El segle XIX, l’inventor català Narcis Monturiol intentà vendre al govern espanyol un projecte de «canó matacarlistes». Com que no tenim més notícies, podem afirmar que la idea no va funcionar, però sembla que l’espècie humana no renuncia a l’intent.

Si no fos dramàtic, podria semblar un bon argument per a una comèdia de Willy Wilder sobre la hipocresia i la doble moral compartides.
El cas és que la Xina gasta, actualment, uns 7.000 milions d’euros en l’adquisició d’armes i es converteix en el comprador d’armament més gran del món. I són molts els qui volen participar del pastís, malgrat que formalment encara està vigent l’embargament a causa de la matança de la plaça de Tiananmen.

Segons informa l’agència russa Novosti, l’any 2004, el tràfic d’armes va proporcionar a Rússia 6 mil milions de dòlars, informació aportada pel cap del Servei Federal de cooperació tecnicomilitar, Mijail Dmitriev, segons el qual suposa un rècord històric.

Una altra notícia de signe positiu, especialment curiosa por venir d’on i de qui ve. Segons va informar Europa Press, des de gener d’aquest any està prohibida la venda de rifles de calibre 50 a l’estat de Califòrnia. La llei de prohibició d’aquestes armes va ser firmada pel governador Arnold Schwarzenegger, exactor republicà protagonista de pel•lícules com Conan el bàrbar, Terminator o Depredador.

Una de les característiques d’una secció com aquesta és que gairebé mai pots donar bones notícies, però no és aquest el cas. L’èxit de la campanya impulsada pel moviment brasiler per al control d’armes de foc i assumida activament pel govern presidit per Lula, ha desbordat totes les previsions.

Una de les característiques específiques de la guerra moderna és que considera com mai en la història de la humanitat la població civil com a víctima. Tant en les grans guerres, com en les anomenades de «baixa intensitat» o en la violència quotidiana. En aquests últims casos, les dones i les nenes pateixen un risc específic. Aquesta és la conclusió d’un informe elaborat per Amnistia Internacional i Intermón Oxfam.

Sembla que la nostra memòria social queda lluny i a més és cada vegada més fràgil. Va ser el 1992 que l’administració nord-americana va firmar la moratòria que prohibeix els assaigs nuclears. Això no significa que no s’hagi continuat investigant. En línia amb la nota anterior, científics nord-americans estan treballant en el desenvolupament d’armes nuclears «més intel•ligents» i «més fiables» –en paraules de John H. Harvey, representant de l’Administració de Seguretat Nuclear Nacional, al rotatiu New York Times.

Segons una notícia publicada pel New York Times el 20/3/05, l‘exèrcit dels Estats Units enviarà a final d’abril divuit «soldats robot» a Iraq. Aquest esquadró robotitzat està compost per vehicles amb control remot, equipats amb metralladores, rodes tot terreny, càmeres amb zoom i binoculars amb visió nocturna.
Aquests robots representen una part inicial d’un projecte de 127 milions de dòlars anomenat Sistemes de Combat del Futur, el contracte militar més gran en la història dels EUA, afirma el diari.