteriors (1997-2003), prova d’aquest impuls.

LA INDÚSTRIA MILITAR A CATALUNYA

Taula 1. Subvencions Conselleria de Indústria a Empreses amb producció militar Anys 1997-2006 (en euros corrents)
Empresa	1997-2002	2003	2004	2005	2006	Total
Altamira Information			24.239	41.406	16.833	82.478
Aritex Cading	57.584					57.584
ASM Dimatec Ingenieria		3.514		36.422		39.936
Astilleros Neumáticos Duarry	4.717	4.000				8.717
BAiE (Barcelona Aeronàutica i l'Espai)	27.162					27.162
CTAE (Centre Tecnològic de l'Aeronàutica i l'Espai)				86.017	389.917	475.934
CIMSA			383.832	16.758	86.865	487.455
EDAG			66.807	55.504		122.311
EDV		9.240				9.240
Gas Gas Motos	7.825	24.094	53.234	23.052	39.567	147.772
GTD			378.400	114.975	57.656	551.031
Gutmar		1.800	500.134	110.311		612.245
INDRA			1.047.361	35.557		1.082.918
Industrias El Gamo	3.966					3.966
Industrias Puigjaner	5.051			3.000		8.051
Iveco España				133.183	85.986	219.169
Mier Comunicaciones			182.246	137.779		320.025
Nissan Motor Ibérica			977.559	945.159	1.247.432	3.170.150
Rucker Lypsa				112.444	34.370	146.814
Sener	10.896	21.000	119.478	219.472		370.846
Serra Soldadura				225.299	175.253	400.552
Solid Enginyeria	6.000		3.420			9.420
Team Tecnologia (Gontrailer)	10.788			86.777		97.565
TOTAL	133.989	63.648	3.736.710	2.383.115	2.133.879	8.451.341

Elaboració pròpia. Font: SIE i CIDEM (juny 2007)

Els projectes més importants en que col·labora la indústria lligada al sector aeronàutic són els avions Airbus civils. Però també hi ha un Airbus militar, l’Eurofighter i l’helicòpter Tigre, tots tres aparells de guerra. Aquestes empreses també especulen de participar en els projectes aerospacials dels satèl·lits europeus Galileo i Ariane, una part dels quals tenen un vessant militar, ja que faciliten informació al Ministeri de Defensa espanyol. Les administracions justifiquen els seus ajuts a aquest sector amb el pretext que l'aeronàutica té el valor afegit d’estar vinculada a les noves tecnologies, un dels sectors amb major creixement i que generen una ocupació més segura.

La concessió d’un programa d’ajuda Profit a BAIE per part del Ministeri de Ciencia i Tecnologia va fer possible, l’any 2003, un estudi de mercat per analitzar els projectes Galileu, l’avió A380 i el militar A400M, també d’EADS, i donava com a resultat que les indústries catalanes associades a BAiE podien participar satisfactòriament en aquests projectes. Fruit d’aquest estudi, Mier Comunicaciones, especialitzada en electrònica espacial, col·labora en el projecte Galileo, i GTD va aconseguir un contracte per subministrar sistemes informàtics, un programa de navegació aèria, i que es pot veure ampliat al subministrament del soft muntat en els 400 aparells previstos d’A380.

Una altra decisió política favorable per a la indústria d’armament va tenir lloc el mes d’abril de 2004, quan la Comissió d’Indústria del Parlament de Catalunya va instar el govern català a presentar la candidatura perquè el consorci Eurocopter, filial d'EADS, instal·lés en terres catalanes una factoria per a la fabricació de l'helicòpter de combat Tigre, consorci al qual el Ministeri de Defensa espanyol pensava adquirir 24 unitats per un import de 1.353 milions d'euros. Fet que no es va produir, perquè finalment la factoria s’ubicà a Albacete, ciutat natal del llavors ministre de defensa José Bono, 

