Les llums, les quals comentàvem en el butlletí anterior, són l'èxit del programa de bescanvi d'armes de foc, assumit pel govern de Lula. Les ombres són el resultat del referèndum realitzat aquest mes d'octubre. Davant la pregunta: "El comerç d'armes de foc i munició ha de ser prohibit al Brasil?", el 64,82 % dels brasilers s'ha pronunciat a favor de mantenir el lliure comerç d'armes de foc.

Segons informa l'agència Afrol News (www.afrol.com), durant la primera setmana de juliol d'aquest any, cinc països africans van anunciar el seu suport a la proposta de Tractat Internacional sobre el Comerç d'Armes. Es tracta dels governs de Benín, Ghana, Guinea, Senegal, Sierra Leone i Uganda.

El govern d'Aznar va vendre, l'agost de 2003, dos canons de segona mà Otto Melara de calibre 78/62 amb sistemes d'adreça de tir inclosos a l'increïble preu d’1 euro. Els canons anaven destinats a fragates adquirides a França i la venda va ser autoritzada pel llavors ministre Federico Trillo, tot i les dolentes relacions que hi havia entre Espanya i el Marroc després de l'incident (per al Marroc invasió) del Perejil.

Els 87 avions de combat EF-2000, coneguts com Eurofigther han encarit el seu cost fins a la xifra de 9.197 milions d'euros. Això és a causa de l'ampliació dels programes destinats a equipar el EF-2000 amb noves tecnologies que millorin els sistemes de vol. El preu inicial del EF-2000 era de 6.363 milions €, l'augment de 2,834 milions d'euros col·loca el cost per aparell en 105,71 milions d'euros (17.588.996 de les antigues pessetes).

El Ministeri de Defensa durant l'etapa de Federico Trillo com a ministre contractà serveis de seguretat privada amb l'empresa PROSEGUR. Les xifres de facturació van passar de 282 mil euros el 1996, any que el Partit Popular va arribar al govern, a 2.657 milions d'euros el 2002.

45 empreses espanyoles apareixen implicades en l'escàndol “Petroli per aliments” de Nacions Unides per haver pagat comissions (suborns) a les autoritats del règim de l'Iraq. Suborns que van engrossir els comptes privats de Sadam Hussein i d’altres capitostos iraquians, però també les butxaques d'alts funcionaris dels Estats Units i de Nacions Unides.

El diari de les Corts Generals ha publicat la resposta del Ministeri de Defensa a una pregunta formulada respecte al cost de les intervencions de les forces armades a l'exterior des de l'any 1990. Es pot observar com la despesa ha anat augmentat de manera progressiva en la mateixa mesura que el Govern espanyol anava adquirint compromisos en els diferents conflictes de l'exterior, passant de 18,75 milions d'euros el 1990 a 416,05 el 2003, any de màxim cost per la participació en la guerra contra l'Iraq. Intervencions que s'escuden sota eufemismes com missions de “pau” o “humanitàries”.

El passat 8 de febrer, el New York Times difonia la notícia que EUA té distribuïdes entre Gran Bretanya, Bèlgica, Holanda, Alemanya, Itàlia, Grècia i Turquia 480 bombes nuclears tàctiques en diferents bases americanes europees. El mateix article deia que s’estaven estudiant i efectuant maniobres per utilitzar-les en atacs contra el terrorisme.