Segons l'informe anual de l'Institut Internacional d'Estudis per a la Pau d'Estocolm (SIPRI), la despesa mundial en armament durant l'any 2005 es va acostar a 1,12 bilions de dòlars (885.700 milions d'euros), cosa que representa quinze vegades més que els dedicats a ajuda humanitària.

L’expresident de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, ha anunciat que li agradaria representar l’Estat espanyol en el consell d’administració de la European Aeronautic Defence and Space (EADS). Com el seu nom indica, EADS és una indústria de guerra. A través d’Airbus fabrica avions de transport civil, en competència oberta amb la nord-americana Boeing. També pretén fabricar un avió de 800 passatgers amb tota mena d’excentricitats interiors, sauna i casino inclosos. Un altre producte d’EADS és el famós Eurofighter, un avió de combat. Encara no se sap per a què servirà, ja que està pensat per a l’etapa ja acabada de la Guerra Freda i solament serveix per atacar altres avions. L’avió de transport militar A400M també és de la casa EADS. El A400M sí que té una utilitat precisa. Serveix per transportar soldats i material militar per intervenir en escenaris llunyans. EADS té empreses filials, com Eurocopter, que fabrica helicòpters de combat per competir amb l’Apatxe dels EUA; o MBDA, l’empresa de fabricació de míssils més important d’Europa.

Fa poc s’ha donat a conèixer que ING i AXA tenen una inversió de 37 milions de dòlars en dues empreses (Shaw Environmental Inc. i Teledyne Brown Engineering) que es dediquen a la modernització de la producció de fòsfor blanc. El fòsfor blanc és una arma biològica, prohibida per diversos tractats internacionals, que provoca cremades profundes, fins a l’os, quan està en contacte amb la pell.(www.denota.org/mt/archives/000086.html 14-6-06)

El 2004 ING va estar sotmesa a una campanya, per part d’ONG, que denunciaven les relacions i inversions financeres d’aquesta entitat en algunes empreses de fabricació d’armament de destrucció massiva (nuclears, mines antipersona, armes amb urani empobrit o bombes de fragmentació). Com a conseqüència de la campanya, ING ha retirat parcialment les seves inversions en algunes empreses dedicades a la fabricació d’armes de destrucció massiva, mantenint inversions en altres empreses d’armament. Fruit d’aquesta campanya, ING disposa d’una política “ètica” que afirma que no invertirà en empreses que produeixin, en facin manteniment o comercialitzin mines antipersona, bombes clúster, municions amb urani empobrit o armes nuclears, biològiques o químiques. Així i tot, la política d’ING permet invertir en equipaments militars i altres armes fora de la llista esmentada.

La cambra de diputats belga ha aprovat un projecte de llei per impedir als bancs i entitats de crèdit finançar els fabricants de bombes clúster. Les entitats financeres que col•laborin amb fabricants d’aquestes armes i operin en territori belga, tant si són nacionals com estrangeres, passaran a una llista negra elaborada pel govern belga que serà pública. (El País 2-3-07)

El fons de pensions de l’Estat Noruec, un dels fons de pensions públics més importants del món, format pels excedents de la venda de petroli, exclou les inversions en empreses fabricants d’armament o que no respectin els drets humans o el medi ambient. Aquest fons està regit per un Consell Ètic que emet recomanacions; una de les recomanacions que ha fet ha estat la d’excloure del fons el gegant nord-americà Wal-Mart per les seves pràctiques laborals poc escrupuloses. (El País 14-6-07)

Una de les notícies destacades de final de l'estiu passat va ser l'alliberament de cinc infermeres búlgares i un metge que duien vuit anys retingudes per l'Estat libi, acusades d'haver infectat el virus de la SIDA a més de 400 nens en un hospital de Bengasi, amb una actuació "estel•lar" del nou president de França, Nicolás Sarkozy. El que no va ser tan difós en un primer moment van ser les contrapartides que han aparegut posteriorment. Poc després d'aquesta notícia es va difondre l'existència de dos

I després els portaveus oficials parlen de dur la democràcia i la necessitat de pacificar la zona, però la veritat és que més enllà de les declaracions de bones intencions el mercat de les armes és més actiu que mai al Pròxim Orient.