Una de les mostres de l’interès per impulsar l’aeronàutica va ser l’anunci que el grup GAMESA posava a la venda Gamesa Aeronàutica, divisió especialitzada en estructures metàl·liques tant per a avions militars com per a civils. Aquesta empresa en els últims anys ha anat desplaçant la seva producció cap al sector d’aerogeneradors per a la producció d'energia eòlica i s’ha convertit en una de les més competitives en el mercat mundial. Tant és així que la divisió d'aeronàutica no arriba ni al 20% de la seva facturació anual (2005), i va decidir canviar d’orientació i dedicar tots els seus esforços a la producció d’aerogeneradors. Entre les empreses que van intentar adquirir la divisió aeronàutica hi havia l'empresa d'enginyeria catalana GTD Sistemas, que treballa en programes de EF-2000 (Eurofigther), la fragata F-100, o l’obús de 155 mm de l’empresa Santa Bárbara. Però com que l'operació necessitava un finançament, l'entitat que va avalar l'adquisició va ser la Caixa de Catalunya. I qui era el president de Caixa de Catalunya? L'exministre de Defensa Narcís Serra, lligat al partit que governava a la Generalitat, i que com a ministre havia impulsat en el seu moment la creació del modern complex militar industrial a Espanya. Aquesta operació entrava en sintonia amb les propostes de la Generalitat d'impulsar el desplegament d'un pol industrial aeronàutic a Catalunya. 

Aquesta operació, juntament amb la creació de BAiE; el Centre Tecnològic de l'Aeronàutica i l'Espai de Catalunya (CTAE) situat a Viladecans; la proposta de l’expresident Pasqual Maragall de presentar-se com a candidat per representar l’Estat espanyol en el consell d’administració de EADS; la celebració d’unes Jornades anuals de l’Aeronàutica i de l’Espai, l’anunci de realitzar una Fira Internacional Air Meeting l’octubre de 2007 a Sabadell, així com les ajudes oficials de la Generalitat per impulsar el sector, estan consolidant en terres catalanes la implantació d'un sector industrial aeronàutic amb ramificacions militars.

Entre les empreses més importants vinculades a l’aeronàutica militar, a part de les ja esmentades GTD i CIMSA, hi ha INDRA, la indústria més important d’electrònica i sistemes de navegació i alta tecnologia que participa en la majoria de grans projectes armamentistes espanyols i europeus (EF-2000, fragates, blindats, submarins i sistemes de comunicació militars, guerra electrònica, sistemes de direcció de míssils, de vol, etc.) i factura entre un 50 i 80%, segons els anys, a defensa. Sener, amb una producció militar al voltant d’un 25% anual i, com INDRA, important indústria d’electrònica i comunicacions que participa en importants projectes militars, com ara la tovera vectorial de míssils i l’avió Eurofigther. És accionista de ITP, que fabrica el motor del mateix avió. Una altra que es presenta com a experimentada i amb un historial de col·laboració amb el sector aeronàutic militar és Indústries Puigjaner, amb seu a Polinyà, que subministra a EADS el dipòsit exterior de l'avió de combat europeu EF-2000. 

Altres empreses instal·lades a Catalunya que ja actualment tenen contractes de subministrament en enginyeria de sistemes en comunicació, seguretat, navegació i simuladors de vol i electrònica, són: Accenture, Aerlyper i la seva filial Coritel, Alava Ingenieros, Altamira Information, AMC Aircraft, AMP (Tyco Electronics), TMS Aritex Cading, ASM Dimatec, Serra Aeronàutica, Italdesign, EDAG, EDV, EMTE Sistemas, Faro Spain, GMV, Rucker Ibérica, ITC filial de T-Systems, Rhode Schwarz, Sofware AG, Solid Enginyeria, Maype, Mathworks, Mier Comunicacions, Gutmar (Gutiérrez i Martorell), dos enginyers de la desapareguda Elizalde que es dediquen a la fabricació de trens d'aterratge. Unes indústries que caldrà estar atents i conèixer l’evolució del sector aeronàutic per veure com es va produint la seva vinculació a programes militars. I, finalment, hi ha tota una indústria subsidiària afiliada a BAiE que podria subministrar seients, plafons, finestres, tapisseries i elements diversos, com fibra de vidre i de carboni, però que no enumerem perquè no tenen acreditada la seva vinculació a l’aeronàutica militar.

Com a resum: és evident que s’està implantant a Catalunya un complex militar industrial estretament lligat al desenvolupament del sector aeronàutic i de l’espai. Tenint en compte la dificultat de diferenciar el destí final de molts dels components tecnològics que produeixen, hem d’estar atents i fer un seguiment acurat per saber-ne la seva finalitat i futura utilització. Cal desemmascarar les empreses i entitats financeres que es troben darrere un sector que produeix artefactes per a la guerra. Cal també demanar responsabilitats a les administracions que promouen aquest tipus d’empreses amb diners públics.

(El Directori de les empreses militars a Catalunya es pot consultar en el bloc d’Estadístiques de la web)