En els darrers conflictes ens trobem amb un increment de la presència de cosos de seguretat armats pertanyents a empreses privades de seguretat que venen els seus serveis a estats, organismes i agències internacionals, multinacionals o inclós amb o­nG. És a dir, la seguretat s'ha convertit en un excelent negoci que ha animat a moltes empreses a internacionalitzar els seus serveis que es venen especialment en països amb conflictes armats. Aquesta és una qüestió que a de fer reflexionar sobre qui ha de recaure la legitimiat de la violència.Tica Font (juliol 2005).

Els intents dels Estats Units per a legitimar la seva Operació Llibertat Duradora han arrossegat a altres països a incomplir la legalitat internacional. L'exèrcit espanyol també està contribuint. Ens preguntem a l'article què és el que està fent l'exèrcit espanyol a l'Afganistan i quin marc legal l'empara.
Alejandro Pozo. Materials de Treball, núm. 28 (març de 2006)

Està en tràmit una nova llei de la carrera militar, no entrarem en aquestes línies a analitzar el tipus de carrera militar, però si que volem comentar alguns aspectes del projecte que, a més de la clara amenaça a la militarització de la Universitat, ens semblen rellevants.
Tomàs Gisbert, març 2006.

(article no disponible en català) Seguridad es pues partícula inseparable de racionalidad, y el binomio seguridad-racionalidad siempre será en último extre­mo «in-seguridad», por poco predicamento que hoy pueda te­ner esta auténtica partícula así asociada. El hombre no puede vivir seguro porque su condición como tal es arriesgada, pero puede y debe estar razonablemente protegido (defendido), sin que ello le impida asumir su propia y permanente inseguridad vital. JOSÉ DE DELÁS, mientras tanto, núm.22 (febrero 1985)

 

(Article no disponible en català)
En este artículo se analiza críticamente el régimen jurídico de las operaciones de las Fuerzas Armadas en el exterior establecido en la Ley Orgánica 5/2005, de 17 de noviembre, de la Defensa Nacional. El problema principal es su relación con la declaración de guerra establecida en el artículo 63.3 de la Constitución, teniendo en cuenta, además, que España forma parte de la OTAN, de la Unión Europea, y de la Organización de las Naciones Unidas.
Eduardo Melero Alonso, publicado en Jueces para la Democracia. Información y Debate, número 56 (julio de 2006)

(No disponible en català) Aquest curt article es una carta de Pere Ortega dirigida al Director del diari El País i no publicada com a comentari a l'article Para otras amenzas otros ejércitos, de Jesús Cuadrado, portaveu de Defensa del PSOE, publicat el 20/8/2007. Com no va ser publicada, ara la posem a dispocisió dels internautesCentre Delàs, 10/1/08

De la regulació legal es dedueix clarament que no es necessita autorització del Congrés per a les operacions militars que estiguin directament relacionades amb la defensa d'Espanya o de l'interès nacional. Operacions que tampoc se subjecten expressament a la Carta de les Nacions Unides. Per tant, sembla que les operacions militars a l'exterior no se sotmeten a cap límit sempre que estiguin directament relacionades amb la defensa d'Espanya o l'interès nacional.
Eduardo Melero Alonso, Materials de Treball, num. 33 (febrer 2008)

(article no disponible en català)
Recuperem pel seu interés aquest article de 1992 en el que es fa un repàs del canvis que en aquell moment s’estaven produint de la política de defensa europea i les tasques que això comportava per al moviment per la pau.
Arcadi Oliveres*. Mientras Tanto, núm 50 (maig-juny 1992)