Article publicat a l'Ara

Ara que Barack Obama arriba de visita oficial a Espanya, és oportú recordar l’abrandat discurs que va pronunciar el 24 de juliol del 2008 a Berlín. 200.000 persones el van escoltar embadalides. Va ser un discurs que moltes televisions europees van retransmetre en directe, entre les quals TVE. Faltaven quatre mesos per a les eleccions presidencials. Obama, per tant, parlava a Berlín com a candidat, no com a president. Però què hi feia a la capital de la RFA fent campanya electoral? És que potser els ciutadans alemanys podrien votar-lo en les eleccions nord-americanes? No, esclar. L’objectiu perseguit era obtenir suport popular en la seva cursa cap a la presidència en una important província de l’imperi.

Publicado en Mientras Tanto

Introducción

El 6 de agosto de 1945 Estados Unidos lanzó una bomba nuclear sobre Hiroshima, y tres días después lanzó otra sobre Nagasaki. La potencia de las explosiones fue enorme, incomparablemente mayor que la de cualquier otra arma. Las dos ciudades quedaron destruidas, murieron centenares de miles de personas y los efectos de estas explosiones aún perduran hoy en día. La capacidad de destrucción de las explosiones de Hiroshima y Nagasaki provocó que otros estados se interesasen en poseer bombas similares. La URSS realizó su primer ensayo atómico en 1949. Se inició, así, una carrera armamentística nuclear. La URSS intentó conseguir más armas, de mayor potencia y mejores que las que poseía su enemigo, EEUU, y éste a su vez hizo lo mismo. A esta carrera nuclear se incorporaron rápidamente Gran Bretaña (primera prueba en 1952), Francia (1960) y posteriormente China (1964).

Un Informe de Armament Research Services acaba de revelar que armas suministradas por la industria militar española Instalaza han sido utilizadas en la guerra del Yemen. Artículo de Tica Font

Article de Pere Brunet, publicat a Ara.cat Bloc Fractal

La bomba de Nagasaki va caure fa 71 anys, el 9 d’agost de 2016. Va ser tres dies després de la d’Hiroshima i va significar una tragèdia atòmica imperdonablement reiterativa, com bé diu l’Eulàlia Solé. Simplement monstruós. De fet, Einstein, molt afectat per les tragèdies atòmiques de Hiroshima i Nagasaki, es va tornar pacifista i va proposar una ferma resistència a la guerra i una negativa a fer el servei militar sota cap circumstància, a més d’afirmar que no hi havia cap poder a la Terra del que haguem d’acceptar l’ordre de matar. Uns anys després, l’any 1967, Noam Chomsky va descriure aquests dos bombardejos atòmics com “un dels crims més atroços de la història”.

La Unión Europea para impedir la llegada de refugiados a Europa presta ayuda militar a diferentes países africanos. Artículo de Tica Font

Article published in CCCB

Schoolboys play Cowboys and Indians in Weslaco, Texas, 1942. Arthur Rothstein / Library of Congress, Prints & Photographs Division, FSA/OWI Collection, [LC-USF33- 003619-M3]

“There is only one way to stem the wave of violence: to recover our sensibility for everything that is alive.” Erich Fromm

In less than two decades, new technologies and the internet have revolutionised the habits and customs of our society and brought about changes in many fields, including the video game industry. Today’s consoles boost the quality and the entertainment value of games, making them more appealing. Against this background, the popularity of games based on war and violence is still on the rise. Does demand create supply, or vice versa? Education for peace explores this issue and provides some answers. Thanks to Icaria Editorial, we offer an exclusive preview of the chapter “Neuroeducación y videojuegos bélicos” by Eduardo Salvador Acevedo from the book  Mentes militarizadas. Cómo nos educan para asumir la guerra y la violencia coordinated by the Centre Delàs d’Estudis per la Pau and the campaign Desmilitaritzem l’educació.

Leopard 2E del Ejército de Tierra de España en el desfile del Día de las Fuerzas Armadas de España del 2008 en Zaragoza. -(https://es.wikipedia.org/wiki/Leopard_2E)

El Tribunal Constitucional (TC) acaba de rechazar que el Gobierno efectúe pagos a las industrias de armas mediante créditos extraordinarios aprobados por Decreto Ley, sino que debe hacerse por Ley con trámite parlamentario.

Al Centre Delàs ens felicitem per l’aprovació al Parlament d’una moció històrica pel moviment per la pau català i pel propi Centre Delàs d’Estudis per la Pau en particular que ha treballat des de la recerca contínua sobre militarisme i desarmament i la participació activa a les campanyes conjuntes amb altres entitats del territori, com és el cas de la campanya Desmilitaritzem l’educació, per promoure una Catalunya desmilitaritzada, un pas ineludible per la cultura de pau.

La Moció 55 / XI del Parlament de Catalunya de dimecres passat, 13 de juliol, a la que vam ser-hi presents com a públic, recull la moció presentada en sessió plenària per l'ara diputada Gabriela Serra de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), sobre una Catalunya desmilitaritzada, que sobre tot és una reconeguda pacifista, a més d'investigadora del Centre Delàs.