No a l’OTAN, 23 anys després
(Publicat a La Directa el 4 de març de 2009)
La campanya anti-OTAN impulsada per Justícia i Pau i la Plataforma Aturem la Guerra, amb motiu del 60è aniversari d’aquesta organització enguany, arriba al seu moment més àlgid. Es tracta de mobilitzar-nos per anar a Estrasburg del 3 al 5 d’abril, per manifestar-nos contra aquesta organització.
M’agradaria fer ús d’algunes de les raons que membres de la campanya No a l’OTAN, no a la guerra han desenvolupat recentment en un document que es pot trobar a la web de la campanya (www.aturemlaguerra.org/otanno). D’aquest document destacaria el fet que l’OTAN no és més que una organització militar de caràcter bel·licista, que incrementa el perill de noves guerres amb les seves intervencions militars arreu el món. A més a més, es tracta d’una organització no democràtica que ha amenaçat la democràcia donant suport a règims dictatorials, com el de la dictadura neofeixista de Portugal i la dictadura dels coronels a Grècia. Tampoc s’ha d’oblidar que quan es va quedar sense enemics, amb la caiguda de la Unió Soviètica, i hauria d’haver desaparegut, s’han inventat un objectiu estratègic que garanteix treball per molt de temps als buròcrates i militars que juguen a la guerra: es tracta de la guerra contra el terrorisme, que ara per ara els serveix per justificar la seva intervenció a l’Afganistan, on la participació d’Espanya és tan qüestionable com ho va ser la d’Iraq. Per si aquesta excusa els fallés, també defineixen la immigració descontralada com una amenaça. Qui sap si algun dia veurem avions de l’OTAN disparant contra les embarcacions repletes d’immigrants que arriben a les costes de Canàries. Per altra banda, la seva elevada despesa militar, que suposa al voltant de dues terceres parts de la despesa militar mundial, impulsa noves curses d’armament, i és directament responsable de l’increment de les despeses militars dels governs dels seus membres i dels que se senten amenaçats per les seves intervencions; per aquesta raó és responsable també de l’impuls de la indústria i el comerç d’armes mundials.
Per tot això i molt més podem dir No a l’OTAN!, engrescar-nos i participar activament en aquesta campanya, que ara més que mai necessita que ens hi involucrem, per cridar a Estrasburg, el 4 d’abril, que amb 60 anys ja n’hem tingut prou d’OTAN i prou de guerres.
